Ha arribat el temps de privar  garses,( PICARAZAS)  coloms i pardals d' un dels seus fruits més saborosos.

Sóc una màquina de pelar faves

I de gaudir de les meravelles casolanes

En aquell temps en què  PANTÍDIA jugava  amb els seus tres  fill    i segurament amb Josep Carner, aquest fa venir el juny  l' esclat  de la cirera.
M' agrada el que diu el poeta  MIQUEL  BATALLA FERRANDO quan afirma  que CARNER  va madurar les seves cireres fins el darrer moment.  carner va revisar el seu poema  sempre a cada edició  al llarg de la seva vida, Batalla,  recull quatre  versions: la del   1906,  1928,  1957 i finalment recull un manuscrit dels anys 60 poc abans de la mort de l' autor el 1970, Interessant i bonic estudi. Suficient per prendre coneixement i tenir a Igualada, ( REVISTA D' IGUALADA)  un punt de paisatge escrit, tindrà també bicicleta ? Les cireres li escauen bé, si puc connectar amb ell li garanteixo un bon plat de les meves. No dubto que el el juny puguin haver, de classe més  tardana segur, de mes madures., tot depèn de  la latitud on les situï Carner  Les nostres, Castellví de Rosanes, ja estan prou fetes perquè els ocell , ( el poema menciona un arbre voltat d' aquests golafres, de fet els he deixat algunes  )  a data d' avui, tres  de maig , facin molt bona feina,
 picant com nosaltres  aquesta ja  saborosa alegria,
Cosa del canvi climàtic, o del calor sobtat d' aquests dies ... les meves no es que estiguin verdes, els ocells ens diuen  que ja les tenim a punt.

 No, Miquel ?
Les faves també han quedat boníssimes, convidat  estàs.
i de pastís de poma ... no parlem,  dura poc, i millor renovar  el contracte: de pomes saboroses tenim tot l' any.