LA CIUDAD ES UN MILLON DE COSAS
deia DON POLLO
tenia raó

Carrer M FORTUNY, La bolsera disfressada de carnaval dels morts  , un pobre molt pobre viu,  per  terra

Barelona ciutat gran.

Un poco desgarbada, rota hambrienta,
despechugada descristalada, herida,
apolillada 
dura 

Versos del poema Recuerdo de Barcelona en el tercer año de su muerte 
MAX AUB, en DIARIO DE DJELFA,  ( datat el 26 del 1 del 1942, tercer aniversari de la caiguda, mort de Barcelona )  ) publicat a VISOR POESIA 1915.
Estic segur que DON POLLO  cantaria el poema  de MAX AUB a onda suelta. Jo me l' imagino clamat amb la seva veu.  Alguns versos ,  són de plena actualitat 
Raó té JUAN GOYTISOLO  quan parla de MAX AUB como "eslabón perdido de la modernidad " 
max Aub recorda el que recorda 

Lo mismo me acuerdo
de la bruma de plata
del valle del Llobregat
que de lo más estrecho
de la calle del Hospital

...
L' acaba dient :

Te quiero  más que te quería
porque  estando tan lejos 
la dsitancia acrecienta 
la memoria mia

GIRONA

La feina, la ruta, elcamí , no acaba mai.
Tot per fer ?
Inacabat
Podria ser un lloc ben lleig
i no han deixat que ho sigui . La funció de l' art és parlar amb l' entorn. La funció de l' artista  és sintetitzar  i exposar  fer visibles, significats .

JUST CASERO
PONT MAJOR

Costa de parlar d' un pont amb tantes ombres  del passat. Records  rere vidres, més que aparadors   són frontals  de  ninxols.  Marxo aviat.
PONT MAJOR  no ha perdut el perfil ni el color  de poble  antic de l' era industrial, la que deixava la visió més ennegrida

Travessant el  barri , veig el teu nom 

I visito la biblioteca i parlo amb la seva gent 

 

Val la pena  recordar  , aviat seràn trenta-cinc anys 

La negror , és aquí el millor  color de  cultura.

A fora, anant cap al centre , és com si tu estiguessis més a prop  d' aquells que més et  necessiten.

La Girona també maca  ara, és a tocar,  s'  ha de conèixer.  La modernitat ha fet molt bona feina . Els que et van seguir  afortunadament van poder i saber actuar amb equanimitat i seny
Ecabada la feina ... final d' etapa ?
Encara no
la feina en una ciutat no acaba mai.

  

 

BANYOLES

Integració a un  espai sense  temps

Si, pobreta li falta una orella , té banyestes però....  BANYETA   BANYOLINA !

ESTANY DE BANYOLES,
ÚLBUM COMPLET DE MODERNITAT ?

Apropiació

La DRAGA

Modernitat des de fa més de cinc  mil anys

Entendre  sobre el terreny el funcionament  actual de l' aigua del llac  i la seva evolució en el temps , també l' aprofitament  que s' ha n' ha fet.

No puc passar a la vora. He de fer marrada. EL CN i altres dependències , els bars i restaurants a tocar de l' aigua m' ho imedeixen . Aprofitaments  segurament legítims. Un tros legítimamnet  manllevat.

La ciutat de Banyoles fa pujada ho veus a  pas de bici arribant per la vall del Terri . Si es volgués ell llac podria quedar sec
No faran mai tal cosa

 
Vols que t' ho expliqui allà, no ?

LA VOLTA

cap més com la primera  imatge
Crec que les altres les posaré a banda
No m' agradaria trencar la màgia   un dia d' octubre  en  un llac  a punt  de ser inundat de tardor 

CAN CARBÓ
 Fleca, pastisseria , bomboneria des de  1901

A banda de servir com cal el que penso que puc portar per compartir amb la família , la senyora que em despatxa, té tot el saber  fer ancestral   i  serveix un ingredient essencial : la conversa:

Plourà avui  ? Està fent un dia pachim pacham ...

No ho sé, mentre em deixi arribar a Girona 

 A vegades LA BANYETA, ... aquí fa bo i quan arriba allà patapam, pluja

Què diu !

Si, si  això passa  sovint  Vostè és  no és de  Girona  ?

Quan arriba a l' estret que fa així i així ( fa referència al lloc on hi ha una mena de pas se suposa entre les comarques 

És aquesta ?  I és aquest lloc ?

Sigui com sigui i on sigui ,  no ha fet efecte avui.
He pogut arribar a Girona sense una gota de pluja
Aquesta està a sobre de PALOL DE REVARDIT?  el nom del restaurant fa referència al   fenomen / dita sobre el temps en una contrada específica ,  anunciat per la senyor de la pastisseria ? Cal aclarir.ho.
La física moderna no pot ser origen de tanta coincidència. O serà que vaig aprenent malgrat no escolto no se'm queden les coses de manera conscient.
El FLÂNER , què fa sinó circular sense antenes posades deixant que les coses, facin 
Els fenòmens els creem nosaltres , modifiquem a allò que veiem , o només entenem el que volem ? 

Ah ! i la TORTADA BANYOLINA  ha arribat sencera després de tot un llarg viatge a la motxilla  en bici i en  trens. Fantàstic pastís, Com el feu ? otem l' ametllat

Per rebrot de coincidènci es, els mapes de la comarca indiquen uns camins  nomennats SOLDATS DE SALAMINA , la literatura ha trepitjat el territori.  Cal investigar més i  tal vegada llegir al CERCAS . Un dels camins està a PALOL.

ROSTIT PARC 

PORQUERES

DON POLLO

 Amb àmplies ressonàncies radiofòniques, malgrat la incertesa de la referència   de grata memòria  de Don Luis ARRIBAS CASTRO, DON POLLO no és aquest , però pa efecte de coordinació física entre  els àtoms que transmuten la memòria, sí. No hay otro, pollo  como él , i com vam  riure quan soltaba sense miraments el ja mític: 

AQUI A QUEHORA DAN CAFÉ

La rodona de coloraines representant una vista aèria del de la comarca, DIVINA ! -satisfà el paladar visual més exigent , puc tornar a casa sense seguir més enllà , no serà  ni tan idil:lica  ni tan completa ni rodona. Es com  una antena parabòlica  o allò de  CADIS  que ha captat  , només li falta moviment. Una bona idea
per completar el ROSTIT del PARC.

EL TERRI

Sorpresa pel cabal d' aigua, pel pont de SANT ANDREU ,  per comprendre que tal PLA no és tan pla i si una vall  amb un riu destacat .

Travessada per aquí mateix la modernitat en versió més  absolutament cridanera: el TAV, passa  per sobre mateix amb grans panelons anti so. Sospito que la restauració del pont   hl' haurà finançat la concessionària. Quan  pugui veure al Sr Nadal, li preguntaré.  I de pas que m' expliqui com el Gironès es va deixar arrabassar tal piazo de  Terri.

La casa és a tocar del pont.  El temps i la modernitat fan efecte. Darrera la barrera  del TAV, travessant el Terri -  tori 

CERVIÀ DE TER

I MONESTIR ?

Impressionant !
I CASTELL ?

Lloats siguin els senyors feudals  pel seu trànsit de  l' edat mitjana a la modernitat  
Allà estant els treballadors, o voluntaris ,dalt les bastides guerrejant amb les runes, cada contrada fa transitar la propietat privada de les  pedres precioses com pot  per millor custodiar-les.

Avui el mossen no hi és , però si vols l' obro perquè pugui veure l' església 
Millor un altre dia  ( penso tornar tan aviat com pugui, la meva musa s' ha de perdre en  una ciutat com aquesta )

La modernidad respecta més les pedres ? O és qüestió de valor, no estrictament  material ?  De respecte, de sentiment   social, històric,  de memòria ....