PASSATGES
Ahir frontera, avui passatges sense  fronteres
No és la primera vegada que nomeno i poso imatges del memorial   a WALTER BENJAMIN. És un referent. El passat cap de setmana no vam poder assistir per la urgència de les ametlles a la caminada que porta el nom del filòsof  i als altres actes commemoratius. en l' aniversari de la seva mort que cada any es  celebra.  Portbou és ciutat molt de FRONTERA. Exemplificació real d allò de PRINCIPI I FINAL  que ESTELLÉS  diu de tot poble No es pot estar a tot arreu  Intentarem  ser en la propera caminada de la  RETIRADA al febrer  El 2015, farà 75 anys
Mira per on,  però, aquest cap de setmana no hi faltarem. Motiu: 20 aniversari de la construcció del MEMORIAL amb presencia de DANI KARAVAN  l' autor que el va dissenyar.
Les casualitats no existeixen. Me n' assabento  de l' esdeveniment  de PORBOU fullejant una LA VANGUARDIA  que algú ha deixat al tren on viatgem  la meva bici i jo en PASSATGE cap a VIC. cercant una imatge en el seu Museu Episcopal.
El vagó s' omple ja a SANTS de maletes, de fato, de  nois i noies joves estudiants  que tornen segurament a passar el cap de setmana en família. Les lectures VICTUS, i altres, les samarretes una del 9N referida a la caiguda del  mur de BERLIN,etc. tot pinta un color políticament marcat. I tots cap a VIC, on efectivament el vagó es buida  Durant el viatge, ni llarg ni curt, una sola via fa que el ten hagi d' esperar sovint l' encreuament dels que baixen. els nois interactuen animadament entre ells. Tots parlen en català, i per les fisonomies  alguns es veu clarament de fisonomia marroquina.Tot en absoluta normalitat, barrejats, sense fronteres, sense insults, ni crits,, com ciutadans diferents en un mateix vagó . país.
Automàticament penso en LAILA KARROUCH , en el seu passatge, DE NADOR A VIC  en el meu  i aquest  nois perfectament podrien ser els seus fills.

Aquesta és la PLAÇA MAJOR DE VIC, les arenes de VIC,  Impossible no passar i no deixar  petjada i rodera.  El nan del que sembla una  font no sé ni qui és ni el que es porta entre mans
                                                                                                             
                                                                                                     

             

Dins  el MEV em bé de gust prendre aquesta foto

No se tampoc de quí va ser , Ja ho esbrinaré amb més temps, Segur que no és del nan de la la Plaça Major  ?
Penso en VIC, com ciutat BRESSOL , antiga, i moderna, gran ciutat acollidora no exempta de grarns polèmiques i conflictes socials  i on es patentitza a cada pas un gran esforç d' acolliment de tots els que hi viuen. i han fet  com LAILA el seu PASSATGE o  estan en el procés-
El MUSEU m' ofereix més del que esperava. I  només en els deus darrers minuts abans de tancar.
A banda de mirar d' una mirada fugaç a l' exposició temporal PINTAR FA MIL ANYS, on els colors del romànic estan exultants,  puc donar la mà i saludar al científic arqueòleg EUDALD CARBONELL , inconfusible , com l' Indiana Jones amb el seu barret, i amb pinta de  maquillat extret de la pols de la propera  excavació, a punt per una toma de reportatge.
No és casual que pensant en PASSATGES a la ciutat DELS SANTS i vistes les SANTES cautives del FRONTAL DE LLUÇÀ  tendrament conciliades  trobi EUDALD, ningú millor   que ell pot pot parlar de PASSATGES namenos que dels de la humanitat  des de fa milions d' anys. El veig embadalit mirant les meravelloses obres del romànic aquí present: Què diu ? , què li diuen  ?   M' agradaria de saber , ho intentaré per altres medis i situacions...

Deixo  satisfet les captives  al seu emplaçament . S' abracen espantades  per si la mà podria ser la d' ERIC EL BELGA ... tranquil-les ! per dalt corre INDIANA "EDUAL"
Si a LLUÇÀ , l' INEXISTENT ULL LLUÇANÈS  va dona tant de si, a VIC   són dues cultures que s' abracen , no per la por  , sinó per comunicar-se i crear noves visions sobre el món  i la vida

 Fosca ? És la foto,  Però amb tota la claror i lluminositat del romànic allà

....
Content faig PASSATGE fins a MANLLEU.
Gran Plana, territori ciclista , gran BAIXADA. En el camí deixo per un altre dia GRANOLLERS DE LA PLANA, per por de fer tard al tren, no és així, arribo amb 10 min. abans  iel tren arriba amb 14 de retard. No molt, per ser la línia que és. Tinc temps de fer fotos en l' estació
Abans saludem el TER, especialment les muntanyes del fons , el deixen sortir de la Plana ? sembla impossible però  el TER és molt TER , i RODA, CASSERRES, SAU I TAVERTET els deixa enrera vers altres planes.

Saludem
Les balconades  ciclistes al cap del pont. Què serà això de BICI CIMS? Ho puc imaginar.

I la gran avinguda, passeig, VORA TER, preciós, PASSATGE de gran ciutat , espai fantàstic, amb un riu absolutament net, cabalós  artèria de riquesa que fa pensar en què mai tindrem sequera.

I finalment a l' estació

Descans i lectures. Les samarretes, de la gent, les parets, les façanes. Tot parla , tot és paisatge ESCRIT
També els grupets que es fan a l' espera del tren


Encara falta molt  de PASSATGE. Les noies  del fons podien ser  les filles de LAILA KARROUCH ? Molta feina per arribar a ser  un gran PAÍS, una  gran nació.


QUE faig aquí  ? on sóc ? és un erritori de pas o és el meu  com a casa

I demà 

.......................................................

MEMORIAL A WALTER BENJAMIN 

Rere  aquest vidre, amb el reflex de l' escala que hi  baixa,  veus   el mar sota mateix.El promontori  del fons ja és França. És en un lloc on la força del paisatge  no pot amagar la tristor.

Per si no es llegeix bé el motiu  escrit  al vidre el reprodueixo a partir del programa  de demà, també prenc  la intenció  dels actes commemoratius.