Il y avait toujours eu...
dijous, 20 d’agost del 2015
BANKSYBIKE
És notícia, es pensa que està fent una de les seves en un determinat lloc d' Anglaterra
Demoledor. Serà veritat que les seves obres són arrencades i venudes a preus fora de mida
De bicis sembla que no li manquen:
Pensava que amb aqueta bici aquí, també podia tenir sentit
BANKSY A GAZA ?
No hi podia faltar:
Aquesta és molt penetrant
No pararia...
mosca BANKSY? segur que n`hi ha
Adéu per avui
És notícia, es pensa que està fent una de les seves en un determinat lloc d' Anglaterra
De bicis sembla que no li manquen:
BANKSY A GAZA ?
No hi podia faltar:
Aquesta és molt penetrant
mosca BANKSY? segur que n`hi ha
Adéu per avui
dimecres, 19 d’agost del 2015
CASINO DE MANRESA
Dos escriptors, MAX AUB I JOAQUIM AMAT PINIELLA , dues vides paral·leles, només es portaven deu anys de diferència fan cura per la paraula , cura de les ferides a través de l' escriptura com PHILIPPE LAÇON evidentment, a banda d' altres efectes i de les motivacions que cadascú pugui tenir. Tots ells ja eren objecte de les picades de la mosca de la que parla LEON FELIPE, la loca mosca de los sueños ( española,diu el poeta , però pot picar en qualsevol llengua: francesa,catalana... )abans del trauma de la guerra, exili, camp d' extermini i atemptat que uns i altres han patit.
La incessant ferida pot vessar torrents desfermat de paraules de sang, de patiments, de mal
Incessant ferida que aboca paraules per cicatritzar
Uf !
Cicatritzar ?
Unes novel·les com EL CASINO DEL SENYORS o LAS BUENAS INTENCIONES escrites i si més no publicades el 55 i el 54, respectivament, què poden estar representant per als seus autors ? Segurament coses diferents per vivències, per situació....
No apareixen bicicletes en el CASINO, d' AMAT PINIELLA, només una motocicleta puja les escales del Casino,és suficient, perquè el personatge protagonista de la gosadia prengui mal. El pròleg de LLUÍS CALDERER és imprescindible per no quedar-se amb les aparences a les quals podria conduir el text de la novel·la quan l' he llegida intentant no tenir en compte determinats referents. Pot resultar poc clar el sentit reparador si s' espera sang i trauma. o una explícita alienació ideològica. No,AMAT PINIELLA és un senyor i diu de manera tan suau les coses que poden passar quasi desapercebudes:
No sé com dir que el seu relat fa submergir en la més pura literatura. En la més pura ficció , submergits, insisteixo, en la seva història parlant del Casino , és com si ell , autor de KL REICH , supervivent de MAUTHAUSEN,fundador d' AMICALMAUTHAUSEN,expulsat de MANRESA, ens diu amb la veu del seu personatge mireu que faig malgrat el que hagi passat . Puc construir meravelles Un trauma com aquell no crec que ningú el pugui superar. És un deute, no ja personal, sinó de tota la humanitat La ferida de d' AMAT PINIELLA en aquest relat sembla si no curada, , sí menys traumàtica ? És un punt dolç , segurament com diu el prologuista, l' acidesa, també puntua i fort, però magistralment administrada.
Quan el seu personatge es passeja per la ciutat fora del casino Amat Pineiella li fa dir de la gent que veu pels carrers:
I va passar censura, excepte en un punt on el vel del censor del 1955, es veu que es va esquinçar
...
Trobo una bici en pintura , ( G imatges és font de tot, ) Es tracta d' una exposició en l' antic CASINO DELS SENYORS, en el que ara és centre cultural de la ciutat. Sé que la ciutat l' ha reconegut,.
La mosca del somnis no para.
Capto, per informació en la xarxa, que hi havia intenció amb motiu del centenari de plantar estàtua de record al CASINO.
No serà la de la fotografia ?
No pot ser AMAT PINIELLA ! Segurament la figura serà la del protagonista, narrador de la seva obra que continua copsant des de la seva cadira tot el que passa.
Dos escriptors, MAX AUB I JOAQUIM AMAT PINIELLA , dues vides paral·leles, només es portaven deu anys de diferència fan cura per la paraula , cura de les ferides a través de l' escriptura com PHILIPPE LAÇON evidentment, a banda d' altres efectes i de les motivacions que cadascú pugui tenir. Tots ells ja eren objecte de les picades de la mosca de la que parla LEON FELIPE, la loca mosca de los sueños ( española,diu el poeta , però pot picar en qualsevol llengua: francesa,catalana... )abans del trauma de la guerra, exili, camp d' extermini i atemptat que uns i altres han patit.
La incessant ferida pot vessar torrents desfermat de paraules de sang, de patiments, de mal
Incessant ferida que aboca paraules per cicatritzar
Uf !
Cicatritzar ?
La cicatrització, és un intricat procés en el qual la pell o un altre òrgan tissular es repara ell mateix després d'una ferida. En la pell normal l'epidermis...En aquest intrincat procés, l' escriptura, la paraula, l' art, qualsevol medi, separador fa efecte de reparació.
Unes novel·les com EL CASINO DEL SENYORS o LAS BUENAS INTENCIONES escrites i si més no publicades el 55 i el 54, respectivament, què poden estar representant per als seus autors ? Segurament coses diferents per vivències, per situació....
No apareixen bicicletes en el CASINO, d' AMAT PINIELLA, només una motocicleta puja les escales del Casino,és suficient, perquè el personatge protagonista de la gosadia prengui mal. El pròleg de LLUÍS CALDERER és imprescindible per no quedar-se amb les aparences a les quals podria conduir el text de la novel·la quan l' he llegida intentant no tenir en compte determinats referents. Pot resultar poc clar el sentit reparador si s' espera sang i trauma. o una explícita alienació ideològica. No,AMAT PINIELLA és un senyor i diu de manera tan suau les coses que poden passar quasi desapercebudes:
En ocasions així , quan hom ja s' ha resignat , només és qüestió de trobar avantatges que facin suportable la contrarietat.
No sé com dir que el seu relat fa submergir en la més pura literatura. En la més pura ficció , submergits, insisteixo, en la seva història parlant del Casino , és com si ell , autor de KL REICH , supervivent de MAUTHAUSEN,fundador d' AMICALMAUTHAUSEN,expulsat de MANRESA, ens diu amb la veu del seu personatge mireu que faig malgrat el que hagi passat . Puc construir meravelles Un trauma com aquell no crec que ningú el pugui superar. És un deute, no ja personal, sinó de tota la humanitat La ferida de d' AMAT PINIELLA en aquest relat sembla si no curada, , sí menys traumàtica ? És un punt dolç , segurament com diu el prologuista, l' acidesa, també puntua i fort, però magistralment administrada.
Quan el seu personatge es passeja per la ciutat fora del casino Amat Pineiella li fa dir de la gent que veu pels carrers:
No em féu cap gràcia que entre tots envaïssin tan a la lleguera l' aire greu, sever i venerable, senyor en una paraula, que es desprenia de les pedres velles de La Ciutat
I va passar censura, excepte en un punt on el vel del censor del 1955, es veu que es va esquinçar
...
Trobo una bici en pintura , ( G imatges és font de tot, ) Es tracta d' una exposició en l' antic CASINO DELS SENYORS, en el que ara és centre cultural de la ciutat. Sé que la ciutat l' ha reconegut,.
Capto, per informació en la xarxa, que hi havia intenció amb motiu del centenari de plantar estàtua de record al CASINO.
No serà la de la fotografia ?
No pot ser AMAT PINIELLA ! Segurament la figura serà la del protagonista, narrador de la seva obra que continua copsant des de la seva cadira tot el que passa.
dimarts, 18 d’agost del 2015
PHILIPPE LANÇON,
Redactor de CHARLIE HEBDÓ, sento com parla avui en una entrevista a la cadena SER,
Parla molt bé el castellà . recullo la idea que ha pogut tornar a riure. ja que no podia per les ferides de l' atemptat i, segons escriu, també " perquè no tenia dret"
Copio aquesta informació de la SER:
En ell trobo aquest acudit, em sembla oportú per recordar també el conflicte de GAZA , de fa un any i d' ara
No cal recordar com estan les plages de GAZA i què va passar fa un any
Llegeixo amb atenció l' article de PHILIPPE LANÇON "LE PATIENT OBLIE" en l' apartat DANS LE JACUZZI DES ONDES
A poc a poc vaig entran en el dramatisme del que explica . Em cal més d' una lectura i traduir algunes parales per cap captar el sentit de les frases finals
Parla del seus dolors, aquells que va patir tot fent la recuperació curan a l' hospital, des del gener i febrer, i es pregunta com ha estat possible oblidar-los.
Una enfermera li va dir
Filòsof, lingüista, escritor, , activista de la paraul, sento per ràdio que vol saber el perquè ho van fer. FILIPPE LAÇON algú important a seguir. Jo també ho vull saber.
Copio un paràgraf de P. LANÇON prou significativa del dia 13 de gener dirigida des del diari als amics, en aquells moments, tots.
Chers amis de Charlie et Libération,
Redactor de CHARLIE HEBDÓ, sento com parla avui en una entrevista a la cadena SER,
Parla molt bé el castellà . recullo la idea que ha pogut tornar a riure. ja que no podia per les ferides de l' atemptat i, segons escriu, també " perquè no tenia dret"
Copio aquesta informació de la SER:
Lançon subraya que lleva 30 años ejerciendo con libertad el periodismo, "una condición esencial de la profesión" que le ha servido desde la responsabilidad para "pensar lo que pensaba, ver lo que veía y escribir lo que creía que tenía que escribir". El pasado 17 de enero, el terrorismo quiso acabar con ello en lo que define como una "venganza extraordinaria y totalmente loca de un mundo que quiere impedir la libertad de expresión".En el recent passage per terres franceses compro el darrer "CHARLI" de del 12 d' agost del 2015, nº 1203.
En ell trobo aquest acudit, em sembla oportú per recordar també el conflicte de GAZA , de fa un any i d' ara
No cal recordar com estan les plages de GAZA i què va passar fa un any
Llegeixo amb atenció l' article de PHILIPPE LANÇON "LE PATIENT OBLIE" en l' apartat DANS LE JACUZZI DES ONDES
A poc a poc vaig entran en el dramatisme del que explica . Em cal més d' una lectura i traduir algunes parales per cap captar el sentit de les frases finals
Parla del seus dolors, aquells que va patir tot fent la recuperació curan a l' hospital, des del gener i febrer, i es pregunta com ha estat possible oblidar-los.
Una enfermera li va dir
" Ce vous sentez aujourd' hui, vous l' oblierez plus vite que vous ne pensez. Et c' est bien ainsi"Escriu a continuació:
D' autres sensations ont pris la place , mais je suis incapable de les comparer aux précédentes: elles ont sauté l' une après de l' autre dans un trou et ne vivent que par le souvenir de leur intensité. Les mots les ont pourtant fixées, au moment même où ells m' envahissaient; mais elles étaient au-delà des mots, des mots habituels, puisq' elles étaient au-delà du corps habituel . Il aurait fallu inventer pour chacune un langage qui n' aurait servi q' une foix, inédit comme elles, inconnu comme elles, jetaible après usage car immédiatement périmé par la senstion suivante; un langage qui aurait innoculé au lecteur, comme aurait dit Rimbaut, le dérèglement progressif - et à vrai dire, abusif - de tous les sens. Mais je ne mais suis pas reconnu poète: je ne suis que patient.
Filòsof, lingüista, escritor, , activista de la paraul, sento per ràdio que vol saber el perquè ho van fer. FILIPPE LAÇON algú important a seguir. Jo també ho vull saber.
Copio un paràgraf de P. LANÇON prou significativa del dia 13 de gener dirigida des del diari als amics, en aquells moments, tots.
Chers amis de Charlie et Libération,
Je suis journaliste à Libération depuis vingt et un ans, j’en suis fier, j’aime les gens qui y travaillent et y ont travaillé. Je suis devenu chroniqueur à Charlie en 2003 parce que Philippe Val me l’a proposé en disant : «Fais ce que tu veux, essaie tout et n’importe quoi, invente, transgresse !», quel programme (forcément non rempli), et parce que Serge July l’a accepté. Je n’ai jamais eu à m’en plaindre. Ces temps-ci, les deux journaux ont souffert, mais, à Charlie, jamais les conférences du mercredi matin n’avaient été aussi vivantes, joyeuses, agressives, excitées. Il y existe une extraordinaire tradition de l’engueulade qui gonfle, qui gonfle, et que dégonflait soudain une blague, généralement de Charb, de Luz ou de Wolinski. Puis tout le monde continuait en riant. C’était la joie de dire toutes les conneries possibles, sous le contrôle amical des conneries des autres, pour le plaisir de la dispute et la certitude qu’il en sortirait quelque chose, une idée, une phrase ou, naturellement, un dessin.
dilluns, 17 d’agost del 2015
MAXAUBIANISME (1)
Recordar l' actualitat de la guerra de SIRIA i la situació de GAZA sense referència a ISRAEL és difícil. És com parlar del girasol, i no saber del sentit del seu nom, ni de la terra d' on s' alimenten.
Max Aub va viure uns mesos a Israel. En els seus diaris trobem suficients notacions sobre el aquest pais, la religió, i sobre els aconteixements com per constituir una vegada més un referent que no deixa lloc a l' ambivalència.
LA LOCA
Nota:
Los que van a morir siempre son LOS POBRES, sean judios o àrabes ,o kurdos, o sirios,.... me paracia que la frase puede genralizar-se
(1) No trobo a la xarxa G cap referència sobre MAXAUBIANISME.No deixa de ser estrany . Pot ser està cercant, mentre estic elaborant aquesta entrada.
Escribe lo que piensa , seguramente lo pensaria antes de publicar caso de haber podido y sabido que iban a ser leídos. les doy un valor de testimonio, de compromiso, immenso. Un referente como JUAN GOYTISOLO, nunca a la derecha de Dios Padre.
HISTÒRIA
ORIENTE PRÓXIMO..l.a historia es una sucesión de errores, , crímenes, hipocresias , improvisaciones , azares que nada tienen que ver con los hados.
... están locos o. lo que es idèntico , andan enajenados por el odio
Evidentemente israel es un país que creció artificialment , pero lo mismo puede decirse de Norteamérica - por ejemplo -. Al fin y al cabo hicieren con los indios lo mismo que los israelíes con los árabes.
Recordar l' actualitat de la guerra de SIRIA i la situació de GAZA sense referència a ISRAEL és difícil. És com parlar del girasol, i no saber del sentit del seu nom, ni de la terra d' on s' alimenten.
Max Aub va viure uns mesos a Israel. En els seus diaris trobem suficients notacions sobre el aquest pais, la religió, i sobre els aconteixements com per constituir una vegada més un referent que no deixa lloc a l' ambivalència.
LA LOCA
(15 de mayo ) LEÓN FELIPE. Muy bien , conteno. Habla de la loca Ya está ben pero, cosa curiosa, ella, que era callada , habla ahora por los codos
(19 de mayo) La verdad es que siempre he escribo lo que me ha dado la gana. Lo que no quiero decir , claro está. que esté bien, pero por lo menos, a mi no me hace daño, ni me avergüenzo. Y siempre que escribí por encargo, sólo acepté realizar lo que hubiera podido hacer - algún día- por gusto.
( 20 de mayo ) Escribo por rabia, por importencia. ¿ Por desesperación ? Tal vez. escribo porque no tengo más remedio - en el sentido farmacopeico de la palabra- escribo para salvarme - no de la muerte, de la vida-
Pensar que podrías estar tranquilamente sin hacer nada me da náuseas.
Sólo Dios no hace nada. A lo mejor está impedido. O le dio un ateque de hemiplejía
(6 de junio ) Decididamente el mundo está habitado por locos. Los hombres son locos, ¿ o es que la tierra los produce ? ( los árboles no parecen serlo ) ¡ O será verdad que Dios existe y está loco ? ¿ Por qué se hacen la guerra israelíes y árabes si no estánlocos de atar ?
Los que van a morir no son los ricos de Tel Aviv, ni los de Nueva Yor, ni los de damasco, ni los del cairo, sino los pobres judíos de Marruecoa, de Argelia, de Túnez, de Polonia, de Egipto, de las alemanias- otra vez - del Yemen , del Líbano ...MAX AUB, NUEVOS DIARIOS INÉDITOS, any 1967
Nota:
Los que van a morir siempre son LOS POBRES, sean judios o àrabes ,o kurdos, o sirios,.... me paracia que la frase puede genralizar-se
(1) No trobo a la xarxa G cap referència sobre MAXAUBIANISME.No deixa de ser estrany . Pot ser està cercant, mentre estic elaborant aquesta entrada.
Escribe lo que piensa , seguramente lo pensaria antes de publicar caso de haber podido y sabido que iban a ser leídos. les doy un valor de testimonio, de compromiso, immenso. Un referente como JUAN GOYTISOLO, nunca a la derecha de Dios Padre.
PONT DE SUERT amb
NOTA
No puc saber a quí es refereix exactament quan MAX AUB menciona que
Don Camilo ( amb Espinàs, i ... ) van fer la ruta pel Pirineu de Lleida el 1956, El llibre es va publicar el 1963. Curiosament Cela acaba el seu llibre,VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA, amb extensa visita a la capital de L' ALTA RIBAGORÇA.
Punt de parada i trànsit de bicicletes i ciclistes un dia d' agost d' enguany, sembla que el autor de LA COLMENA també aquell any de 1956 també va trobar-ne...
Pont de Suert té encant dins i als voltants. Per algun motiu Cela li dedica nou pàgines, les del final del llibre, una manera fenomenal d' acabar un gran viatge. Les paraules que dedicaca al monestir de LABAIX ( LAVAIX ) paguen la pena , la seva prosa inunda, anega un líric dol final:
Ed Noguer, 4rta edició 1974
En l' extrem d' aquest pont hi ha l' indicador per veure el Monestir . ¿Hi seran també les paraules del nóbel en aquest ja per sempre espai escrit ?
nerviosas y medio enloquecidas bicicletasCelianas
No puc saber a quí es refereix exactament quan MAX AUB menciona que
...los que encabezaron la represión eran, de verdad,escritoresSigui con sigui Cela i Max Aub es podrien conèixer perquè així es menciona en la biografia del gran G. Sigui feta aquesta advertència per la simpatia que Cela pugui despertar: poca, amb els anys ha anat minvant. Perquè el menciono amb entrada específica ? Per la bicicleta .Como los cerdos del pàrquing de Pont de Suert, se lo merece.
Don Camilo ( amb Espinàs, i ... ) van fer la ruta pel Pirineu de Lleida el 1956, El llibre es va publicar el 1963. Curiosament Cela acaba el seu llibre,VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA, amb extensa visita a la capital de L' ALTA RIBAGORÇA.
Punt de parada i trànsit de bicicletes i ciclistes un dia d' agost d' enguany, sembla que el autor de LA COLMENA també aquell any de 1956 també va trobar-ne...
... un pueblo con ... ( llarga enumeració: cuatro escuelas, dos confiterias, una libreria, etc. ) ... no es un aduar ni un villorio.
El viajero , con su desayuno y su ciencia a cuestas , se dio a patear Pont de Suert , la próvida fuente de los kilowatios entre jeeps descarados y veloces , señoritas bien vestidas y con zapatos nuevos, bicicletas nerviosas y medio enloquecidas,, niñeras que cantan soleares por lo bajines, camiones poderosos, mozos de finos modales...
Aquell Pont de Suert que ell va veure i descriure fa quasi seixanta anys costa de reconèixer ara , bé, el trànsit de poderosos camions per desgrat de ciclistes, continua amb intensitat desbocada.
El pateo actual pot donar algunes imatges que no em resisteixo a penjar
El gat ,pota alçada, podria estar saludant l' ensenya ?
Pont de Suert té encant dins i als voltants. Per algun motiu Cela li dedica nou pàgines, les del final del llibre, una manera fenomenal d' acabar un gran viatge. Les paraules que dedicaca al monestir de LABAIX ( LAVAIX ) paguen la pena , la seva prosa inunda, anega un líric dol final:
- ¿Se marea ?CJ Cela , VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA , Cap La Fuente de los kilowatois y cCarlomagno y sus paladines bajo las aguas.
- No señor;me puse triste de repente.
El viajero piensa que hubiera costado muy poco trabajo- y muy poco dinero. salvar a estas piedras de su amarga y tímida ( y también escandalosa ) agonía . Cuando las aguas bajan, el monasterio de Labaix, como una fantasma a la que el miedo sujeta , se estremece airoso y en la pura huesa, a la doliente orilla. Cuando las aguas suben, el monasterio de Labaix, igual que un condenado a muerte al que el espanto pone aún más allà de la resignación, cierra los ojos para no sentir el frío que le entra, casi con mansedumbre, por la raíz. Y cuando las aguas suben aún más todavía, el monasterio de Labaix, náufrago ilustre al que nadie quiso lanzar un cabo a tiempo, semeja un anciano navío roto contra la costa en su última singladura , aquella en que las fuerzas, durante tantos años mantenidas, le fallaron de golpe.
-¿Se marea ?
- Sí.
Palma de Mallorca, julio de 1963 - febrero 1964.
Ed Noguer, 4rta edició 1974
En l' extrem d' aquest pont hi ha l' indicador per veure el Monestir . ¿Hi seran també les paraules del nóbel en aquest ja per sempre espai escrit ?
diumenge, 16 d’agost del 2015
TRAVESSADA PIRINENCA
De LA TOUR de QUEROL fins TOULOUSE
De TOULOUSE fins MONTREJEAU en un tren idèntic
i d' aquí a LUCHON
La bici ja és dins le CAR.
La línia de tren entre MONTREJEAU i LUCHON va ser suprimida l' any passat. En els mapes hi és marcada encara. En la realitat pots fer el viatge en tren fins a MONTREJEAU. A partir d' aquí, depèn de la voluntat del conductor que puguis carregar le vélo o no.
El jove conductor ha tingut pietat i m' ha fet estalviar més de trenta kilomètres de místic pedaleig. El noi del costat de l' autocar m' informa que vol anar a ABELLA DE LA CONCA,i que a partir de l ' entrada a la VALL D' ARAN ho farà en autoestop
La ruta, per fer-la en bicicleta, no sembla gaire costeruda . El gentil conductor m' informa de les possibilitats de la regió. Per exemple, es pot anar per camí marcat des de TOULOUSE fins aquí , i m va indicant algun lloc per on passa el trajecte.
- Per què han suprimit le tren ?
Pregunto li pregunto. Entén la pregunta però el meu francès no em permet captar la resposta. Com en una lectura difícil i només a partir d'algunes paraules , puc intuir alguna cosa .
La ironia aflora quan parlem d' aquest indret tan bonic, però sense tren. Ell, en un gest molt significatiu m' indica la gran quantitat de gent del bus ( només viatgem dues o tres persones , segurament per aquest motiu mon vélo, pas probleme )
Amen
Al fons, l' espectacle de LA MALADETA, aquí, en ruta, la verge, segurament de LOURDES
La pujada al PORTILLON, meravellosament dura. Veig cicles i ciclistes per tot arreu
La baixada... increïble
De VIELLA fins a PONT DE SUERT el conductor de l' autocar de la SAFA em posa la condició que he d' anar empaquetat i amb la roda plegada. L' oli de la cadena pot tacar l' equipatge dels viatgers i demanar resposabilitats. Finalment la seva amabilitat i el miracle de tenir lloc al paqueter un dia puta d' agost fan que arribi sencer , i amb les rodes sense desmuntar !
Em dóna consell per una altra ocasió:
NOTA inserida el 17d' agost a 5 dies de l' estada a PONT: ¿Qui m' ho hauria de dir que OTRA BICICLETA DE CELA ME ESTABA ESPERANDO EN PONT DE SUERT EN EL ÚLTIMO TRAMO DE SU VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA ?, NA DA MÁS NI NADA MENOS QUE:
Com em veuen amb la bici sencera i fent fotos, el ciclista solidari deu pensar que estic expulsat i també em dona orientació
( a partir d' ara sé que puc viatjar fins a VIEHLA sense passar per TOULOUSE, i anar amb els trens més ràpids de l' estat espanyol )
Aviat constatem que PONT mostra clarament el concepte de poblevacancesenagost però en l' antítesi de Viella.
- On puc passar la nit ? Pregunto a la primera ancianita amb què ens creuem.
L' endemà, en la travessada fins a TREM, el cel ens dóna també molt més del que no esperava.
Poques coses hi ha més bones per entendre la física quàntica que els viatges amb bici pels PIRINEUS
Escriure sobre quant de BOGERIA hi ha en la LITERATURA i fer-ho a partir del concepte d' ENTROPIA, requereix més TREMP, és a dir més viatges a LLEIDA en el tren de la POBLA
Ella és i pertany a una lleona
De TOULOUSE fins MONTREJEAU en un tren idèntic
i d' aquí a LUCHON
La línia de tren entre MONTREJEAU i LUCHON va ser suprimida l' any passat. En els mapes hi és marcada encara. En la realitat pots fer el viatge en tren fins a MONTREJEAU. A partir d' aquí, depèn de la voluntat del conductor que puguis carregar le vélo o no.
El jove conductor ha tingut pietat i m' ha fet estalviar més de trenta kilomètres de místic pedaleig. El noi del costat de l' autocar m' informa que vol anar a ABELLA DE LA CONCA,i que a partir de l ' entrada a la VALL D' ARAN ho farà en autoestop
- Per què han suprimit le tren ?
Pregunto li pregunto. Entén la pregunta però el meu francès no em permet captar la resposta. Com en una lectura difícil i només a partir d'algunes paraules , puc intuir alguna cosa .
La ironia aflora quan parlem d' aquest indret tan bonic, però sense tren. Ell, en un gest molt significatiu m' indica la gran quantitat de gent del bus ( només viatgem dues o tres persones , segurament per aquest motiu mon vélo, pas probleme )
Amen
Al fons, l' espectacle de LA MALADETA, aquí, en ruta, la verge, segurament de LOURDES
La pujada al PORTILLON, meravellosament dura. Veig cicles i ciclistes per tot arreu
De VIELLA fins a PONT DE SUERT el conductor de l' autocar de la SAFA em posa la condició que he d' anar empaquetat i amb la roda plegada. L' oli de la cadena pot tacar l' equipatge dels viatgers i demanar resposabilitats. Finalment la seva amabilitat i el miracle de tenir lloc al paqueter un dia puta d' agost fan que arribi sencer , i amb les rodes sense desmuntar !
Em dóna consell per una altra ocasió:
- Agafes dues bosses grans de basura i tot arreglatPONT DE SUERT. Aquest ciclistes si que saben. Ocupen el meu lloc fins a Barcelona. Així ben plegades hi cabem la tira !
NOTA inserida el 17d' agost a 5 dies de l' estada a PONT: ¿Qui m' ho hauria de dir que OTRA BICICLETA DE CELA ME ESTABA ESPERANDO EN PONT DE SUERT EN EL ÚLTIMO TRAMO DE SU VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA ?, NA DA MÁS NI NADA MENOS QUE:
NERVIOSAS y ENLOQUECIDADAS bicicletas
- Als xinos del davant - senyala la botiga - i per tres euros et donen aquest plàstic i ...- Moltes, moltes gràcies !
( a partir d' ara sé que puc viatjar fins a VIEHLA sense passar per TOULOUSE, i anar amb els trens més ràpids de l' estat espanyol )
Aviat constatem que PONT mostra clarament el concepte de poblevacancesenagost però en l' antítesi de Viella.
- On puc passar la nit ? Pregunto a la primera ancianita amb què ens creuem.
- Si només dormir ..., si sopar també CAN COSTA. No esperi lujos, Aquí no som de lujos- Ja, és el que busco. Si vostè m' ho diu aniré a ... com diu ?
- Can Costa, el baixant a mà ... ja ho veurà,PONT de SUERT dóna més del que esperava.
. No esperi res de ... però estareu bé, jo crec.
L' endemà, en la travessada fins a TREM, el cel ens dóna també molt més del que no esperava.
Poques coses hi ha més bones per entendre la física quàntica que els viatges amb bici pels PIRINEUS
Escriure sobre quant de BOGERIA hi ha en la LITERATURA i fer-ho a partir del concepte d' ENTROPIA, requereix més TREMP, és a dir més viatges a LLEIDA en el tren de la POBLA
Ella és i pertany a una lleona
dissabte, 15 d’agost del 2015
La poesia se encuentra rara vez en los versos . Mucho más en una ruta atravesando, de pronto, frenta a ti.en esa sorpresa en lo inesperado, en esa vida como relámpago., puede haber mucha más poesía que en cualquier verso o versos.MAX AUB, NUEVOS DIARIOS INÉDITOS, Biblioteca del Exilio , Serie Memoria del Exilio, Sevilla 2003 ( p 521, any 1972)
La frase diu que la va dir BUÑUEL.
El Garona deixa en aquest pont un enllaç entre JUAN GOYTISOLO i MAX AUB: MAX AUB O EL ESLABÓN PERDIDO DE LA MODERNIDAD , Coitus interruptus, Barcelona Seix Barral , 1999
Ahir eren els pobles esborrats de segons quins mapes, MAX AUB, podria haver tingut aquesta mala sort, no és així , no estàn trencades les arcades, hi ha un pas efectiu , el continuem llegint i la curiositat a SEGORBE, la terra meva també, no falta.
La GARONA no tot s' ho endugué.
MAX AUB, va morir massa jove. Va néixer a París i no se'l pot considerar francès ? No
LA FUNDACIÓ MAX AUB és a SEGORBE, i no és valencià ? Els pares alemanys i jueus segons sembla, ell jueu ? Crec que no, pro estat d' israel segur, segur que no. Exiliat a Mèxic, persona non grata uns anys a frança, , torna a Espanya i escriu LA GALLINA CIEGA , autor de EL REMATE...
i CAMPOS de... publicats, és espanyol , no ?
Creo del tipo de españoles como GOYTISOLO aquellos cuya patria és la literatura.
En ella se mueven. Y por si fuera poco se mueven por el mundo el suyo y el de todos, y su letra importa, gusta, , com la lluvia limpia renueva, regenera...
MAX AUB escribia por... no importa , escribia
Un diàrio muy poco al uso. És como leer los papeles del autor y sin su filtro ar ser publicados, leerlos.
Què diferent als escrits de Pla , Manent, Gimfarrer, siguin dietaris o siguin diaris.
Em fa parar, apunto i em quedo la seva opinió sobre el " llibre dels llibres", aquell que és paraula de Déu.
Aquell que podria ser origen de la literatura
Tiene que llegar a ser un libro más. El primero i el mejor si quieren pero que se acepte que lo contaron unos a otros , hasta que se escribió . És el Gran Romancero . ¡ Por qué mezclar a Dios con la literatura ? Igual que aquí los jóvenes suspiran por la separación de la Iglesia y el estado (¡todavía !) , suspiramos por la separación de la idea de Dios Creador y de Dios, pluma en mano, escribiendo - a través de quien sea - el Eclesiastés.OC p 231
Más: Altres parades estan en la seva menció a Teresa de Jesús, Juan Goytisolo , Grass, etc.
Me / Te inteesa su reflexión sobre la literatura, sobre los acontecimientos del dia a dia...
Tenia que haber vivido más
Subscriure's a:
Missatges (Atom)