EL REMATE
Cada dia quan surt de casa seva el Sr Alcalde de Martorell pot veure aquesta commemorativa placa, de malaurada malhumorada memòria històrica. La trobo encara enganxada al piló de pedra de conglomerat, que sempre veiem en sortir de l' escola,GENERALÍSIMO FRANCO, ara ELS CONVENTS - hi ha noms i mencions que fan mal, són com trastos en el pitjor sentit, en als bons records - queda just en acabar el carrer de pujada, sota del complex escolar. La que fou destruïda va ser l' antiga creu del 1835. La restauració de la QUINTA DEL 64 amb motiu de los 25 AÑOS DE PAZ, del dictador, a banda de la incrustació en el pedral de la placa , en què va consistir ? Posar la creu ? AMEN.
Recuerdas demasiado, ¿ Te das cuenta que el paraíso seria precisamente un mundo donde no existiera la memoria ?
Sí: a los siete días Dios descansó, Sabes lo que hizo el octavo ? Se olvidó de lo hecho . Dejó memoria. La que le falta.MAX AUB, EL REMATE , Número extraordinario de Sala de Espera , Impreso el 19 de agosto de 1961 a los XXV años del asesinato de Federico Garcia Lorca, ( Exemplar regalat pel director gerente de la Fundació MAX AUB de Segorbe F.J Tortajada, un record i tota la sort del món per ell i llarga vida a la Fundació. )
( Mentre això escric la tele informa que E I està dinamitant PALMIRA , es veu que ja ho han fet amb l' arc de triomf romà )
El MERCAT DEL TRASTO es fa a la pista del Progrés com un acte de la Festa del Roser i en sortir no puc estar de prendre aquesta imatge pujant uns esglaons per l' interior d' una escala veïnal sense porta. Aquesta visió , per aquí han passat moltes persones, forma part de la petita gran memòria personal i col·lectiva , com tots els racons d' una vida, té un valor. Tots ? Malgrat la consideració de trastos amb destinació al possible bescanvi ? Carrer amunt, al final , ens topem també amb la placa commemorativa.
Sucede que hay compartimentos donde descansan ( ¿descansan? ) algunas imágenes de nuestra vida, un escondrijos del que tenemos la llave; sabemos la que hay adentro, no lo dejamos salir. Si se escapan ¿ quién las vuelve a encerrar vírgenes ?Max AUB OC, p 18
Trastos ?
También estos libros adquiridos en el mercat por un euro ?
Forats, carrerons.
No se sabe nunca a donde se va a salir . Escribir es morir un poco, puedo decir parodiando a un secundón. Escribo para olvidar¡Calla !
Aquí, el único trasto soy yo. Ya me lo decían de pequeño.
I ara de VELL
¿Quanto me das ?
...
Nota
No seria just amb les darreres paraules de MAX AUB si no explicito una mica més el contingut de la cita.
El personatge del relat en tal data de 1961 llegeix en el diari ABC el recordatori - vomitivament laudatori- de la mort de Quipo de Llano deu anys abans. el 1951.
Dieu el personatge:
Pero, si bien está bien que se olvide a los muertos, que los muertos - naturalmente- olviden a los muertos , lo que no me cabe en el entendimiento es la glorificación del asesino. ¡No! Que se sepa, aunque sólo sea una vez, por un Llorens del porvenir , que Queipo fue un asesino, un cochino asesino, un asesino...OC, p. 24
No es lo que quería hacer constar al empezar a escribir. No se sabe nunca a donde se va a salir . Escribir es morir un poco, puedo decir parodiando a un secundón. escribo para olvidar . Creo que al dejar estas hojas en un cajón de mi escritorio descansaré.
No sé què dirà Tarenci Moix en els retrats de personatges i familia d' aquelles mateixes èpoques i d' aquell dia , després de 25 anys de aquella no paz. Quan Maruja a ESPERADME EN EL CIELO els fa passejar per una interessant vida ultraterrena juntament amb Manolo VAZQUEZ MONTALBAN, són capaços de tot, fins i tot d' aturar el sol per fer el gaudir més llarg. El gran trasto de cada dia. a disposició de tan màgica voluntat. una bona anècdota del llibre
Max Aub ens porta aquesta altra:
( Recuerdo ahora a Juanito Miralles que escapó estando condenado a muerte. Le salvó un cura. Por un chiste . palabra. Le llevaban a fusilar . Estaba a punto de acabar la guerra. El cura le consolaba:OC, p. 24
- La muerete es una liberación.
Entonces Juanito, que es un tío de una vez, le dijo:
- ¡Vaya por Dios ! ¡Antes de morir por fin he sabido porque llamáis ésto: "Guerra de Liberación"!
El cura se puso blanco ; no sé como se las arregló , pero lo trajeron de vuelta a la cárcel ).
Divina literatura.
Divina memòria
A vegades hemeroteques pel pensament.
¿Olvidar ?
Nunca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada