VIA VERDA BAIX EBRE

La memòria era cosa dels homens; ell, l' Ebre, era una força insensible als afanys  d' aquella gent que li capturava els peixos , l' esgallava  amb les quilles de les naus  o trobava la mort  en les seves entranyes fangoses i fredes

 Ocres i verds de l' Ebre acabaven de concertir-se en un gris but  sobre el qual  s' esllissaven  lentament les dargues  com escates despreses d' un peix gegantí

...,les notes vacil·lants de la peça inconclusa havien anat resseguint  el camí de sirga, ressonant per la vall de l' Ebre  encara estremida per  per la batalla endolada de  la mort

 

El temps dels rumors  havia acabat: anaven a tallar l' Ebre  amb dos pantans enormes

 

S' han venut el riu , nois - havia anunciat un dia l' Estanislau Torres als contertulians  astorats, abans d' amollar els detalls de l' operació amb pèls i senyals : noms dels burgesos que havien renunciat  al dret de navegar  per l' Ebre  i els milions embutxacats  per cadascun d' ells  en un mmaneig que estalviava a l' empresa l' obligació de mantenir oberta  la navegació a través de la presa de...

No bufava  ni un alè de garbinada. El món aturat per la calor  implacable del juliol , pareixia  a punt  de crebassar-se.

Féu aturar el matxo , amollà sirga i va posar proa a l' illa . L' Ebre , mirall espurnejant , enlluernava;...
... El Joanet  saltà a terra ... i es dirigí per una llesca de glera  cap a la forma entrellucada  enmig de la vegetació ...
Què devia ser ?  Algun vilatà ? Si, no , ¿d' on l' havien arrossegat  les aigües, a quin lloc el buscaven amb angoixa ? Quan va decidir-se a desembarcar , una rialla esclatà entre els gatells. Nelson va preguntar-se  si la troballa  no acabava  de trastornar  el peó. Blafemà.
- Nelson, vine ! - cridava l' altre- , No has vist  en ta vida una cosa pareguda !

...

- un sant ! ...
Un sant de missa !
...
- Pareix un bisbe ...
...
- Collons , un àngel !
Li faltava  l' ala esquerra , tenia solament una mà  i el cos era ple de nafres.

 Un barbut...
... la santa...
...un sant...
Van treure la santada de l' aigua , l' aplegaren  en el punt més alt de la mitjana entre els gatells.
- pereixen morts, oi, Nelson ?  - remugà  el Joanet , un pèl esbalaït  davant l' estesa d' imatges.
- Si més no , diries  que han volgut matar-los. 
Anem al llagut de pressa .
Una carpa tallà la pell de l' aigua : la lluentor  platejada del peix  voltat de gotes  irisades  semblà immobilitzar-se en el pnt àlgid del salt. El soroll que féu en esfonsar-se donà  la mesura exacta  del silenci  feixuc que esclafava la vall.

Les malles complexes. de les relacions...

A la deriva en un Ebre furiós  que havia oblidat  els solcs  de les quilles  i la cadència  de les vogades , van sotsobrar per colls i pedres

va desembarcar a Tortosa,
 , s' hi va fer una fotografia
A BENISSANET  va dir penjaments del rei

A XERTA visità un cunyat 138
 el cel era una ceba i 164

A la cel.la  on sor Andrea solia  flagel.lar-se per tal de foragitar els pensaments impurs que l' assataven amb insistència , sobretot a l' estiu , quan veia , a través de la gelosia de la finestra , els cossos gairabé nus dels llaüters atrafegats, al moll de la Barca  o els adolescents  que nedaven a l' Ebre,...

Sabia que que el guàrdia era un gos rabiós: es lamentava que els vilatans no haguessin  comès atrocitats  contra els senyors i la gent de dretes  per poder xalar-se en la venjança, afusellant la púrria minera  de la conca, tan perillosa - deia  -  com la d' Astúries. Era  la seva obssessió durant els interrogatoris  dels qui tornaven  de camps de treball  i de presons, s' enfuria de no trobar  res per justificar el seu deliri de sang
No eren els assassins que desitjava sinó perdedors d' una guerra  que ni tan sols havien començat i on molts havien mort. llavors começaven  els crits, els cops, les pallisses repetides a les nits...221

Davant el desinterès de la peonada  el Bisbe deixà de banda la llauna penitencial: fora de pollaguera, començà  a insultar-los , a tractar-los de rojos malparits i de gosos rabiosos

JESÚS MONCADA, CAMI DE SIRGA,1988  Ed. la Magrana, edició 1992. J

Jesús Moncada té espai escrit, recordatori a MEQUINENSA. Per més lluny que quedi de Tortosa, el seu CAMÍ és el mateix.

Pobres catòlics, missaires, beats , àngels celestials de Pujols o Bladé, ,etc  haver de combregar amb una ESGLÉSIA  així. L' Ebre porta poca aigua , però ni  amb la de  totes les riuades,  ni les de l' etenitat  hi hauria prou per netejar la seva consciència. En tenen ? O és el monument que els l' ha de recordar ?  

NOTES
1. No tinc paraules per descriure què suposa arribar i seguir la Via Verda des de  a Benifallet  fins a Tortosa tot venint des de Falset i Móra,havent passat per Benifallet , sense barca a Miravet, un dia d' agost, amb intenses pujades  que, conforma s' acosta les hores centrals del dia, s' esdevenen  cada vegada més i més matadores.
2. He estat en perill, ni hores ni condicions, per tal travessa, no ho faré més .Al tren comenten la notícia que un ciclista ha mort a cops de calor a Màlaga,
3. Veig un cartell a Benissanet: CAMÍ DE SIRGA . No el segueixo, i al de LES SÍNIES... em perdo.
4. L' EBRE no em sembla un riu de fàcils voreres. Per la via verda l' acostament és nul, no les vistes . Hi ha indicadors de VISTES PANORÀMIQUES  passat Benifallet  i a XERTA. De tota manera en tot el trajecte el riu quedà llunyà
5. A   Tortosa no, evidentment.
6. La conversa amb persona de la PASTISSERIA(    )     del carrer principal em suposa una degustació excepcional  del bo i milor de la ciutat, vaja, que ni la millor guia crec em  serveixi tan bé tanta i tan bona infomació.
7. Un dels "pastissos" que em fa tastar me'l dóna amb  un gust amarg intens:  és L'AIGUA DE L' EBRE
8.  Amb  aquest regust  a la boca , poso títol a l' entrada  i com qui no vol la cosa apunto la frase de JESÚS MONCADA, del CAMÍ DE SIRGA, pensant que  serà l' única i suficient per les imatges  recollides...
9. M' equivoco. Prenc el llibre amb intensitat i em llenço riu avall  sense miraments.No tinc paraules per descriure  la sensació  de trobar l' EBRE aquell que em semblava tan allunyat de la Via, No tinc paraules, millor les d' ell.  Acidesa, amargor, ironia , l' EBRE té molt sabors , l' Ebre són moltes històries. Ha presenciat la que explica JESÚS MONCADA , potser per això  és com és...