dilluns, 10 d’agost del 2015

KEN KESEY


No sabria qui és si  algú  no hagués volat sobre el seu NIU per prendre  algunes de les imatges. El cuco del cineasta , sap del poder de les imatges , sap del seu efecte  radoiactiu, cosa que suposa  durada , llarga permanència  en la xarxa de memòria que som.
L' autor de ONE FLEW OVER THE CUCKOO`S  NEST, no va quedar content amb el guió de la película, Diuen que ni la va veure.
Aui,  amb la poderosa imatge de SABADELL , amb el llibre a les mans , a més de trenta cinc anys d' haver vist la película del mateix títol, me n' entero  perquè.
Pero com siemprre que intento llevar mis pensamientos al pasado y ocultar-me allí , el miedo siempre a mano se filtra a través de la memòria 
  Poder fascinat  de les imatges, enlluernador poder, poderoses màquines de fabricar boira...  boira ? Si, amb presència constant  a la novel·la.
Qui és aquests   narrador  poruc  que intenta ocultar-se  en el passat ?  Sorpresa de la novel·la.Primera tanda de boira esbaida. Poderoses imatges deformades en la pel·lícula
Sabadell ? En una parada de llibres  del mercadillo del diumenge  al voltant de l' imponent  edifici sota mateix  d' aquesta façana,  ens trobem , el  llibre que  fa molts anys que estic segur que  em buscava  i jo.  Sabia que existia perquè l' havia vist a l' apadador de la llibreria del poble, no el vaig adquirir , segurament per raons de poder  monetari, a més augmentat per   la inflació  de la pel·lícula. Avui  me'l donen per un sol  euro. Com un euro són moltes pessetes i el meu poder de regateix és proporcional,   demano al venedor,
- Por ese precio dame otro que te guste a ti
-  Coge el que tu quieras  
Miro  i sota dels nous i llampants   vaapareix un de molt vell  i atrotinat, el títol EL RELOJ DEL AMOR I DE LA MUERTE no em deixa veure res més. cre que  ha dit : COGEME ! És vell, gastat , valia una peseta , de hace cien años, ciento uno exactamente, és el tomo CXIII de la Biblioteca Pàtria , nada menos ! però de tot això,la boira , me n' entero quan el llbre ja ha passat da les meves mans. Al moment només vaig percebre el títol.
- Ui ! Con ese título  ! ( pienso que mejor que  abandone la parada.
Li dono l' euro pels dos llibres...
- ¿Quiere una  bolsa ?
- No me hace falta
( Luego pienso en el polvo  de la vejez de los ejemplares,
- Bueno, deme una
I me dan dos
No els  molesta la foto.  Fan comentaris favorables, puc ser un bon client, amb poder...
. No es preocupi senyora que vosté no surt
- Ah, bueno, és que  no cabria- acava dient  ella.
Sabadell, tiene un mercado ...  que si em  diuen  que és la ópera ,m' ho  crec.  Huella de los tiempos 
  del alcalde de la izquierda mayor del reino ?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada