PAISATGE
D' ARTUR BLADÉ DESUMVILA

La captivació del llenguatge  podria portat a la confusió entre paisatge exterior, el que podem veure,  i l' interior, l' escrit que podem llegir. A l' interior de la biblioteca de BENISSANET, ,centre cultural ABD  i d' informació  podem donar el primer ferm pas de la RUTA literària amb aquest lletrat  poema. , una meravella de transfiguració de paisatge en escriptura . Una fusió  que captiva evidentment  i que invita a fer la resta de passos pel poble  i completar la RUTA "Benissanet , paisatge literari "  
No la completo, millor tornar  dia  de calor menys agobiant.
A l' exterior, el paisatge d' un poble  al bell mig  del  semi cercle  que l' Ebre dibuixa a la sortida de Móra fins el pas de barca de Miravet  no el puc llegir amb tranquil·litat.  Les fileres d' oliveres posades a la venda per una empresa  em trastoca . Per què ?  per la quantitat, per la grandària , són més que centenàries, trasplantades, per ser venudes a ... déu sap a qui
No sé què esperava... , desconfio de les rutes literàries o millor dit confio en les rutes , interiors  que puc llegir, poc en les exteriors, que també puc llegir ... Segurament són com una manera de preservar allò que inevitablement està condemnat a ser destruït , venut, malmès ,trasplantat com les oliveres que configuraven un paisatge  qui sap d' on  i que aquí esdevenen un objecte de lamentable comerç.
És d' agrair la informació i voluntat de la bibliotecària i gestora de la oficina de indicar-me el  bonic Camí de les SÍNIES I  al costat del riu  per on hauria d' arribar sota el pont de  Móra... surto del poble i , com acostuma a passar, em perdo, com va passar  amb en els camins d' avellaners entre Constantí i Reus, , aquí els cultius són uns altres. Ni trobo el camí , ni puc arribar al costat del riu, ni al  CAMÍ DE SIRGA, ni a  les ombres de l' arbreda  que em podrien donar consol de la despietada  furia d' un sol que no és que em cremi la pell, és que l' aixeca. Podria explorar, podria tenir paciència i passar per camí d' alguna finca particular, el riu és aquí mateix:

L’Aubadera i el pedrer són llocs que han fet sempre una atracció estranya als nois arriscats i amb poques ganes d’anar a estudi. El riu és el perill, la cosa desitjada i prohibida, la selva i l’aventura, el plaer de despullar‑se, el goig de nedar i de córrer per la platja, nu de pèl a pèl, la visió dels llaguts que passen pel mig del corrent, els cops de fona amb els nois de Ginestar, la llibertat absoluta, l’anarquia, la guerra, tot un món propici a l’exaltació dels instints i a fer ús de la primitiva i natural crueltat humana. Però, després, quin record de tot això!

Artur Bladé. Benissanet. 1953 .( pas 9 de la ruta )

L' esperança de retrobar ,identificar allò que és paraula de poeta, d' escriptor., pot portar a un poble com BENISSANET O A L' ALEIXAR   al poble, són reclams La relitat , fa fugir, renunciar . la mala uva creix . A sobre la bona bibiotecària em fa saber que no hi ha pas de barca, des de fa nou mesos, cosa que no sabia la dependenta del bar de Móra, em podia haver estalviat el viatge
No   No és veritat, només  per captar uns bonics versos  ha valgut la pena, passar per Benissanet.

A les vores de l' Ebre no hi ha un camí de sirga.
Ni el DANUBIO és azul,
 ni l' Ebre és un consol assequible ni per bé ni per mal. És una selva , com diu ABD. Tota la ruta   al llarg del dia  i els moments que camins vies verdes i carretes permeten una aproximació. només  veig un impenetrable canyissar continu, , un negre caos de restes vegetals en  descomposició, adob  camí del delta ?
Esperava que el riu em digués alguna cosa ...
La primera impressió, imatge,   baixant de Falset és de fum, la central de Flix o ASCÓ  (?)... el riu crema , la gent no està contenta amb el seu riu . no veig l' esperada línia blava . El veig molt fosc, mirant atentament des dels pont, l' aigua no sembla opaca del tot ... no vaig el  romàntic  "boulevar " que esperava a MÓRA, ni a la la Nova ni a la vella, . Ho lamento.

" baixa tan poca aigua que des del pont del tren  es veuen les pedres  del fons" ens han tret els trens, l' aigua  ... Tortosa que va ser la tercera ciutat important...

Em diu la noia de la pastisseria de Tortosa   on reparo forces

Artur Bladé és un gran narrador, té la virtut de fer assequible el pensament de FRANCESC PUJOLS, i el seu propi. Home que narra, ànima que salta . Val la pena tot i la ideologia que pregonen , llegir los , un puntazo d' història .

Des de casa es pot gaudir també  molt dels seus  paisatges.
En la gran volta que he de fer per Ginestar  per  no poder passar en barca com era desig ,  tracto de trobar un lloc que em permeti gaudir de lo riu. No el trobo fins al pas de barca.  M' acosto i em  banyo a pesar dels sabaters, o el que sigui, però molts i en moviment,  fangs de colors i algues  arreu  que  donen la impressió d' aiguamoll més que de riu en moviment.
El goig  de ser acollit pel gran riu , desafiant el risc i perills objectius, és indescriptible, només el CASTELL  de Miravet ho pot saber  i ABD. Si ells amb pedres i paraules han sobreviscut, jo no he de tenir apurament de res... no ? 
Costa molt que avui el riu em digui alguna cosa 
  Hi ha preguntes, dilemes ,  que un gran riu  no pot respondre i  solucionar.

Lo riu   no se les emporta, les imatges les deixa.