ENTRE FIGUERES I GIRONA...
Ens queda  GANDESA
Un BAR , CAN NEGRE, ja hi és , crec que per sempre Penso , luego ja res  no és possible  , que per conèixer una contrada l' estada els seus bars ´s imprescindible.  Ara és relat, d' una curta passada,  en un bar no pots estar tot el dia, es un lloc de pa,  per consumir amb certa rapidesa.  la dimensió temporal li dóna intensitat a l' estada com passa al nostre estimat  i  reduit ALHAMBRA,  o ÉS GRANADA ? Podria ser,  que no ho  sé, cafè  literari  de la ciutat, crec que ho és, 200 tacos del de Berga podrien ben bé avalar la pretensió. Però els literats no tenen l' exclusiva, millor . Molt enriquidora,una  circumstancial   i estada  en aquests  microcosmos podria ser  suficient  no només per  entendre  sinó també visionar  el  cosmos  total que  l' envolta, en un bar s' aplega alguna cosa més  que una simple mostra.
El consol de tornar al NEGRE, tocarà la loteria, segur -  el preu del viatge no importa   per les avantatges de la zonificació tarifaria,- no amaga l' enyorança   i la certesa de saber que  tots els viatges acaben en un moment o altre, com el pas per la infantesa  que quan estàs  no  penses en la tragèdia   final , i l'  esquerda / brecha  entre allò i això es va obrint cada vegada més  
El comiat de BAR  CEL ONA no podia tenir un lloc amb més jos. millor que expliqui qui són els grans viatjadors:
EL FOLKLORISTA, paradigma: AMADES
EL FILÒLEG, COROMINES
L' EXCURSIONISTA, uf !EL CÈSAR A TORRES  ?L' he llegit poc, millor qualsevol de la UEC i com no,els DE TV RIPOLLÈS  de  VIATJANT PER CATALUNYA I ELS LLOGARETS QUE LA COMPONEN
L' EXPLORADOR, un imperial  romà de pre conquesta ,però també  un jueu, un bàrbar, un moro, , un cristià romànic preromànic o pregòtic,
L' IBER  no me' l puc deixar, 
EL PRIMITIU, de coves , caceres, és a dir  seguidor de les traces  de la fauna,  tampoc el puc menystenir  
EL PELEGRÍ
FELIPE
EL VAGABUND
EL FUGITIU
L' EXILIAT
EL TREBALLADOR EMIGRANT estranger
LA TREBALLADORA  no estrangera  metge, jutge, , de l' oficina de turisme, dels museus
L' ESTUDIANT  
EL JUBILAT  JOVE
EL CAPELLÀ,  un  acada esglési i a la porta de cada ermita i monestir  
L' ATURAT d' aspecte característic,
El TREBALLADOR tacat de pintura,  que surt de l'a feina per esmorzar 
EL BUHONERO, que no sé què  hi podria fer tal com el tinc a l' imaginari
EL DE LA FORGONETA de repar to
EL BUTANERO
LA DONA que treu el gos
LA  QUE NO ÉS D' AQUI i no sap...
El CAMINADORESCRIPTOR, ESPINÀS I CELA junts i separats, 
EL CRONISTA 
EL POETA, no cal que sigui  VERDAGUER, val el versador improvitsador  o rimador simple i llano 
El CANTADOR o músic ( de jotas, corrandes, i altres  cants de establerts i coneguts, òpera, de cam-i, , etc, ) 
EL NOVEL·LISTA terròs, de la terra, terrista, o simplement habitant  o visitador com M BARBAL.
EL PINTOR , 
L' ARTISTA   en general  , i concretament per exemple ceramista,  escultor, creador... cineasta, fotògraf,
L'ENGINYER  de camins i ponts
EL GEÒGRAF
EL CARTÒGRAF    
EL GUIA amb qualsevo disciplina, també la turística
L' ENTOMÒLEG
EL GEÒLEG
EL SOCIOLEG
L' HISTORIADOR
L' ETNÒGRAF, 
L' ANTROPÒLEG
EL BOLETAIRE,milor el  de mirar, o de caçador  només amb foto
EL CICLISTA, en tles tres categories: el  vesti de tal ,  el que  porta la bici com eina de transport, i el xic
EL TRACTORISTA
EL CAPELLÀ, un a cada església, ermita romànica o menestir. 
EL CONDUCTOR D' AUTOBÚS.
L' ESPORTISTA, corredors, el caminador amb pals,  etc.
EL TURISTA, francès fonamentalment, rus, , 
EL POLÍTIC
EL VELLET amb bastó.
LA SENYORA GRAN o no  que surt de casa molt ben arreclada amb el seu carrito a fer la compra del dia, però no al super, a la botiga petita,. 
L' APRENENT   DE CONSTRUCCIÓ AMB PEDRA SECA 
LE FLÂNEUR
i molts d' altres, tots m' hi caben, no sé com  i  encara em deixo alguns, ja aniran sortint com quan surten de veritat o els trobo en els llibres, o a la xarxa.


 Falta cel ? Sobren cables  i no volia endinsar-me més en el un cultiu tan espectacular. Les muntanyes, MONTSERRAT trencant l' oritzó,  i les altres,  prou conegudes totes  acompanyen (als d'  ara i ho van fer amb els d' abans )   especialment en un dia excepcionalment clar- com estaran avui a CERVERA ?- Diu que demà, avui, serà la primera visita de  l' hivern.
El LECTOR  de noms de lloc  és convidat sempre, malgrat la dificultat de retenir tants de noms
Posem  a la panera avui només aquests

 GRAN - NOM

 Rimaria molt bé amb MONTMAJOR, però diu que és d AVIA,  no t' ho perdis i clica el nom, val la pena, un petit indret d' una  gran ruta de tota la vida amb tanta història  que no te l' acabes. El nom crida, la casa  del costat , costa de creure que sigui el lloc històric,  reformada  no crida tant com els caquis a punt. Consta que hi han passat l' ESPINÀS, C A TORRES,traginers,  pintors, i altres  contrabandistes, caçadors i pescadors.
Un nom és un fil que quan estires permet cosir o trenar tots tota una història. Què et pensaves si el nom ja és és GRAN, i ja saps que sovint els noms fan la cosa. prova-ho .
Antigament els hostals de carretera eren, com CAN NEGRE a ciutat, parades del camí imprecidibles  per a la supervivència  de la humanitat passatgera
Quan veig BLOGS tan elaborats , em fa una mica de cosa el meu, sort que només el mira un del JO 

  Ara som m a la cruïlla  de LA  TO i BARBALLÓ,
Els noms en els indicadors  són prova  evident d'  existència. Segur ?  No seran broma o invenció de poeta ?  TO,  en anglès   és...  però amb article determinant  davant .... Serà un nom CERETÀ sobrer  caigut o regal de l' altre costat  de les muntanyes , on abunden  tant.  SU, I PI ( de Sant Just )  està més avall, ja en el SOLSONES. com una resta de qui sap quin idioma. 
Altres noms , poesies, activades,   no quedaran en l'oblit: VALLDAN , CAPOLAT , TENTELLATGE, RIU D' AIGUA D' ORA , BESSORA,VALL DE LORD, etc,    masies  i més masies de noms bonics, però el campanar de NAVÉS em diu que és la una. I   OLIUS,  per déu, està per venir,   em passaria la vida  investigant , millor per quan tingui el COROMINES tot ell a l' abast 
Avui dia és difícil trobar espais no escrits, que no hagin estat senyalats per algú  sigui de manera simbòlica, o real amb pintades oficials o no, per exemple.
Tot i així encara  es possible  gaudir  de  manifestacions  de la més pura i espontània essència artística, que per sort respecten l' enton natural en ser exposicions amb objectes no permanents com passa en aquest camp  on l' artista ha volgut marcar amb la seva obra precisament  en aquest  punt :  comiat  d' unes muntanyes, les de Berga  que van quedant enrere  no sense incursors desafiaments  i de benvinguda pausada d' un  paisatge nou,  altiplà a estones,balconada fantàstica  de tot el  territori  i   anunci de la nova comarca.  

No vull deixar de banda ni aquesta pedra  i sol ada amb natural perruca 

Ni passar de llarg per  aquestes altres apilades. Poden  tenir un sentit que d' entrada no encerto . Són boniques i és suficient  perque tinguin tot el meu  respecte. No hi ha pedra rebutjable, mai  mai no deixis   de  rendir culte, en qualsevol de les formes i rituals  que hagis interioritzat.

M' agrada  tenir un dia de sol  de tardor,  de feina  feta i recollida , però també d' espera del fruit de la nova llavor ja una mica crescuda, la terra no dorm
SOL ? 
Has dit SOL ?

La foto la dedico a la persona que em va atendre a l' OFICINA D' INFORMACIÓ DE SOLSONA. La seva manera de parlar en preguntar si havia estat a Olius i com parlava de la VALL DE LORD transmet alguna cosa més que simple informació.

No t' ho perdis, els cartells de comarca  són una constant, no només un indicador de  geografia física  sinó  poètica. En aquest,  punt  fronterer entre comarques i DIPUTACIONS el nivell competencial queda reflectit  en l' asfalt

 Carretera enllà, tenim LÍNIA discontínua  blanca divisòria ,  del lletrero cap aquí, 0. Curiositats  fronteres. Mira bé, veuràs  el  detall.
Us deixo
Amb tots els jos esmentats . vaig cap a on el SOL SONA  o dient que és  el lloc on  el SOL SO N' ÉS.   Cosa dels trabucaires , no ?
- recordes el carrer del  JO de   Moià ? Crec que els podré treure tots,  falta EL MOSSO D' ESQUADRA, tranquil no hi  faltarà, i   amb el VELLET  del  BASTÓ, si,    davant el Museu EPISCOPAL,  i  el BISBE ?  I ara, no cal. 
Abans   un dels GUIES  que porto  surt per dir-me que per 500 metres no puc deixar de baixar a OLI US.   oli amb  un ús.