dijous, 30 d’octubre del 2014
SOLIUS
paisatge natural
paisatge tocat
paisatge matern
IMMACULAT
Paisatge corromput, ALTERAT, i passsatge per la geografia de la CORRUPCIÓ política actual
Paisatge protegit per llei,
Paisatge ,rerritori de lliuta , d' interesos entre faccions depredadores i ecologistes
Paisatge de la gent com jo o tu
un paisate com TERRITORI que ens MARCA
La informació,com sempre exhaustiva de LA VANGUARDIA, permet treure els noms dels protagonistes, la trama, les relacions entre uns i altres i d' aquests amb el territori DE, en aquest cas,LA VALL DE SOLIUS (SANTA CRISTINA D' ARO ) paratge de la COSTA per que es veu una joia molt cobejat i objecte d' interessos.
La informació del diari tota una pàgina va encapçal d' un còmic molt expressiu, amb intenció didàctica ? i molt entenedor ja que permet entendre el què com i qui en relació al tema SOLIUS.
En el drama de TERRA BAIXA , apareixen els elements, personatge per interpretar l' ús i abús del territori. El seu crit "HE MORT AL LLOP" en versió drama territorial , paisatgistic, qui el prouniciaria avui ? i quin seria el llop ?
La ruta per la costa, a peu o en bici és impossible deslliurar-la de la reflexió sobre el territori com a camp de reflexió permanent. El llibre obert del paisatge en les seves múltiples i variades manifestacions sempre ofereix múltiples i variades lectures
paisatge natural
paisatge tocat
paisatge matern
IMMACULAT
Paisatge corromput, ALTERAT, i passsatge per la geografia de la CORRUPCIÓ política actual
Paisatge protegit per llei,
Paisatge ,rerritori de lliuta , d' interesos entre faccions depredadores i ecologistes
Paisatge de la gent com jo o tu
un paisate com TERRITORI que ens MARCA
La informació,com sempre exhaustiva de LA VANGUARDIA, permet treure els noms dels protagonistes, la trama, les relacions entre uns i altres i d' aquests amb el territori DE, en aquest cas,LA VALL DE SOLIUS (SANTA CRISTINA D' ARO ) paratge de la COSTA per que es veu una joia molt cobejat i objecte d' interessos.
La informació del diari tota una pàgina va encapçal d' un còmic molt expressiu, amb intenció didàctica ? i molt entenedor ja que permet entendre el què com i qui en relació al tema SOLIUS.
En el drama de TERRA BAIXA , apareixen els elements, personatge per interpretar l' ús i abús del territori. El seu crit "HE MORT AL LLOP" en versió drama territorial , paisatgistic, qui el prouniciaria avui ? i quin seria el llop ?
La ruta per la costa, a peu o en bici és impossible deslliurar-la de la reflexió sobre el territori com a camp de reflexió permanent. El llibre obert del paisatge en les seves múltiples i variades manifestacions sempre ofereix múltiples i variades lectures
dilluns, 27 d’octubre del 2014
JOSE MUJICA
Comiat
Voldria saber
si en el teu hort cultives menbrillos (
codonys ) un fruit extraordinari de la nostra tardor.
Aquí a casa hem fet
melmelada aquest cap de setmana. Ha quedat molt bona i ben
segur que t’ agradaria . Con las estaciones invertidas, más motivo ahora para
que la saborees.
Quan vaig ser
professor a l’ institut Rafael Casanovas de Sant BOI, una de les activitats per a l’ alumnat nou vingut, que havia d' aprendre català, consistia en
mostrar a classe els fruit que dona la terra en cada estació´. Fruits com els de la foto d' aquest mateix matí
Així portava raÏm,
ametlles, olives... Procurava portar el fruit
en la branca, cas de les olives, o el cep cas del raïm , si era possible
, l’ esperit didàctic em feia creure que així es veuria més d’ un surten les
coses, aquells fruits
Un dia vaig
portar codonyats
Espectacular !
I menbrillo
elaborado!
Com és
possible que aquello sea esto ?
Cosas del saber
hacer, cosas de la cultura culinària i de la otra, cultura, cultura. I de la
política en tu caso.
Un alumno
URUGUAYO, sabia qué clase de fruto era. Me dijo que se podía consumir en ensalada…
En la entevista
con él y su padre. Éste cogió un menbrillo, lo acarició, nos habló de com és su
olor, , yo le regalé uno...
Creo que
recreaba su país, gratamente, Su gesto de satisfacció
saboreando aquel olor, color i forma me
viene a mi cada nueva temporada, cuando mi vecino ANTONIO nos obsequia con una
buena bolsa de frutos de su huerto que
afortunadament linda con el mio. Los de la foto
Els fruits
saborosos no ho són només pel gust , sinó per la seva capacitat d’
evocar .
Me gustaría saber
si aquel padre està ya en URUGUAY i com està su hijo. De la experiencia del INSTITUTO, hace ya 9 años
En este tiempo,
pueda que ya no tenga necesitad de
seguir emigrando
Y que el chico
tenga un futuro
diumenge, 26 d’octubre del 2014
ENSULSIADA
Un viatge es pot fer de moltes maneres. També a través d' un relat
Avui he pogut acabar el viatge de PERE ROCA I PLA a través del seu relat, Un viatge a l' exili i del CAMP de CONCENTRACIÓ D' ARGELERS a la CATALUNYA VENÇUDA.
El seu net Pere ens va facilitar el llibre de les memòries del seu avi, L' ENSULSIADA, sobre la mateixa sorra de la platja D' ARGELERS, just fa una setmana. La dedicatòria va en record dels nostres pares que van patir en la mateixa maleïda guerra.
Els noms de lloc que surten al llibre alguns de sobre coneguts - entre MOLLET, BARCELONA I ARGELERS , les estacions del ferrocarril, les muntanyes, masies, etc,tindrà ara un valor nou. Si hi ha un paisatge escrit, el passatge de PERE ROCA serà també de memòria, de records, d' evocació a partir d' ara per nosaltres. Quedaran vinculats també al nom del llibre. Com una manera d' articular les personals memòries i emocions. I així l' ensulsida del que va ser , no serà mai de la nostra memòria, malgrat el dolor que suposa.
No puc deixar passar per alt que el llibre ha estat publicat per L' ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR de LA ROCA DEL VALLÈS, ara també lloc de visita obligada.
Un viatge es pot fer de moltes maneres. També a través d' un relat
Avui he pogut acabar el viatge de PERE ROCA I PLA a través del seu relat, Un viatge a l' exili i del CAMP de CONCENTRACIÓ D' ARGELERS a la CATALUNYA VENÇUDA.
El seu net Pere ens va facilitar el llibre de les memòries del seu avi, L' ENSULSIADA, sobre la mateixa sorra de la platja D' ARGELERS, just fa una setmana. La dedicatòria va en record dels nostres pares que van patir en la mateixa maleïda guerra.
Els noms de lloc que surten al llibre alguns de sobre coneguts - entre MOLLET, BARCELONA I ARGELERS , les estacions del ferrocarril, les muntanyes, masies, etc,tindrà ara un valor nou. Si hi ha un paisatge escrit, el passatge de PERE ROCA serà també de memòria, de records, d' evocació a partir d' ara per nosaltres. Quedaran vinculats també al nom del llibre. Com una manera d' articular les personals memòries i emocions. I així l' ensulsida del que va ser , no serà mai de la nostra memòria, malgrat el dolor que suposa.
No puc deixar passar per alt que el llibre ha estat publicat per L' ARXIU DE LA MEMÒRIA POPULAR de LA ROCA DEL VALLÈS, ara també lloc de visita obligada.
dimecres, 22 d’octubre del 2014
ALICE IN CAN SEDÓ
He recorregut LA COLÒNIA SEDÓ D' ESPARREGUERA .La memòria històrica em porta familiars i coneguts que han treballat en el tèxtil. La geografia del recorregut d' avui des de LAFLORA d' OLESA , em porta a igualment a vincular aquelles vivendes marginals avui dia, amb aquesta Colònia punt i final de la ruta ruta d' avui . Recordo que m' han parlat d un pas de palanca per anar a treballar a CAN SEDÓ des d' OLESA,lògic és a un pas a l' altra riba del Llobregat. Avui no hi ha pas. Queden les construcccions igualment d' estil colonial, Per memòria , les conservaria, per paisatge industrial, també. Des d' ESPARREGUERA, la percepció és de continuïtat entre els edificis històrics de LA FLORA i la Colònia, és molt evident a banda i banda del riu. El Llobregat, des d' aquí estant, part alta d' Esparreguera és imperceptible.
La porteta amb la bici m' ha recordat la imatge D' ALICIA en terra de MERAVELLES .
La "colònia" podria ser , una terra de meravella. Per la pretensió de l' empressari AMO, segur.
Com en molts relats, ALÍCIA, EL MAGO DE HOZ, la caiguda , el passatge per un forat, és l' inici de l' aventura. El Bar de la COLÒNIA SEDÒ, tancat, i verd llampant, no disimula la foscor, és ideal per iniciar-la aquí. I per preguntar. No tinc sortida si entro al recinte ( jo,al bar, no estic segur tampc de la operativitat de les sortides) , m´informa l' amablebarman Des de la colònia no puc seguir cap VORA RIU. Com a la costa, l' AMO s' ha apoderat de la riba , deixant el riu lluny de les rodes de la meva bici. Toma CAMÍ VORA LLOBREGAT !
El forat negre de la història és present. Surten encara i com sempre ombres sense parar a poc que hi entris.
El CARRER DEL BLANQUEIG , sembla una metafòrica broma.
Passo per altres, COTÓ, URDIMBRE, TALLERS,etc, estic en una autèntica meravellosa industriosa ciutat, ,m' agradaria saber si els obrers i obreres de l' època els coneixien amb aquests noms.
El somni de l' AMO podria ser aquesta RECARGOLADA ESPECTACULAR XIMENEIA ? Cua ENTIRABUIXONADA EN LÍNIA CAP EL CEL DE LA SEVA SENYORA FABRICA. Els senyors modernistes, fills d' indians o ells mateixos post / esclavistes, es podien permetre aquest i altres somnis. Una ximeneia de somni ? Millor una metàfora de la manera de tractar l' AMO als seus,no ? , una altra volta de tuerca. Una manera de retorçar l' esclau una mica més per treure-li més el suc, fum contaminant en aquest cas. La mare que el va fer !
Per la meva precisament germana ALÍCIA,, per la DOLORS, per la Tia MARIA... en altres complexos fabrils riu avall , potser sense detalls modernistes , el tèxtil va ser més que somni, una completa PESADILLA, un mal son , fins la reconversió: van venir uns altres, AMOS , que s' endugueren els draps, ara són a BANGLADEIX, INDIA, VIETNAM, LA XINA,miro sempre les etiquetes MADE IN...
Un somni, de les persones nomenades era sortir del forat negre que soposava el treball urdint filats interminables amb màquines de brugent esgotador i devoradores de qualsevol cosa que suposés vida útil. Ara el capital blanqueja igualment, tant com deslocalitza,. Fa pena sentir parlar els habitants de les colònies. Els de Terrassa , fan aplec amb antigues obreres, moltes obreres. i fan filats recordatoris del passat, de veritat volen recordar, o és l' alivi de la tortura ara per fortuna inexitent.
Feliç somni obreres de TERRASSA !
Quins somnis tenen els amics de l' ASIA ara? M' agrada pensar el de sortir de la misèria , el de no morir esclafats sota els terrorífics mahons del somnis d' altres senyors , empresaris occidentals i dels seus lacais, i capos d' allà.
La ximeneia promet una espectacular foto. Tornavís foradant el sol de la tarda !
Em poso al mig del carrer. Una explamació meva, VAJA PIAZO XIMENEIA , de veritat que és expectacular,- obté com resposta comunicativa la reprobació i mal gest del camioner de l' empresa corresponent, - cal recordar que la Colònia té vida actual per part de diferents empresen que ocupen naus i recinte , comentari amb gest de reprobació perquè estic obstruint el pas i em pregunta si he d' estar molta estona. M' aparto de seguida. No vull ser cap obstacle per a la circulació.
Indiferència de l' obrer davantr el somni de l' AMO ? Molt de fum de molta mala llet cremada ha sortit ha sortit per aquest forat.
El camió d' una altra empresa en una cantonada entre carrers amb escales vies ferrates aptes per a la circulació de BATMANS, podem llegir :
TU DE QUÈ HELADO ESTÀS ?
Fill de perdedor de guerra i d' obrers , no puc obviar el que sóc la bici, tampoc,
Me' n vaig amb les meves ombres i amb ella entre cames, com sempre .
La porteta amb la bici m' ha recordat la imatge D' ALICIA en terra de MERAVELLES .
La "colònia" podria ser , una terra de meravella. Per la pretensió de l' empressari AMO, segur.
Com en molts relats, ALÍCIA, EL MAGO DE HOZ, la caiguda , el passatge per un forat, és l' inici de l' aventura. El Bar de la COLÒNIA SEDÒ, tancat, i verd llampant, no disimula la foscor, és ideal per iniciar-la aquí. I per preguntar. No tinc sortida si entro al recinte ( jo,al bar, no estic segur tampc de la operativitat de les sortides) , m´informa l' amablebarman Des de la colònia no puc seguir cap VORA RIU. Com a la costa, l' AMO s' ha apoderat de la riba , deixant el riu lluny de les rodes de la meva bici. Toma CAMÍ VORA LLOBREGAT !
El forat negre de la història és present. Surten encara i com sempre ombres sense parar a poc que hi entris.
El CARRER DEL BLANQUEIG , sembla una metafòrica broma.
Passo per altres, COTÓ, URDIMBRE, TALLERS,etc, estic en una autèntica meravellosa industriosa ciutat, ,m' agradaria saber si els obrers i obreres de l' època els coneixien amb aquests noms.
El somni de l' AMO podria ser aquesta RECARGOLADA ESPECTACULAR XIMENEIA ? Cua ENTIRABUIXONADA EN LÍNIA CAP EL CEL DE LA SEVA SENYORA FABRICA. Els senyors modernistes, fills d' indians o ells mateixos post / esclavistes, es podien permetre aquest i altres somnis. Una ximeneia de somni ? Millor una metàfora de la manera de tractar l' AMO als seus,no ? , una altra volta de tuerca. Una manera de retorçar l' esclau una mica més per treure-li més el suc, fum contaminant en aquest cas. La mare que el va fer !
Per la meva precisament germana ALÍCIA,, per la DOLORS, per la Tia MARIA... en altres complexos fabrils riu avall , potser sense detalls modernistes , el tèxtil va ser més que somni, una completa PESADILLA, un mal son , fins la reconversió: van venir uns altres, AMOS , que s' endugueren els draps, ara són a BANGLADEIX, INDIA, VIETNAM, LA XINA,miro sempre les etiquetes MADE IN...
Un somni, de les persones nomenades era sortir del forat negre que soposava el treball urdint filats interminables amb màquines de brugent esgotador i devoradores de qualsevol cosa que suposés vida útil. Ara el capital blanqueja igualment, tant com deslocalitza,. Fa pena sentir parlar els habitants de les colònies. Els de Terrassa , fan aplec amb antigues obreres, moltes obreres. i fan filats recordatoris del passat, de veritat volen recordar, o és l' alivi de la tortura ara per fortuna inexitent.
Feliç somni obreres de TERRASSA !
Quins somnis tenen els amics de l' ASIA ara? M' agrada pensar el de sortir de la misèria , el de no morir esclafats sota els terrorífics mahons del somnis d' altres senyors , empresaris occidentals i dels seus lacais, i capos d' allà.
La ximeneia promet una espectacular foto. Tornavís foradant el sol de la tarda !
Em poso al mig del carrer. Una explamació meva, VAJA PIAZO XIMENEIA , de veritat que és expectacular,- obté com resposta comunicativa la reprobació i mal gest del camioner de l' empresa corresponent, - cal recordar que la Colònia té vida actual per part de diferents empresen que ocupen naus i recinte , comentari amb gest de reprobació perquè estic obstruint el pas i em pregunta si he d' estar molta estona. M' aparto de seguida. No vull ser cap obstacle per a la circulació.
Indiferència de l' obrer davantr el somni de l' AMO ? Molt de fum de molta mala llet cremada ha sortit ha sortit per aquest forat.
El camió d' una altra empresa en una cantonada entre carrers amb escales vies ferrates aptes per a la circulació de BATMANS, podem llegir :
TU DE QUÈ HELADO ESTÀS ?
Fill de perdedor de guerra i d' obrers , no puc obviar el que sóc la bici, tampoc,
Me' n vaig amb les meves ombres i amb ella entre cames, com sempre .
LA PASSIÓ SEGONS OLESA
LA PUDA, LA FLORA , THE FISHING ROAD
LA PUDA, LA FLORA , THE FISHING ROAD
En el principi, el KAO S. i altres. A un pas de la població i davant de LA FLORA . El camí de la PUDA es pot dir que realment comença aquí, per la pudor.
Continua... el camí fins la PUDA, cap altre, no és possible
i està marcat amb la fletja groga que indica camí de SANT JAUME
Has de passat...
Els cotxes acostumen en aquest tram a conduir amb passió , però tenen com passió
El paisatge queda dividit per un pont de de l' EDAT DEL CIMENT, eL BALNEARI, l' entorn queda absolutament malmès. Avui dia segurament el passatge seria per un túnel i l' indret hagués conservat la força que ara li han fet perdre
Pont, de l' edat del ferro,
unia a la seva manera banda i banda del riu podies venir d'Esparreguera per cami bastant vora riu , en un tram, ara no pots, ni per sota.
Les habitacions , del balneari, si un dia el restauren,, tindran tant romanticament aprop la C-55
--------------------------------------------------
LA FLORA i PESCA
M'en vaig dels ponts de LA PUDA que m' uneixen amb intensos, no revellats, records del passat i intento seguir un possible itinerari VORA RIU, fins a LA FLORA d' OLESA. El riu està magnífic, les arbredes exhuberants, l' herba selvàtica. res a envejar al germà TER, Imagino un camí com el de MANLLEU ,TORELLÒ SANT QUIRZE. No existeix. Impossible seguir cap per passar del congost del Llobregat a la plana d' OLESA !! No queda cap més alternativa que la carretera a peu o amb bici. (o muntanya amunt per SANT SALVADOR DE LES ESPASSES, ben visible des d' aquí )
S' entén que hi hagi intenció de fer camí entre el PONT DEL DIABLE I LA PUDA : Vegeu entra d' ahir
Quan s' arriba a les primeres fàbriques, un camí tempta la bici. ës aquest amb aquest lletrero:
Els arbres conviden a un VORA RIUque se m' ha negat fins aquí
Efectivament. Entrem en un tram molt bonic.
No comprenc fins més tard el significat del seguici de forats que com aquest deixen entreveure el riu com per una finestra natural, cadascú amb un pal com el que aguanta la bici amb la seva numeració. Clar és zona de CONCURS DE PESCA. ! Si ha camps de golf, aquí són de pesca. Som en una zona urbanitzada, arreclada perquè pescadors de concurs, puguin guanyar peces del riu SENSE MATAR-LOS, com hem vist a l' entrada, La tasca humanitària fa tirar el producte riu avall , segurament inclou la cura de les ferides bucals. Segurament no són aptes pel consum. De petit, fa més de50 anys, vaig menjar carpa del LLOBREGAT, que gosaria avui cuinar alguna cosa ? Per més depuradores que mantenen l' aigues aparentment més netes.
El tram és bonic però,
S' acaba, no prenc nota de la numeració, però té un límit, acabat el qual s' acabA EL BONIC CAMÍ VORA RIU.
Intento seguir per arribar a LA FLORA
Impossible. Pas barrat
LA FLORA, impossible d' arribar , és a tocar, al fons el CAMPANAR d' ESPARREGUERA. Els edificis són blocs de LA FLORA.S' accentua el sentit de gueto del lloc, no? Els fruit del lladoner (QUICABAS al meu poble ) no em punxen , tampoc en prenc, massa trama urbana, el KAO aquí mateix UF !
He de refer el camí
Teulada
esbarzers
és un cami de passió, , són esbarsers invasors de corriols que ningú trepitja
fruits
pas per túnet de canya
aventura
sensació d' estar en el CLOS , l' hort més quasi unic gran D' OLESA per aquesta banda de riu , PROTEGIT, pels pagesos fent difícil l' accés, no crec que estuguin d' acord que per aquí passi el cami VORA RIU entre OLESA I LA PUDA. A més inevitablement ha d' acabar a LA FLORA, i acabar al pont d' ESPARREGUERA i allà, què ?
Les senyals de GR i CAMI DE SANT JAUME indicades sobre el pont, molt bon pas
sota el mateix per la banda d' ESPARREGUERA, marge dret del riu, el que promet SER un cami VORA RIU fins a l' infinit , és de curta però intensa volada, és un FISHING ROAD com el de l' altra banda abans de LAFLORA Malgrat tot no deixa de tenir racons idil·lics i altres on la merda és molt present, al davant, PASSIÓ del somni industrial trencat D' OLESACaldrà molta inversió per facilitar el promès camí fins LA PUTA, FINS LA PUDA
bbtenta
Un riu de xocolate ? SEMPRE un riu de somni, EL LLOBREGAT ES FA ESTIMAR
Subscriure's a:
Missatges (Atom)