PUIGPEDRÓS
   
 


És el pesssebre de la UEC. Unes dades 1932-2007, 75 aniversari de...  no prenc nota de la secció  La posició  de les figures és la que ens trobem.
Crec recordar que pujar pessebres a cims senyalats era una de les activitats típiques de l' excursionisme.
Senyalo les sigles UEC  , amb l' entrellaçat  característitic de les tres lletres.
Quan erem "capitans", és a dir joves adolescents, associats a l' entitat excursionista ,una de les sortides va ser  al cim del PUIGPEDRÓS, per nosaltres una fita important i ,com quasi tot  llavors, un   descobriment d' un tros de Pirineu que per sempre va quedar gravat en l' imaginari personal. i ara ja també en el familiar.    No ens semblava  un gegant, m' ho sembla  més ara. Llavors   ens  era poc conegut i l' alçada va sorprendre a algú dels amics que no va venir en aquella primera  ocasió.
La revista SENDEROS, potser encara cueja, l' organ de l' associació UEC, Publicava en blanc  i negre en un formart no de revista gran.
( Cueja amb un nom canviat, ara es diu EXCURSIONISME, des del 2001(?)   i evidentment una   característica és la informació gràfica, se suposa en color, Una dada:  SENDEROS  va ser editat ja amb aquest nom el 1954, l any de INCERTA GLÒRIA, ara d' actualitat al TNC  i  tantes i tantes coses com...   ara descentrades o desplacentades, , desmadrades i desparades  i tantes i tantes coses que haviem donat ales, ara caigudes ) 
Caos en RENFE, escric el 21 de maig - fa només quatre dies de la pujada- de la primera sembla també que va ser ahir.     No ha canviat la cosa ? Una mica , no gaire, veiem.  Llavors anàvem amb tren fins a PUIGCERDÀ i a peu fins el refugi de MERANGES/MALNIU. Quan tornàvem a la PLAÇA CATALUNYA, el crit de RENFE MIERDA era corejat típicament  per les masses exaltades de plaer per  un agradable viatge.  Imaginari col·lectiu,  actualitzat , amb la cosa moderna d' ara:  cues de gent per reclamar el  retorn dels diners pel retard, : increíble per una hora !  i es queixen per mitja hora de retard quan l' avaria és general de tot el país , DIOS COM CANVIEN ELS TEMPS. Allò nostre si que eren retards...i crits.
El Puigpedrós  no es diu així en va. Llavors i ara encara més, les pedres, semblen plantades com en un jardí., posades de manera que permeten circular trepitjant gespa. Una en la pujada crida l' atenció:

de lluny veig una forma clara de,,, , aturada, evidentment
Com avui  els trens
Moderns que són  ja no es diu RENFE, sino ADIF.
I  diuen que HA CAIGUT , com l' angelet del pessebre  aquí dalt ! el sistema.  Escolto per TV3 un tal RF  el secretari d' infraestructures i mobilitat , es quixa, crida el mateix que nosaltres però traduit a un llenguatge més modern posat al dia: Catalunya no pot  caure per causa de... no tenim competència per... és a dir,la  una barca continua essent de pedra i està  aturada en el temps ? Uf! La culpa del sistema centralitzat encara, és a dir la culpa , pesados, del papà estat . Què bonic tenir un paisatge ple d' autonomia per exculpar  qualsevol pedra  del camí. No tenim el sistema de control ... El secretari fa veu d' emprenyat  però no té la solució, la pla portantveu d' ADIF, tampoc,els usuaris feliços... com sempre !

El camí està molt ben fitat  ( no és con fitat, però tampoc és un camí difícil, demana resistència i paciència, i no fe cas, de les percepcions, els ulls , enganyen el cervell especialment en les distàncies del pirineu )

Em trec la gorra per la feina de milers i milers de persones que han acumulat experiència per tal que ànimes solitàries, sense guies ni mapes poguem  arribar tan lluny com les cames i pulmons ens permetin

(Ara surt parlant  PEDRO OLALLA, presentant el seu llibre GRECIA EN EL AIRE, amb molt de gust l'escolto,: parla del sentit de paraules com democràcia quan es va iniciar aquest sistema fa 2500 anys,  em capta l' interès , mobilitza cap a una  reconquesta el concepte autènctic de política com presa de decisions de tots,   com participació, de tots  i  no com negoci al servei de determinats interessos  i dels poders fàctics )

( La riquesa tertuliana és inesgotable: dues competències sumen una incompetència, 

interessos de les grans constructores, 

un estat aquí 

precisa,com és el federalisme a ... federalisme cooperatiu  )

Se m' acaba la bateria i no puc fer mésfotos amb el mòbil. Cau ? No, té per segles encara.

La prosperitat dels pobres,  com fita del sistema perquè no caigui del tot ?  )

 

El Puigpedrós no ha perdut pachoca. Aquella pila de pedres, com si algú ,- àngels  al servei del constructor diví, les hagués fet caure des de dalt, continuen imponents quan t' acostes, un castell, atalaia fonamental, aquí,  la pedreta ets tu 

Crec que des d' aquí avui es veu tot i molt clar.