Gandesa 
Un trébol de 4 hojas

Olvidaba aquella manera de viajar  donde lo importante no era ver  sino   reafirmar el contato con las personas , cuando el paisaje, a pesar mio,   quedaba totalment  eclipsado por el paisanaje, 

Todos podiamos ser  potencialmente  paisanos 

Se buscaba  entrar en conversación  y siempre , de una forma u otra  se encontraba un algo que se tenia en común: un parentesco lejano, una fliación, un recuerdo de acontecimientos pasados,,  todo menos "que tiempo que hace  y que bonito paisaje tienen ustedes",no recuerdo que empezara asi nunca mi padre una conversacion.

Aprendí sin querer  esa forma de estar como visitante  en cualquier lugar. Se me pegó,. No siempre sale  
Ni el camino  en si , ni lo que se ve o se deja en tanto cosas no   tendrian significación., el camino , un comino.
El paisaje , las piedras, los monumentos, el color de la naturaleza, el paso de las estaciones , no existia para algien com mi padre. 
Es posible precindir de ese contexto que yo creía tan importante ?  Él lo hacia y no se dejaba contaminar por mis  condimentos y añadidos. Dejaban  vacio de palabras. Esa és la cuestión, ni las piedras, ni la naturaleza, ni la nada , hablan . por lo tanto, ¿qué sentido tiene viajar y no  hablar ?
Els lligams donen sentit al viatge , un viatge els crea 

Cualquier monumento, visita,( habia hecho excursiones y me traía ostales para mi colección )   tenía sentido en tanto en cuanto podia hablar  con..,  no importa quien. Una piedra , un campo, un museo, cualquier museo tienen importancia no por él  mismo sino por la vinculació a les personas, con los seres que tienen palabras, una  postal  vinculaba,  eran palabras para mi.  
Luego  de haber recorrido  tantos  lugares entiendo  que  una constante no siempre lograda ha sido conectar  con las personas . Entiendo que la conecsión BICI con  monumento, era sólo un sucedàneo de lo personal.  La "locura" de meter rueda  en los monumentos además del sentido mitomaníaco  no deja de  ser un  intento loco de diàñogo con , ellos  los monumentos hablan por los que los ponen

No dubto que aquest  sigui algú molt important per a la ciutat , pero no parla,  en tot cas soc jo que  en la meva mitómana bogeria poso paraules al text que la historia em presenta  com les taules de la llei fundacional de la ciutat on sóc.
però l' home del bar que em pren per un altre , és més i portant i m' ensenya la llei no escrita de la relació amb l' estrany

Fueron expulsados,  y se dieron  cartas pueblas a los nuevos trapaceros  para que, desposeidos de todo, dieran  sevidumbre a los nuevos amos,

¿No dice eso el bondadoso y abien armado buen rey ?   y así passa su historia y los que la quieren recordar ponen monumentos mudos  Pobre de mi si le contesto con mis cosas aprendidas  y las pongo en conversación con alguien.

Y eso que Cela es criticado por ESPINÀS  por su actitud hacia las personas , otro tema.

Ese otro, que en bar de la gran plaza se levanta  dejando el rolde , se acerca y  lanza una afirmativa inerrogación

TE ETS DE , 
diu,  
i et nomena la exacta filiació a la qual pertanys segons li recorda la teva fisonomia. 
Identifica alguna cosa que portes escrita a la cara 
Això és un lligam  perquè crec que actuen forces que no dominem  i que millor  deixar.ler fluir com al vent avui.
És un inici de conversa des de l' altre , no des del jo 
Si només li digués un no  sec, taxatiu i  no continuaria ell 
serric serrac,  teoria de la comunicació , tu empiezas y yo sigo, te doy cancha ,  tu continuas
¿Como ?
Preguntas
- Fas un reportatge  ?
Me ha visto sacar  el móvil y tomar vistas  com esta
No puedo pasar desaparcibido  ni aquí  ¿Quién serà este que se atreva a tomar algo más que café en nuestro territorio ?
A por él .

Y podemos poner encima de la mesa toda lo que nos refleja
No sé com contestar la pregunta sobre si hago o dejo de hacer reportajes, es evidente, y lo puedo tomar com un halago, pero procuro que el subidón narcisista no se me note . La conversa,  está servida , el lligam  comença...
Ell continua  i explica , diu que viu a al CARRER  TAL  i que la seva casa està davant de ...
Ah ! potser he fotografiat  casa seva i tot
i corro a ensenyar-li  el meu arsenal recopilat de balcons, façanas , cantonades passatgs, carrerons , etc
no estic segur que les miri , és difícil de veure amb precisió una cosa tan minúscula
quan li dic que fotografio coses com aquesta:
 li ensenyo una porta de color groc amb  forat  sobre del qual diu CARTAS ( vegeu CALLEJERO ) l' home  guarda paraules , estic ensenyant massa potser  i no és aquesta la millor  manera de  continuar conversa ni afirmar  lligam. UNa forma massa tecnificada  pròpia d' avui dia , un tant descarada en tant lo personal  queda massa exposat.
Abans s' havia dirigit al seu rolde i els diu 
No  és de ...
 ( no és dels nostres , vol dir això ?  )

Me doy cuenta ya  en casa  que en la fotografia des de dentro del bar   he captado una furgoneta con un trebol  de cuatro hojas  

Lo tomo por un buen augurio  aunque sea con retraso  al no caer en la cuenta al momento de lo que estaba fotografiando , El inconsciente puede más que la ventolera de cualquier dia.

Sigo protegido  y expuesto por las calles de GANDESA

Leo que un trébol de cuatro hojas  tiene entre otros, un significado Ocultistas

Para estos ( los ocultistas ) los protege de la locura y les permite divisar demonios hostiles para resguardarse de ellos.

en Astrología

Es el amuleto protector del signo Tauro.

El trébol de cuatro hojas es una variación infrecuente del trébol de tres foliolos comúnmente hallado en el campo. Según la tradición, tales foliolos traen buena suerte a sus buscadores, especialmente si es encontrado accidentalmente.¹

Según leyenda, cada foliolo representa algo:

• El primero es para la esperanza.

• El segundo es para la fe.

• El tercero es para el amor.

• El cuarto para la suerte.⁴

  
  No es en un campo donde lo encuentro, sino en esta plaza. 
  no és un trébol natural, pero los tiempos cambian y yo doy por vàlido y casual  el encuentro , un encuentro accidental  que devulve esperanza  me da fe en mis posibilidades de conversador con las personas , a pesar de la modernidad,  amor és vínculo, ponemos mucho en la mesa, al hablar aunque se corra el riesgo  c el riesgo  del rechazo, ( me acaba de pasar hace un momento )  ) de la incomprensión  y uno puede ser tomado tomado por algoo ido ( pero hoy estoy protegido de la locura )   y
  me da suerte
  suerte en el camino a seguir y el viento no me derriba , además llego con tiempo sobrro para coger el tren
   Si S , persona con quien nos encontramos,  lee   esto verá que el encuentro con él  sucedido después de lo explicado, aquí ,  puede que no haya sido tan casual a pesar de las formas , Mejor otra entrada.
•  
•  
• NOTA
• El corrector se vuelve loco hoy , mejor lo dejo, todo com está , la mezcla  de idiomas en  la frontera sur oeste, puede que se haga  tan estraña, salió así. Aixi sigui  
  

RELAT  U DE GANDESA
UNA CASA AMB PEDRES AL BALCÓ 

Les imatges  de benvinguda que  m' esperen només en   baixar del bus a l' estació   no  semblen no tenir  cap concessió   a turistes o visitants  en   recerca de les bondats de la zona. No fugim  de    representacions  tan  post apocal:liptica  i sinistre,  ans el  contrari fem  un motiu  ( semblen rerecents , almeny no hi ha deteriorament )per   saber més  sobre les coses d' aquí , sobre la gent i  uns artistes  plàstics que tan bé ens vapulean 
Ni la super  granota  acompanyant els murals  suavitza el tenebrós panorama  de les representacions   ,el seu salt, per a mi el darrer de l' itinerari  comarcal,  més que  promesa  de paradís ecològic, anuncia   una  perillosa  ciènaga  a més de mortífera,   radioactiva

 Marxaré, contaminat o no  però primer  he de complir amb l' obligació cultural de passar  per l'  Oficina de Turisme. Son entranyablement imprecindibles .M' he fet un assidu. M' agrada mirar mapes i estar al dia de les novetats territorials preguntant sobre el que ja sé i explorart el territori de les ingognites.   La OI    o cau gaire lluny de l' estació,  és  en el mateix edifici de l' Ajuntament (1). Un cop fet  l' intercanvi de rigor amb la l' amable persona  que atén al públic,són la primera cara que parla al visitant,  aprofito per   visitar el Museu   en al mateix edifici  , una exposició permanent  amb objectes, imatges  i records de la guerra   i una d' itinerant sobre ELS AVIADORS DE LA REPÚBLICA  

 Som en un espai dedicat a la memòria , però res  no invita  a romandre massa temps  i menys a dedicar-lo a la  recreació, 

 Axò si, prenc nota d' aquest text , el propòsit  el comparteixo plenamament ,  de totes les paraules,però descontextualitzo  aquestes

... que fan visibles  en el territori les marques...

La mirada de la mirada ,   marca 

Una  preciosa i sensilla maqueta   senyala  què mirar 
Sigui com sigui  hom  es troba  i identifica  les  senyals  del passat. A vegades venen  sense indicadors ni cartells,  
 i sovint  la troballa  és circumstancial, no és del passat sinó d' un present  que no serà ,  que  no el veuràs   mai més,
Yo no queria pero passa como cuando pruebas algo bueno y quieres repetir, así passa com Manuel RIVAS  el más loco de los gallegos, y va  el muy santo  y  empieza así  un libro citando el MAIRENA DE DON ANTONIO MACHADO,

Veritablement és incert el futur . ¿Qui sap què passarà ?
Però també és incert el passat . ¿ Qui sap què va passar ?

MANUEL RIVAS , ELS LLIBRES FAN DE MAL CREMAR 
  
i trobo una casa amb pedres al balcó
Estan fent obres  amb  unes pedres, vull creure que estan casualment posades, com  apunt per un el performance.
Normalment puc  recollir imatges de   balconades  guapes, el balcó és com un aparador de la casa i una mena de targeta pública dels seus habitants

(imatge de balcó amb pedres voluntàriment suprimida aquí ) 

Un balcó  com aquest  no és freqüent. recullo la imatge i una mala experiència.
Qui està fent les obres no li resulta agradosa la meva presència  fent fotos. Em demana explicacions  i jo no estic massa a l' alçada normalitzadora , em manquen paraules per justificar el que ell viu com intromissió . Li resulto sospitós  i raro., m' ho diu .  Porta una càmera a la mà, vol registrar, em demana d' esborrar les possibles imatges que creu que he pres, pel seu accent dedueixo que és estranger, el conflicte ha esclatat , les nostres armes / càmeres  entren en la lògica  entre les paraules poc compreses, la meva ja  havia entrat en acció en el desencadena ment d' hostilitats,  ell dispara la seva.
Opto per prudent  retirada,  ho faig a poc a poc  sense massa esparavents deixant entreveure la meva no perillositat .( La palabra esparavents  no está en el diccionario, pero ha salido asi del mio y hoy és un dia, tremendo  de aire, por algo sale así  vestida  y ¿quien puede parar la loca cuando quiere salir?   Aquí no se nota , el tramado de viejas calles  estrechas puede parar el viento, las  locuras  humanas... uf! .
M' allunyo, penso que m' he equivocat  , que el dret d' imatge  no es pot violentar, en   cap espai per   més públic que sigui. A més,  ell què farà amb la meva imatge ?  Què pensarà si pot descobreix  el seu balcó aquí, una  cosa no gens  descartable  com veuré més endavant en una altre experiència amb Sen un altre carrer o al al bar de la GRAN PLAÇA ?
Sigui com sigui, no ha estat agradable , les ganes de marxar  ja no venen  del mural  amb un guitarrista  agressiu que ens vol fer fora , sinó d' un dels  habitants reals  amb qui no he pogut congeniar, avui.
La darrera ciutat  (cap capital de comarca em sembla poble )   i jo carregat d' amarga pesantor . Espriu,socorrro,  ¿ por què  pedaleo donde no debo ?
Sort de les dues experiències  que es van produir a continuació  i que  afortunadament   canvien a bé  un estat més que depriment.
Em semblava que un  balcó amb  pedres de runa és  una  metàfora important en una ciutat   maltractada on la guerra va tenir destacada i dissortada presència,. Què queda  ? Tot és  record   de museu ?   Els senyals, en les cases , les ferides de les persones poden desaparèixer ? o hi són per ser vistes  exposades com en un aparador, i amb una cortina, teló ( o vitrina )   que no ha baixat  o que està pujant , però que de cap manera  no oculta el drama  de la destrucció  que representa  ?    ¿Com  li explico tot això al meu interlocutor d' accent estranger  quan només es tracta de una circumstància casual d' una vivenda del casc antic  en fase de restauració ?
Quan tornem a coincidir  tindré  més paraules  i li explicaré com això que ens ha passat és   representació, a més de veritat, d' un   un drama  que   sense nosaltres saber   hem estat els seus mitjancers. 

És un vell quadern de viatges i  el dibuix el fa la musa mentre escolta  el meu relat   i veient la imatge  captada , no publicada  Suficient 
En un dia de vent en aquesta terra que diuen ALTA,  el més raonable hagués estat quedar-se  a l' empar  de carrers bars i esglésies, però es veu que  el destí  d' avui  em tenia reservat de tastar una altra força també d molt poderosa i  aquesta vegada  per contra  no gens invisible, Me`n vaig , desafio total,,   això si amb dues anècdotes més que quasi no em caben  a les butxaques.

GANDESA

ESPRIU
tot i la recerca des de la primera entrada amb tu ,pedalant de continu  amb el teu poema de la tàpia del cimentiri  de SINERA  en la memòria,  no he trobat cap bicicleta,  ni en la claror de LAIA  ni en la foscor de ... quasi tots els altres,  ( sort de  M A CAMPMANY que  m' ha ajudat a entendre  el perquè de tanta foscor de la teva no bogeria   )
Avui que vaig SUD ENLLÀ   quan  el nom  de la darrera comarca em crida,    
com una espelma al sant  perquè em guiï pel bon camí, ( i ens lliure de tot  mal, creu-me  que el vent avui era del pitjor de l' antologia de la crueldat ciclista )
faig ofrena  del meu instument , just en el moment  en què una llum trasera  s' encén com una espelma a la verge
agraeixo al senyor del cotxe, li dic de veritat ,   la seva contribució involuntària que, en deixar-lo aquí  aparcat  sota de la monumental  estampa del  descampat del carrer NUMÀNCIA  de BCN , ens   ha donat  una llum tan d' espelma  postmoderna
Me'n vaig, ¿serà el miracle de la física quàntica o només  un avís  que  allò que va començar i que avui vull cloure és una etapa, ?  només una etapa per donar pedal a nous projectes ?  Vull ceure que  avui no  és cap final,  LO  RIU imponent avui  fugint de la nuclear, així m' ho diu.

LA BICICLETA DE WALTER BENJAMIN

Igual que mi dolor  no habría sido tan  inconsolable  si con una pluma  no hubiera perdido  una comarca, la felicidad  que me causó  aprender  a montar en bicicleta  no seria tan grande  si con ella no hubiera  conquistado  la posesión de nuevos territorios 

WALTER BENJAMIN LA ISLA DE LOS PAVOS Y GLIENICKE 
Infancia en Berlín  hacia el mil novecientos
ABADA ediciones

Nota1
Clica, no te´l pots perdre, si pedales pel territori que sigui , vol dir que en algún punt del record  tens aquell precís, i segurament transcendental  moment, en què que  vas aprendre. 
Nota 2
El lapsus  meu en copiar inconsolable  , una via  o  escletxa oberta més, el territori el jo no esgota tota  la força  ni acota tota dinàmica.

B
I
C
I
C
L
E
T
A
Apareix en el treball de JAVIER CERCAS   sobre EL IMPOSTOR 
Una dada més entre  de les aplegades per l' autor ( el nom li fa la cosa en molts sentits  )    sobre ENRIC MARCO

La narració està construida amb moltes dades i  l' autor  ha d' especificar de continu  aquelles que són  veritat de les que són  mentida,lògic tractant-se d' un personatge com MARCO.  , i  és d' agrair que no entri massa sovint en "noveleo". Això si, em crida l' atenció com  implica la pròpia família, fill, dona, parents, amics, etc.
S' acosta a la autobiografia amb aquesta manera de procediment ?  Manera d' elaborat "el trauma" causat  , manera de cercar  un sentit
Entre tanta lectura tapando imposibles agujeros  uno puede puede verse en EL PERE MATA  con todas sus pinturas o ser literato, de los buenos , de los que van al cielo   sin fama ni gloria , con uno de los lápices  de la imagen perdida de la rotonda de Reus en la oreja  y encontrar-se con JUSEP TORRRES CAMPALANS  o con todos los ficcionados que en este  mundo han sido , , las musas les dan acogedor asilo, aunque sea en los de la BIBLIOTECAS de LA DIPUTACIÓN
Ni QUIJOTE, Ni SANSON CARRASCO, ni ALONSO QUIJANO,   Ni ètica ni HISTORIA , NI MEMÒRIA, ni ni ni ni...
mejor me voy a otra cosa: 
alguna frase brillant que ja he recollit, em sembla més que suficient,  tots els llibres poden tenir una cosa bona, li diré a T què pensa ell  de la forma de relatar , del contingut i què és el que l' ha mobilitzat , etc
Jo, mentre,  agraiexo a la BIBLIOTECA  de CASTELLBISBAL  que  m' hagi estalviat de comprar el producte 
Pepon deia que hi havia cineastas  de  pelis obres mestres que de tant en tant havien de filmar coses més senzilles , comercials entenedores per les masses, per continuar-se guanyant la vida i pagar les factures , no crec que sigui el cas de Cercas, ell ja és professor i no crec que necessiti  els guanys , seria una llàstima , 
Res a dir  , subscric però el que va dir REYES MATE en  el comentari al PAÍS  diari sobre el llibre.Serà veritat que diu sobre que J CERCAS va dir que li va tocar la loteria el dia que  algú com Marco va entrar en el PERE MATA  de la certesa,  no en el territori de la pantanosa ficció. Em pregunto com està ara mateix.. Hi ha molts com ell  que van fer el mateix procés,  deu ser cosa universal. Marco i altres són  els nostres impostors, però  quan alhora  d' explicar els seus fets  es barregen  temes  com la memòria,  no és que quedi aquesta desqualificada , el que queda de manifest és la bogeria , encara que no ho sembli . I anda suelta i mucha.
Si  cliques l' imprecindible, WIQUI contesta  sobre  sobre la  revista:

Bicicleta fue una revista política española con información y comunicaciones de carácter anarquista. Apareció el 1 de noviembre de 1977 en Madrid por iniciativa de Chema Elizalde y la editorial Campo Abierto, anunciando con un boletín precedente sus orientaciones ecologistas y anarcosindicalistas. De hecho, «Bicicleta» era el acrónimo de Boletín Informativo del Colectivo Internacionalista de Comunicaciones Libertarias y Ecológicas de Trabajadores Anarcosindicalistas, aunque habitualmente utilizara la denominación de Revista de comunicaciones libertarias.

Desde finales de 1998 hasta comienzos de 1982 se trasladó a Valencia, cuyo colectivo editor consiguió una rigurosa periodicidad mensual; y finalmente a Barcelona, donde dejó de editarse a mediados de los años 1980. Fue una referencia por encima de las profundas diferencias existentes entre las diversas facciones del movimiento libertario español.

M' ho crec, però per un cas preguntaré a  preguntaré a NACHO,o a A. No confio en les imatges que se' m serveixen,  L' entrada quedarà sense il·lustració  fins que em puguin proporcionar imatges fiables, i de primeràa mà, com sempre.

Si cliques Reyes Mate , tot el que ha escrit  sobre MEMORIA, HISTORIA, etc, situa molt bé en les coordenades del pensament del nostre temps, amb un tema tan fàcilment donat al manoseo ideològico, político, interessado y por ello desvalorizado

La claridada  argumentativa de REYES MATE no tiene precio, su lectura DE W BENJAMIN, una senda fiable, per reivindicar sinó la funció de coneixement de la memòria,   i  

Alguna cosa semblant  pot passar amb   FIDELIDAD A GRECIA d' EMILIO LLEDÓ per si un es cansa de  de narradors i literats , no explica cuentos , va bé aterrar o per caure de morros  segons com es miri , des de la nebulosa literària , des de quants  altres cels un  pot caure  ?

 

     ( imagen  fallida de una portada de Bicicleta donde aparece  un indio de la pradera )

y yo no quiero hacer el indio , al memos de manera consciente 

Ah se me olvidaba,

ayer  en el INTERMEDIO dieron la noticia:

un juez autoriza la exhumació  del padre de ASCENSIÓN  MENDIETA

Noms a recordar, data a tenir en compte, no importa la precisió
el tema és important,  i de  transcendència  no només mediàtica. Com m' agradaria saber més de lletra, i recrear  i recrear, més i més.  M' hauré de conformar  amb saber més de les his tòries d' aquestes persones , és tremendament  joiós tenir  protagonistes  com ells vivint al mateix temps  que jo.
Sr CERCAS, quan el novelón PUJOL  ? Va ser una ferida social ? La realitat mata, la ficció cura , ho du  mltes vegades , o és figuració meva ? perquè ho repeteix tant ? 
La literatura  és solo la cara visible de la loca que se recuesta en el divan del psicoanalista ? 

Un dia del pasado noviembre tuvimos un atardecer notable 

Instruments i colors propers en la imatge del manual de Geografia econòmica  de la contrada   , la  orografia sembla llunyana , però la tenim identificada  des de casa  El polígon previ i les rotondes encara no 

El paisatge escrit, del polígon previ i de les rotondes escriuen la postal   de benvinguda. Diria que falta una línia

..., y el sol detrás de nosotros  parecía un bondadoso pastor llevándonos de regreso a casa...

H D THOREAU, WALKING

"hago mío lo que veo"  

cita  F GROS de  Thoreau

 Nuestros tesoros,  nuestras verdaderas propiedades   son la suma   de las imágenes  que hemos recibido y conservado

aquestes són paraules del propi ,   F GROS, del seu   Marcher,  une philosophie,  un gran llibre

i  em  llenço de cap a les biblioteques  de la rodalia per llegir més de  THOREAU, un dels caminadors  més nomenats en el llibre  de GROS i de filosofia més actual i colpidora.

Com  una  paraula sempre et porta  a una altra, un autor és sempre  pont, guia,  camí  cap  a un altre.    A més, si puc, m' agrada llegir-los  de primera mà.  No  em conformo  amb llegir  el mencionador, vaig al mencionat a vere com l interpreta  qualsevol dels  JOS que crec   m' acompanyen.  Un obstacle per avançar, no ?  NO.  Es com deixar-se caure en  un pou com aquest  cada vegada. i a cada pas ?  Segurament , però  es tracta d' un pou  de riqueses no de gel No marxaré cap a GANDESA, - ves per on, salvatge camí  de l' oest - sense fer net   de lectures impactants i de rodar  les  BICIS TROBADES.

WALTER BENJAMIN, impacta i   sedueix. L` espectacular BICICLETA( tindrà entrada exclusiva )  trobada en  el LA ISLA DE LOS PAVOS... de Infancia en Berlín,  roba  el cor del  ciclista  , omple  el paladar del gurmet literari  i   fa treure el Jo FLÂNEUR  quasi sense voler, almenys de nom, fins i tot  en uns carrers com els de SOLSONA  intensament buits de la massa on  passar desapercebut  és impossible.
He d' assegurar que la sortida no la faci amb una simple disfressa ni aquí, lloc d' un nomenat CARNAVAL,     ni  a cap  altra capital  ara que les puc  tenir ben situades ,totes elles,  en  l' imaginari. El flâneur ha de tenir  un variat aixovar sempre a disposició per no cridar cap atenció

.. alguien observador ....que coge las cosas al vuelo, ya puede soñarse cercano al  artista...  seguidor de huellas...

W Benjamin, Obras I ,2  Abada Ed
 
també amant de la solitud , però en la multitud quan pot
amb aparadors, on mirar, lògic en la ciutat del comerç cap de comarca.

Torno als PASSATGES, i OBRES  per saber més d' aquesta figura , però em temo que he de fer pont a BAUDELAIR  sense remei , i no sé si arribaré.
M' agradava la geografia, ara és passió  igual que  per la història. Els  microrrelats són a cada pas,. Microrrelats !!  No necessària ment   la lectura,  ha de tenir text escrit amb lletres

Tot i que  informacios com la d' aquest van bé  per relacionar coses (me  n' entero que  el seu riu és el  NEGRE com a VIELHA ,  recordo que he passat  per   CAN NEGRE,a Berga... ) insisteixo: les portes, relaten ,el tronc , amb un ancestral apaño

i altres misteriosos forats, etc, ningú n calla

 

no  falten parets

artistades pel  temps
JAVIER CERCAS insisteix més d' una vegada en què el passat està aquí , que és una dimensió del present. Dic bé ?  Val la pena haver llegit de tirada EL IMPOSTOR recomanat per T en el seu moment ? Per estampar, aplicar,  la frase en una paret com aquesta ,evident que si. Amb l' excusa de la menció  en el llibre del   
Boletín Informativo del Colectivo Internacionalista de Comunicaciones Libertarias y Ecológicas de Trabajadores Anarcosindicalistas
La coges  ? 

i per què m'  agrada que m' expliquin histories  familiars, que és la de tots  que encara vivim , estic temptat  de fer  entrada exclusiva també,, consultaré REYES MATE abans ja que  la memòria del filósofo o la del narrador no es la del historiador ( REGALO ENVENENADO El País )


La meva ( memòria)  em porta ajust aquí  a  un racó de MONTMARTRE,  quan baixavem   a peu al centre , cap indici extern ho apunta , però la dimensió interna, com un  pou ,  és agosarada , imprevisible, incontrolable. Serà així com com actua EL FLÂNEUR ?
Si  BAUDELAIR    el trobà en POE ( EL HOMBRE DE LA MULTITUD  )   i BENJAMIN  es basa en el gran poeta , què faig ? Es pot racionalitzar totes les sensacions  que ens inunden  només a partir d' un concepte. El jo  psicòleg no circula avui ? I el psiconalista ?

sss


 tttt

Si al principio la calle  se le había convertido en interior , ese interior ahora se le ha convertido en calle  y vaga por el laberinto de las mercancías como antes lo hacía por el laberinto urbano 

W BENJAMIN , Oc

L' any 63 va quedar restaurat  el PONT DEL DIABLE,vaig viure aquell pont trencat (recordo  la imatge d' una bicicleta arribant amb molt de risc a l' abisme i donant la volta per baixar en  carrerilla  en direcció a l' escorxador, del poble eel teniem  allà, recordes la sang cap el riu al costat del pont ? )  )    los malos muy malos y rojos,  en su retirada , volaraon el immenso arco gótico central. A la inauguració  van venir convidats ELS TRABUCAIRES DE SOLSONA. No sabria explicar  com d' extraordinari em va semblar aquell soroll i el fum  a les grades.escalotes  del PONT. Com és que surt aquí el record ?  Associació lliure , de veritat , com les passejades del FLÂNEUR de POE  ? o auxili de les muses  perquè pugui dir alguna cosa més elaborada ?  com per exemple que   una acció de guerra real  es tancava   amb una de simulada, a trabucades. Què diferent del costum valencià  d e les traques!

Car j' ignore  où tu fuis, tu ne sais où je vais

BAUDELAIRE, À une passante, Les Ffleurs du Mal 

Maruja, ¿que te dijo la  CARMENA ?  Las hostias de Pamplona !

Hi ha artistes    que no tenen  miraments  a l' hora de provocar. Aquest monument  estic segur que és una  representació de   la ciutat que estic trepitjant , una subjectiva interpretació o potser un  punt  per integrar les diferents peces del  puzzle arquitectònic  real que ens envolta . CERCAS diu que la realitat mata  ( REYES MATE jaquea    )   i que la ficció salva  o cura , pero de què ?  de la mentida ?  No m´ho empasso

Estaba claro que había zonas de aquella realidad que escapaban a la historia y solo nos eran accesibles desde la memoria, que no es solo subjetiva, sino objetiva; que no produce solo sentimientos, sino también conocimiento. La memoria del filósofo o la del narrador no es la del historiador. Muchos de estos debates asoman en la poderosa novela de Cercas, aunque él, cuando ejerce de ensayista, opta por desacreditar la memoria. Se cuela en su obra el debate español sobre memoria e historia y eso desorienta mucho. Porque al entender la memoria como quieren los historiadores (algo subjetivo y sentimental), tira piedras sobre su propio tejado. Al fin y al cabo, lo que aquí nos convoca es un caso de falso testigo para descubrir algunas verdades a través de una mirada moral al pasado: la memoria.

Tornaré,  REYES MATE  com LLEDÓ són referents encara  del pensament,  el relat de CERCAS , em pot privar d' estones de "sueño",  mèrit per haverme  enganxar, però no los "envenena" )

Alma errante en busca de un cuerpo , entra . cuando quiere en la persona de otro

Benjamin OC

Aquí, com en una novela editada,  habla la mercancía

 Aquí el microrelato  del tècnic i restaurador

L' estudi exhaustiu de les patologies amb l' anàlisi històric  determinen , l estat actual de l' edifici

Puc extrapolar  a altres realitats, no ? 

les patologies més importants.... 
...DESPLACACIONS
EROSIONS
ALVEOLITZACIONS 
DESCAMACIONS

Palabros bonics,   sobre la veritat o sobre la memòria ? 

  

Molta feina  amb les pedres que  ens  surten a cada pas.

FABULOSA SOLSONA

Com qui va a veure  un vell amic  i el troba a la porta  de casa esperant,
com la primera vegada, sempre amb els braços oberts
El puc fotografiar  ? 
- Naturalment
- Em contesta amb amable veu la recepcionista del Museu Episcopal. Em diu quan pactem  l' entrada que puc fer les fotos que vulgui mentre no siguin amb flaix. M' hi llenço a l' atac. 
Han passat quatre dècades de la primera estada.  Llavors  el  Museu el veiem com una  mena de magatzem d' espolis amb piles de polsosos  objectes i   les  pintures romàniques exposades  com  quadres en una galeria de vell...   ara, t' han fet l' amo de la casa.
Em perdo a la primera planta,  en part embovat amb les vistes a l' exterior - ¿com explico que aquestes vistes també són un dels tresors  pels quals val la pena pagar entrada ?   
A l'  únic visitant que hi trobo  és ELQUENOSAPRES,  tampoc m' entén absort en la contemplació com està,  el deixo i dono la primera volta  des del paleolític a la REINADESAL, és a dir torno al punt d' entrada.
Per sort  la recepcionista, segurament des del vídeo  control,   ha estat al tanto del meu  vacil.lant  tomb,   puja i m' indica la petita escala d' accés per guiar de nou i segur les meves passes en el  laberint de la història.  Abans de començar la visita  li he preguntat què és allò d' imprescindible  que no puc deixar de veure  en una visita llampec  (  de perdut ja estic, i la bici està a l' entrada  de Palau  )  tenint en compte que he d' estar a l' estació d autobusos d' aquí a poc. Sense dilació em respon:  evidentment  a TU,   les pintures de SANT VICENÇ DE RUS  de pas   i el RETAULE DEL SANT SOPAR.  No em diu res més. És d' agrair una resposta tan concisa ,  clara i fàcil de recordar.
Et trobo aviat. Estàs  més gran del  que et tenia  en la meva imaginació i no em sé avenir  de com ha canviat  la teva fisonomia, no percebo aquella ingenuïtat , de dibuix  fet per un nen  entremaliat , la teva mirada... desencaixada ?   desorbitada   ?  M' interesso pel lloc d' on et van treure i pel teu estat. Venint del BERGUEDÀ, com jo avui,dono les gràcies al teu colom, o el que sigui ,  per portar-te tan en forma dins la teva roda i a mi en la meva.
SANT  VICENÇ DE RUS el puc veure per dins aquí.. Per fora, va ser  una meravella, recordes ?  El procés que va des del descobriment sota la capa del temps fins aquí, és un misteri.  em quedo amb ganes de preguntar  El  rescat del color de la història de fa mil anys, una autèntica meravella. Em quedo amb ganes de preguntar.
I  el RETAULE DEL SANT SOPAR ?   No puc deixar de  mirar sota la taula

 

     
 També una meravella , no?
I tots aquells que  deies que t' han acompanyat , EL VELLET, MOSSOS, FOLKLORISTES, ARQUITECTES, PINTORS, POETES, HISTORIADORS, RESTAURADORS , etc. ? Tots  han vingut. Tots tenen alguna cosa a dir i la volen dir.   També en WALTER BENJAMIN des del seu  BERLIN.  Solsona té molta pedra vella i nova, moltes  portes, parets  i apadadors però avui aquí no m' hi  caben,  ni uns ni altres . 

 
I ha anat a OLIUS ?