bv ici

VIES

No és cap meravella de foto. Si un recordatori de com està el camp, com un tren , a pas de tren ! Intentava captar banda i banda, però és molt difícil. Havia ideat una estratègia perquè el maquinista em deixés estar al cap del tren amb ell. Li diria que estic fent un report sobre diferents alternatives al color de les VIES que tots coneixem, sabem de diferents VIES VERDES, arreu, he assajta VIA GROGA aal BAGES- SEGARRA-ANOIA, La d' avui seria LA VIA VERMELLA o ESPRIU - RAIMON de ROSELLES. Quan ja estic més decidit, ens indensem Ter amunt, desapareix la vermellor i les roselles es queden per la tornada a la Plana de Vic. És llavors que canvia el color.

De totes , trio aquesta , caldria més precisió però el tren hauria d' anar encar més a poc a poc i...
la florida d' acàcies sobre el riu vorejant la via és un espectacle. HeM passat de la VIA VERMELLA a LA BLANCA
D' acord que GIRONA està en flor, però aquestes vies tenen un encant i una extensió brutals.
A partir d' aquí s' imposa la VIA del MIL VERDS de primavera, però aquesta ja està tocada en una altra entrada. El que podria ser un llarg i pesat trajecte de tren entre Barcelona i LA TOUR DE CAROL , té aquest alicients , entre altres. Per a la vista, un descans.
L' itinerari té ara color d' estació

I color de muntanya i d' estació amb forma de muntanya .
Comença la ruta amb calor/color de bici i de CERDANYA

El pas de la CERDANYA al RIPOLLÈS o al BERGADÀ , sense ser un salt tan sofisticat com aquest , és espectacularimmensament verd, amb la gespa tallada arran a punt per la juga d' estiu.

L' adéu a la Cerdanya es fa amb certa melanconia, però amb il·lusió.Costa però els déus premien fent possible la vista de la VIA BLANCA de la neu La pujada des de l' estació fins aquí, alta muntanya no és qualsevol cosa. Un molinenc m' anima com als del Giro o del Tour. Li agreixo i li pregunto:
- Vaig bé per anar a Sants ?
Em veu nosécom i respon amb una pregunta fonamental
- On vols anar ?
- A RIPOLL
- Cap problema, tot recte.
I em convé que sigui de baixada Una Immensa molt desitjada, també diuen perillosa, GRAN BAIXADA DE CATALUNYA.

M' agrada aquest lloc, a la dreta baixaries a la conca del SEGRE, cap a la dreta, la del TER. Les partions d' aigües tenen alguna cosa de indefinit tel:lurisme, imerceptibles a simple vista , sobre el mapa queden aclaparadorament suggerents les VIES BLAVES. Per on correria aquí l'aigua dels núvols d' ARISTÓFANES. Si fos possible carenejant des d' aquí, arribaríem al PUIGMAL, és un viatge indefinidament mític pendent.
Aquí ara el que està corrent de valent és l' aire.

La "gran baixada" no enganya, alta tensió, inundació d' adrenalina, o d' acolloniment ? Fa por pasar de llarg de TOSES

Em prometo cercar les diapositives de fa 35- 40 anys del poble quan em va sorprendre la seva immaculada ruralia, com de poble aturat, petit costerut i pobre tot i tenir una estació de tren i donar nom a collada i cargolat túnnel.
No entro al poble,és a dir no pujo des de l' estació. La por als fantasmes em fa posposar la cita per una altre ocasió.
Més que els fantasmes, dos noms, em fan

aturar més enllà i abans El RIGAT i ESPINOSA,

En la vall de RIBES hi ha nuclis com aquest amagats a pas de tren, que es desvetllen amb plenitud amb altres medis com la bici, compte!, La carretera no és la nacional. Sembla una vall , molt travessada però poc coneguda en el fons. A ESPINOSA , la muntanya cau vertical tancant la vall tant com pot, la sensació no és opresiva , ni d' aïllament sino de pacient espera del que sempre ha estat aquí.

Quan el perfil del TAGA apareix , sobre un altre nucli desconegut intuïm la presencia de Ribes i el final d' aquesta part de la baixada . Abans PLANÈS ens surt per sorpres al pas

El lloc poc li falta per ser idil·lic , alguna cosa resta aquíd' aquella pau i treva de fa mil anys. El paper del poste informatiu, correpon a una ruta didàctica, aquí s' ha d'observar i dibuixar una campana.

Més avall, sense parar a Planoles ni pujar a Ventolà, Dòrria, Nevà i Fornells, etc. queden per un altre dia,
el tram d' aquest viatge iniciàtic, s' acaba, el TAGA barra el pas. El que diem selva deu ser una cosa semblant, No?

És un dia de calor d' estiu. Dieuen de rècord pe en el maig Crec que avui baixa tota la fosa de neu que quedava a Núria, Coma de Vaca...

Ribes, nom sonor i típica població gironina en la confluència de dos cabals abundosos

Començo a entendre la geografia física d' avui
I la importància de l' aigua clara

Res no impediria el bany,però es que a l' ombra tindria fred i millor ser prudent amb "aigues tan potents, i nomenades.

Avall. El pas lateral prou ample permet el pas de la bicicleta sense massa perill dels amics de quatre rodes, és carretera nacinal,però em faig un lio amb el número. No importa, és un pas comunicatiu únic, vull dir isolat, inevitable, però amb reconades fora de mida, espero especialment una. Havia estat una via important ,un edifici com aquest , a LA CORBA, només és possible de trobar en una gran ciutat i heus aquí l' essencia del modernime, parada PILAR PRIM camí de l' alta burgesia muntanyera?

I aquí volia arribar i parar: EL PONT DE LA CABRETA Costa de creure que el pare del pare espiritual de Catalunya fos el comte OLIBA CABRETA, senyor feudal d' aquestes i d' altres terres i nét de Guifré el Pilós ( em documento amb PLADEVALL, historiador ) De la toponímia del pont no tinc certesa documentada o contrastada, però, insisteixo , el camí , ara ruta carretera, és important, Joaquim Nadal per anar a Cerdanya, no utilitza cap altre camí. No sé si el cognom s' ha conservat com el pont o han calgut adaptacions menys propenses a la lliure associació popular tractant-se d' una família de tan gran poder.

Un lloc amb encant, amb un nom encantador.

Un altre nom amb molta història CAMP DE VÀNDALS. Les tribus germàniques s'instal.laven prop de les ciutats, , a quantre passes de Ripoll el nom d' aquest poble el vaig aprendre d' una professora a primer de carrera que resulta que era d' aquí.
RIPOLL
Presideix l' entrada a Ripoll la fumarola permanet i constant d' una fàbrica ,com un avís de la vitalitat d' una gran ciutat que mai ha deixat de tenir indústries fonamentals i sensibles des de molt antic.
Forges , armes, energia i culturals...
En la plaça del Monestir es fa evident el passat en un alliónador conglomerat de construccions històriques.

El passaig per la ciutat no deixa indiferent, som en una gran ciutat.

En un indret de ferro , acollidor, quitectònicament premiat.

Transparent i comunicatiu amb les vies d' aigua .

L' ull que tot ho veu, penetra en allò més inerior i pensant que registrem ens registra.

I la febre circumstancialment constructora penetra i ens penetra en els racons més íntims, com aquest de Sant Pere

OLIBA, present des de l' ombra de la història, ens contempla i senyala... un nou camí ? inicia una nova via ? Serà la ruta OLIBA, un itinerari a tenir en compte en el camí cap un nou i modern pais dels Pirineus.
Me la quedo