diumenge, 1 de març del 2026

 

 COLLIURE

 

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 28 de febrer del 2026

 APRENDER LOS VERBOS REGULARES EN CASTELLANO

0. PRESENTACIONES, ( VIVIR, TRABAJAR (OFICIOS ) ,COMER , TENER, DELETREAR  ) FECHA  , DIA MES AÑO

1. LOS VERBOS DEL DÍA DORMIR , LEVANTAR SE LAVARSE, VESTIRSE, ARREGLARSE

2. IDENTIFICAR AQUELLOS QUE ESTÁS SEGURO QUE CONOCES  EN EL PANEL DE TRES (PON TU NOMBRE ) 

3. LECTURA DE LA PÁGINA 1 CON EXPLICACIÓN  PALABRA A PALABRA ( ASEGURAR QUE ENTIENDEN TODO )

4. LECTURA DE LOS PANELES GRÁFICOS , ASEGURAR QUE LOS CONOCEN TODOS  ( VER QUÉ HAN COMPLETADO Y SEGUIR  POCO A POCO HASTA LA MITAD

DESPEDIDAS .

 

hola

NO HO FACIS

Molt agradable la sessió d'ahir amb Mercè Rodoreda de la teva mà
A bruixa i seductora també
 perquè sembla que  et vulguis  justificar el que exposaves sobre la vida privada  no  només de la RODOREDA sinó també d'  ZWEIG  i la WOOLF 
Serveixen per això les cartes privades entre aquests autors i els receptors que   que les exhibeixen ( bé en el cas de la  de Zwig es una exhibició d' ell mateix com molt bé FREUD, lecto  segurament en totes les altres obres i que ell va negar, NATURALMENT , OC
Quin interès tenen  les cartes ? 
per l'historiador per al   biògraf,  és obvi 
per entendre el conjunt o la part de l'obra ho qüetiono   si es tracta  emmerdar ( estil osa Montero ) la vida  de la ersona i ferla caure de ll pedestals dels altarrs , i ensenya els draps brust i sense peatges per tapar el que són vergonyes ????
si que ho accepto  tal com ho fas tú perquè ,( seductorament amb cura ) cmqui no vol la cosa )  així ho vas dir DONAR LA DIMENSIÓ HUMANA    que són i tenen tots ells  ( escolltar el que vas exposar  de SWEIG , semblava un nazi I llegir alló que  pensava d' ell  pensament HANNAH ARENDT   es no reflectir tota la veritat  és posicionar-sed'' es d' una posició perticular plólitica i tendeenciosa   )    Cec que no és del tot el teu cas . Utilitzes les cartes per dimensionar a lo grande els amors i i els personatges que es mencinen ( JOAN PRAT/ OBI  OBI i  VITA , Si vols indicar que els nostres escriptor del curs no estan sols  i que es valen de ... HO HAS ACONSEGUIT
GRÀCIES
 el cas de Zweig sobre tot ( també del altres dos ) només et manca FREUD)
Això donaria per un altre curs . Ànim als de  LAIE !  De freudiona lacanians  i deixxts anar   en literatura , som legión
amen 
 
FINIO
 NO ESTVA MALAMENT 
PERÒ AVUI AMB CERCAS QUEDO CONSOLAT 
Publicat per a Cap comentari:

 DESQUIZIZDOS

TORNA HI

ESCRIU BÉ LA PARAULA 

DES QUIIADOS  

OTTRA VEZ

 DESQUICIADOS

Desquiciados" se refiere a personas o situaciones alteradas, perturbadas, trastornadas o fuera de sus casillas (locura, exasperación). Puede denotar pérdida de firmeza física (desarticulado) o emocional. También es el nombre de un taller de artesanía oscura/gótica y un libro sobre cambios políticos.

  1. Trencat a trossos.
  2. Vestit de pendons, mal vestit, despentolat.
  3. s. Plat típic valencià fet en pimentons torrats i abadejo, tot trossejat en tires llargues i acompanyat d’alls secs laminats i oli d’oliva.
  4. ant. Mutilat, allisiat.
  5. LMOL I A EM DONA  EN VALENCIA AMB A
  6. VES A SABER 

1 1 v. tr. [LC] [MD] No reeixir en l’execució (d’alguna cosa), fer-la malament. El sastre m’ha esguerrat el vestit.
1 2 v. tr. [LC] Fer malbé. Ens esguerrarà tot el que hem fet fins ara.
1 3 v. intr. pron. [LC] Esguerrar-se un projecte, una collita.
2 v. tr. [LC] [MD] Mutilar.

esguerrat. Néixer per a poeta. L'home neix per a patir. Ningú no neix mestre. Ningú no neix ensenyat. néixer a alguna cosa Començar a conèixer-la o a fer-ne l [...]  

EM DIU NOSEQUI

VAS PER BON CAMI 

 TU ESCLAR 

AU VIGA AHIR  VA SE DIA DE REGULARES CASTELLANOS 

 PON UNO QU SE DIGA 

 AMAR 

EL MÁS UENO 

OTRO 

 CELEBRAR 

NI CON BOMBAZOS PARAN 

ES MÁS PARECE QUE DAR A LA LUZ CON ELLAS PUDE MÁS 

 OTRA COSA EES EL ADIÓS 

OTRA LO PATOLÓGICO

 DIFEENTE DE LA SUMA LUCIDESZ

El
desfici es un término, comúnmente usado en el ámbito valenciano y catalán, que define una sensación de desasosiego, desazón, intranquilidad física o moral. Describe un estado de agitación, inquietud o impaciencia, a menudo causado por dolor, ansiedad, nerviosismo o un deseo intenso.
Puntos clave sobre el término desfici:
  • Significado: Equivale a desazón, inquietud, malestar, ansiedad o angustia.
  • Origen y uso: Es una palabra del valenciano/catalán que a menudo se integra en el castellano en esas zonas sin traducir.
  • Contexto de uso: Se utiliza tanto para malestar físico (ej. el desfici de la fiebre) como emocional (nervios, impaciencia).
  • Variante: Se asocia con el término "desficioso" para alguien que está inquieto o aburrido.

Un ejemplo común es sentir "desfici" ante la espera de una noticia o un malestar de salud.
ESO BIEN 
ESTÁ EN GUERRA PERMANENT ENAMOR MIENTO A VECES
 DESORI 
timologia: der. de odi i el privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de d en r per dissimilació de la primera d 1a font: 1500
masculí Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc. 
DE PSIQUIATRA  A ECES 
 DE PICOANALISTA
 SIEMPRE 
 
EL CASO MÁS CARO L  ARA REU ES DE HISTERIA PARCIAL

La "histeria parcial", conceptualizada a menudo desde el psicoanálisis y la neuropsiquiatría como parte de los trastornos de conversión o disociativos,
se caracteriza por la manifestación de síntomas físicos (motores o sensoriales) —como parálisis, ceguera o pérdida de sensibilidad— sin una causa orgánica física conocida. El yo mantiene una "disociación" donde controla el síntoma, a menudo relacionado con la vivencia de un "objeto parcial" o conflicto inconsciente.
  • Definición: Anteriormente conocida como neurosis histérica, hoy se clasifica frecuentemente bajo el Trastorno de Conversión. Implica la conversión de un conflicto psíquico en un síntoma físico localizado.
  • Síntomas Comunes: Incluyen parálisis o debilidad muscular, ceguera, sordera, convulsiones, o pérdida de sensibilidad.
  • Naturaleza "Parcial": Se refiere a que la afectación no es total, sino localizada en una parte del cuerpo, o bien, indica una escisión en la consciencia (disociación) donde el paciente puede distanciarse del síntoma conversivo.
  • Origen: Se considera una respuesta desadaptativa al estrés o conflicto. El síntoma busca una "ganancia secundaria", como evitar actividades desagradables o obtener apoyo emocional.
  • Enfoque: Tradicionalmente, se asocia con el psicoanálisis, donde se vincula a la estructura del deseo, la sexualidad y la identidad.

A diferencia de la histeria colectiva o generalizada, la forma conversiva o parcial se centra en la somatización individual y localizada.

Los "disociados"
son personas que experimentan una desconexión mental entre pensamientos, sentimientos, recuerdos o acciones, a menudo como mecanismo de defensa ante situaciones de estrés extremo o traumas. Implica una separación de la realidad o de la propia identidad, pudiendo manifestar amnesia, despersonalización o desrealización.

This quote, "I honour you, Eliza, for keeping secret some things," is
from Mercè Rodoreda's novel Espejo roto (Broken Mirror), which highlights themes of mystery and the necessary secrets maintained by her characters. It emphasizes honoring the character's discretion, blending order with the hidden aspects of life.
  • Context: The phrase reflects on the conscious, often forced, secrets that characters in the novel must keep.
  • Significance: It highlights the tension between public life and private, hidden truths within the narrative structure.

The quote emphasizes that secrets and mystery are essential, not opposite, to the order of life in the story.
Hola Neus,
Com s'acosta  el final em  vaig preparant  per a la propera  classe  RODOREDA  y per a la concloent del  final.
En vistes al dimecres dia 25  he pogut perdre l'interès  en el llibre que ens proposes  ( He manejat l' edició d ´Isabel Segura & Mari CHORDÀ , Ed LA SAL  - Mercè RODOREDA- IEC1985 )  Intentaré revisar edicions posteriors a veure com van.
D' entrada et pensava dir el que penso. No m´interessent les xafarderies  que una vessa a les missives    i les que la MURIÀ  ( VAYA PÁJARA )   li contesta en una sola( afortunadament )  carta,  a més de la rajada en l'entrevista de 32 p  que li fan les tendencioses  editores esmentades.
Sort que em cau a les mans MERCÈ IBARZ ( RODOREDA, EXILI I DESIG, Ed EMPÚRIES,març  2008, Traducció  de Tina Vallés ) M' evita el renec
Perquè explica a més del sentit de les xafarderies , el context , tota la biografía de Mercè Rodoreda, abans durant i després de la guerra fins el seu final posant èmfasi en el procés creatiu de totes i cadascuna de les obres.i les relacions amb totes les persones amb qui es relacionà .sempre vinculades amb la seva vida d' escriptora i de treball per donar a la llum les seves obres.   Una passada. El contingut respon de ple al títol del llibre i de pas al sentit que tú com professora li has donat al curs, o m' equivoco ?  Veig els lligams amb la WOOLF i amb " la" ZWEIG,    
Evidentment que he cercat material de l' ANNA MURIÀ , i l' he llegit i ara comprenc si no tot si alguna cosa a partir de la seva postura ,, ideologia  molt diferent a la de la Mercè.
També trobo imprescindibles  Marta Passarrodona   ( preciós recull de fotos ) Mónica Miró , Montserrat Casals,  Carme Arrnau, afegeixo, la MAGDA campanya   i TÚ  , naturalment Totes ROEDOREDES estimades fent feina en l' inesgotable aliment ens  ha cuinat   la MERCÈ.   
Veuré l'exposició recomanada, , seguiré indagant en IEC Fundació M Rodoreda, veuré què es cou de nou en la setmana del llibre en català a partir d' important amic i conegut editor
I esperaré impacient  la teva introducció  de la  RODOREDA. La que  ens vas regalar   de la Woolf vas deixar el llistó molt alt i ens vas deixar sense alè. Felicitats 
Una abraçada 
Anton 
Com això és massa llarg  i he de dinar, 
preguntes concretes  les deixo  pendents

A A TERCERA
RES ROBA NETA
 FINS DIMRTS 
 DOCTEUR

I ARA ESTENDRÉ  ROBA AL FRED DE FEBRE 
 EN EL LOC DE SOL 
 AQUELL QUE TU VEÍNA DOLENTA NO VA ROBAR 
 RODOREDO SENSE SABATES
 NO LES VOLIA ANAR A COMPRA
 TU SENSE MITJONS 
 BUTS I DESAPARELLATS 
 AU VINGA 
FES GASTO  O MILLOR ELSS TTENNEN

Publicat per a Cap comentari:

 anna murià

artes a l’Anna Murià (1939-1956) és un recull de 23 cartes, 20 de Rodoreda (les mateixes que ja es van publicar al 1985 i al 1991) i 3, de Murià. Són el text privat més revelador de l’autora de La plaça del Diamant perquè no va escriure cap biografia.

Rodoreda i Murià es van conèixer a l’exili, a França, quan va acabar la Guerra Civil. Després, Murià i Agustí Bartra van marxar a Amèrica i Rodoreda i Armand Obiols es va quedar a Europa.

Després de l’exili, Bartra i Murià es van establir a Terrassa.

Rodoreda totes les  Cartes 

ALADÍ

Fundació Mercè Rodoreda  IEC

cartes de guerra i exili  rodoreda a la bonnemaiso

bibliteca  eiample centelles

Publicat per a Cap comentari:

 el c i les CARTES 

Ensenyar,   publica les cartes ( o diaris personals )  sense permís explicit (  i per escrit )    de les persones que les han escrit   és una guarrada.

ESTÁ FEO que dicen en mi pueblo ????
desautoritza el receptor,  a qui les publica  i edita  a a meva manera de veure

SI HE AGUANTAT  EL CURS ES PER  TU I LA TEVA CAPCITAT  DE SEDUIR LITERARIAMENT PARLANT

Gurdar  a´´o que es confidencial   ha de ser prácica 

vita el que escriu LA RODOREDA  

"I honour you, Eliza , for keeping secret some things"

El NO a la pregunta de parla de la eva  vidaseva vida privada   és determinant 

Es coneix si   MERCÉ RODOREDA va donar consentiment    a ANNA MURIÀ ? I W, WOOLF  a VITII/O HEREUS  ? 

Ni m' ah ineressat  ni i les hi dono cap mena de sentit ,, ni la justificació que dius de llegir de la Múria a una edició més recent.

Et vas passar  dient el que nosequi deia d' ZWEIG ( has llegit la opicnió d' HANNAH AREND d' ell ? Em fauna mica de pena per ella, se li vei el plumero )

En el cas de la lieraria de  ZWEIG  (1922 )  no cal consentiment , és més és  tot ell qui  que s´ensenya i s' exposa   (  i que un lector de la seva obra com FREUD  lleseig comenta i publica, , ) En un curs proper dedica alguna cosa al lector de cartes . i que hagin  treballat el tema en condicions si pot se  ) 


Li preguntaré dilluns  la qüestió a LAIA DE AHUMADA  editora de la correspondènca d' ESTEFANIA DE REQUESENS  a la conferència que fará al Palau des Requesens    de MOLINS DE REI.  o li escriuré que també tinc bona entrada per aquesta via.  I naturalment a l' amic  XXX lapsus editorDE CARTESI SALUT AL S, ...

salvo de la cremá   la uee ens dónes  a llegir d' ESTHAN ZWEIG )  és literatura. ( grato drecuerdo de LEES PERILLOSES dell curs passat amb ú ) perqué va ser llegit  com autor jove per FREU  i això si que val la pena

ni les de la woolf /pv iti Ni les de Rodoreda /etc  m' han interessat 

Per a qué serveixen les cartes  ?

Exlica una mica més si pots eel perqué ens les poses en el teu curs 

Ensenyar el cul  de les autores  ?  preténen que el veiem 

SE^T va escaparde dir  que dovaves la dimesió com persones  com humanes 

si esclar 

 no em cal 

llegint  a les obres  de totes  ells 

 i a FREUD  ( també  en té de publicadses ) 

Si a més d' ensenyar el cul i la caca  has prpretés que paessm atenció en receptures acompnyants per i de pas al conxet sicial literai politic  , ho has aconseguit en elmeu cas 

Felicitats a tu i a LAIE  per consentir 

llavos la pregunta és 

per a qué serveixen les cartes ? 

No estaria de més unes paraules  ni que sigui de comiat  Espero de tu una paraules de esposta ni que sigu de coiat 

La deriva que fas cap a la teva inquietud sobre concepte teoriai practica de l' exili  ha quedat coixa 

perque amor i guera ral' asquer 

pescar en els inscrits es legítim 

OTRAS GUERRAS OTROS AMORES OTROS REFUGIADOS,EXILIADOS PRISIONEROS   

REPRESALIADOSS , 

He aguantat el curs pertu  no pas per les cartes 

i et faig una pregunta 

Repita 

em quedo amb una imatge 

el del libre de la bibliotca del teu avi 

dones una idea que lpugen al bus de fugida com simpletes funconaries 

 n hablar  del peluquin teniem motius de sobra per esperar represalies  pel que j havien deixat anat com en Zweig 

 ara torobo la punta  corda d' unió 

veamoos la teva maniobra d' acnur 

pregunta 

 com  es suiza para con los emigrantes ?

El archivo central de
ACNUR en Ginebra, Suiza, resguarda documentos históricos desde 1950 hasta la actualidad, incluyendo informes, correspondencia y registros de terreno. Alberga cerca de diez millones de documentos digitales y físicos, accesibles para investigación previa solicitud, enfocados en la historia de la protección internacional y refugio.

és a dir dels refugiats i presoners  als camps de concentració  francesos i franquistes ?

perdo interées 

 vaggi vosté amb pau 

diu correspondencia

CARTES DE MERCÈ RODOREDA PUBLICADES NADA AVER EN TERASSA OTO DIA 

LA CANELA EN RAMO CON GINEBRA

Guardamos la memoria de las comunidades y las personas víctimas de la historia. Normalmente se dice que en los archivos son los poderosos quienes escriben los registros, [pero] la información que hay aquí no la encontrarás en ningún otro lugar. Es única”, asegura Montserrat Canela, Jefa de Archivos y Registros de ACNUR.

 Otros registros incluyen millones de expedientes de casos individuales de personas refugiadas, en los que el personal de ACNUR verificó la condición de refugiado de personas que huían de la guerra, la persecución y otras formas de violencia. Estos expedientes confidenciales proporcionan relatos primarios de muchas de las principales convulsiones mundiales desde la Segunda Guerra Mundial, como la guerra de Vietnam y sus secuelas, la descolonización, las guerras de los Balcanes en los años noventa, el genocidio de Ruanda y los conflictos más recientes en Siria y la invasión a gran escala de Ucrania.

 Cuando me estreso, vengo [a los archivos] porque siento la energía de todo el trabajo que ACNUR ha realizado desde el principio”, afirma. “Incluso en estas grandes y tristes historias que guardamos, este es el archivo de las persinas que ayudan y el archivo de las personas que encuentran soluciones. Y las encontramos. No siempre, por desgracia, y no para todo el mundo, pero hay muchas soluciones, y esto es lo que hace que estos archivos sean tan especiales”.

 

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 26 de febrer del 2026

 NEUS PENALBA i SUAREZ

AL BOSC RODOEORAEDA

Penalba Suárez, Neus. Ànimes preses. "La mort i la primavera", de Mercè Rodoreda: etnografia, primitivisme i espiritualitat (tesi). Universitat de Girona, 03-12-2021.

a irrompre al camp intel·lectual català amb la publicació del llibre Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda amb el qual va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig d'Edicions Tres i Quatre dins els Premis Octubre del 2023.[8][9][10][11] En aquest assaig, la professora tarragonina planteja una triple lectura interpretativa de la novel·la pòstuma de Rodoreda: una d'històrica, una d'antropològica i una de metafísica o espiritual. Per Penalba el llibre La mort i la Per ella La mort… és la seva gran obra. Li diu a Joan Sales que s’està deixant la vida en aquesta novel·la, que està lluitant com si li anés la vida, però que, si li queda bé, s’ho haurà guanyat. Sobre la metafísica, el que explico al llibre és que la metafísica, o l’espiritualitat, que és tan visible a La mort…, en realitat és present en tota l’obra de Rodoreda. Jo crec que La mort… és una crítica al materialisme associat a la modernitat que lliga amb l’estètica de l’avantguarda i l’antropologia que dominen el moment històric en què viu i escriu Rodoreda, i que és el llibre amb el qual intenta dir la seva en aquest camp, amb la seva pròpia veu.primavera és al centre del projecte creador de Rodoreda.[1][12][13][14]

Disputes la lectura d’Arnau Pons segons la qual La mort… s’hauria de llegir en clau materialista.

Sí. Primer perquè crec que hi ha prou elements en el text per contradir-ho. Hi ha proves en el moment epifànic que el protagonista enterra la seva filla, mira cap a dalt i parla d’unes herbes plantades al revés… ¿Això què vol dir si resulta que, com diuen altres personatges, «no hi ha cap cel»? També hi ha el riure petit de l’ànima de la nena. I, sobretot, queda refutat en el conte que el noi del ferrer explica sobre com les ànimes van a la Lluna. Però és que, a part del mateix text de La mort…, si estudies Rodoreda en conjunt, no té cap sentit que Rodoreda faci una oda al materialisme. Rodoreda escriu només tres pròlegs al llarg de la seva carrera, i en els tres parla dels aspectes espirituals dels seus llibres, perquè l’any 82 encara ningú ha parlat de la importància de la dimensió metafísica en la seva obra.

  per què creus que imitar això ha tingut tan èxit en autors com Solà, Guasch o Bendicho?

Crec que el motiu és que aquests escriptors han aparegut en un moment en què La mort i la primavera era omnipresent i el llibre ha connectat amb la seva sensibilitat. A La mort… hi pots ficar el que vulguis, i coses com el canvi climàtic o la sensació de distopia que ara interessen tant són fàcils de trobar. O el tema de l’adolescència i el desig: tots els personatges de Rodoreda sempre són adolescents o joves, personatges que es troben entre el món dels infants i dels adults i no acaben d’entendre certes coses. La mort… és una novel·la molt atractiva per imitar. El problema és que Rodoreda és inimitable i cada escriptor hauria de trobar la seva pròpia veu.

 

Obra publicada
  • Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de ‘La mort i la primavera’, de Mercè Rodoreda (València: Edicions Tres i Quatre, 2024)

 

 

Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 25 de febrer del 2026

 PECULIAR

ESQUIROL 

NO ES DEMASIADOPEUORATIVO 

 PROPIO


Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Comentaris (Atom)