NUESTRA SEÑORA DE PARÍS

Josep Pla, ja hem dit en una altra entrada que acaba el seu QUADERN GRIS  dient:  el viatge a París es produirà demà passat, era el  15 N del 1919. Gaziel,el juny de 1907,  molt fort ell,  va A LA CONQUESTA DE PARÍS , CERCANT LLUM I CAMÍ  segons títol de la Quarta part de les seves memòries. El llibre s' inicia amb aquest capítol.
CORTÁZAR... fa circular-hi en BICICLETA com ja sabem els seus personatges...
Els fills de la burgesia  del segle sempre  han acudit, a la ciutat de QUASIMODO. El viatge, l' estada a París és una constant en la majoria de biografies que  es poden consultar.  Literats, artistes,   tot aquell que s' ho podia permetre,  com Gaziel, acudien cercant llum i camí.
Compte ! Hi ha el  WALTER BENJAMIN   a París, que analitza minuciosament els seus PASSATGES del XIX, quan ja estaven desapareixent.
Compta! L' activitat del TIO PACO  exiliat republicà  consistia en rehabilitar pisos antics, per deixar-los com nous. 
El cinema ...  quin cineasta no ha tingut la ciutat per plató ?
El París de LA BELLE EPOQUE  és un tópic...
Gaziel  eaquell juny de 1907, llavors estudiant de...en  l'  anacrònica  UB , d' aquell temps,  segons explica  va pensar de vendre la seva BICICLETA CLEMENT per costejar el viatge. en una proposta esbojarrada de fugida  amb tres amics més... Pot haver una presentació més tendre per aquest BLOC d' un autor amb la  seva BICI ?
¿ Pot haver una ciutat del món que valgui la pena vendre un objecte tan preciat,  només per adquirir bitllet per anar-hi ? 
La paraula París enamora. Ens l' han fet  seductora.
La proposta del TIO PACO  al meu pare per visitar.lo va ser formalment molt ben feta i argumentada. Si expliqués només un   arguments que tinc al cap  distorsionaria el sentit total ja que confondria l' argumenari mental  propi amb aquella invitació on el comentari sobre coses a veure i fer a la gran capital era una petita part . significativa en aquell temps de les coses que aquí no eren permeses.
Què cercaven aquells  fills de...casa bona  a la gran ciutat en aquell temps ? Gaziel esdevindria segons contraportada de  del llibre, maître à penser de la burgesia del nostre país, (de qui el tingui com nostre )

Jo tenia una bicicleta gairabé nova , una magnífica Clement, la millor marca francesa , amb llantes de fusta clara. fanals d' acetilè, pinyó lliure  i fre a totes dues rodes. Vaig declarar que estava  disposat a vendre-la  immediatament

 ...

Entre quatre i cinc de la tarda   tornàvem a reunir.nos sota les palmeres universitàries. Jo era el més sortós : de la bicicleta Clement , amb tots els accessoris , me n' havien donat  sis-centes  pessetes.

...

I pujàrem al tren.  

Dels quatre , queden tres.  

Calia llençar llast, : fora boques  inútils, per idealistes que fossin . Manuel Crehuet, pes mort,  - no podia aportar diners-  havia de ser sacrificat. devia quedar-se en  terra. De res no  hi valgueren  precs i laments. la dura llei de l' aventura  ens comandava. A les set de la tarda, rics només de joventut i esperança, els tres estudiants més adinerats marxàvem en un  vagó de fusta , de tercera classe  a la conquesta de París

És d' agrair la crudité del relat tan políticament incorrecte, eren altres temps;  cal tenir en compte, a més, no per justificar el fet de deixar l' amic sense viatge,   que Gaziel havia llegit NIETZSCHE i havia treballat la teoria del superhome com ell mateix diu en un altre apartat  de les memòries. Havia pensat que el viatge a París podia ser el viatge  de tots al nostre París particular i que Gaziel tenia empenta per treure´l en  la cita que continua. Ara ja no.   Realment  aquest detall del  pobre company sense diners,  i sense  viatge  em deixa despagat. Les paraules per boniques, profundes,i  la redacció per més ben feta, em poden deixar sense aquell alè per continuar, i el regust amarg, envaeix  allò que semblava tan saborós. Passa amb la literatura  du bourgeois, fan inevitable la mirada sobre la classe social de qui escriu. Problema de sempre, i mira que PEPON,  m' ho havia dit.

Quan arrencà , semblava que ens arrencàvem també , de molt endins, un feix enorme  d' arrels mortes i munts de tarenyines . La brisa marinera  entrava per les finestres  obertes . Encara no feia un mes  que jo havia tornat , en una hora com aquella dels Jocs Florals de Lleida, en companyia de Joan Maragall i amb un goig espiritual  inefable. Ara tornava a sentir-lo.  Els tres fugitius exultàvem. Se´ns enduia , realment , un ram de follia; però no era una folia baixa i trista , sinó jove , esperançada i alegre , com un alliberament.

Llàstima m' havia fet la il·lusió  que prescindint del detall, podia  fer meves les seves paraules.  Ara crec més en el meu París, era  inevitable, i en la força del  meu viatge:  el que vaig fer en companyia,  quan ens ho vam poder permetre   i el  que no vaig fer,    tan important  com l' altre  però igual d' intens.quan tenia adolescencia i el TIO PACO  estava allà.
El de Gaziel ja perd, no sense  cert sentiment de frustració i dol de classe, interès personal,. La curiositat... vale!
Un dels tres companys que per aportació monetària, si va poder viatjar va ser un tal RICARD PERMANYER,.  ¿Podria ser parent de LLUÍS PERMANYER , cronista historiador conegut ,escriptor de L' ALBUM de La Vanguardia?  De tota manera què importa ?  I a ell  ?
La meva trobada literària amb QUASIMODO, i   en el  cinema, abocant cera ardent  a les masses de la plaça,  em sembla tan real com   el record  de  la primera trobada real  amb  NOTRE DAME,  formen part de la més estricta memòria personal
El meu viatge i el meu París és un altre. Ja és hora !
Llàstima,   em sap greu per la bicicleta, i per aquell pobre noi, què haurà estat de la seva vida... segurament cap problema , com els altres, les classes ben estants  que podien estudiar...
Llàstima era tan emocionant com Gaziel explica  l' arribada ...  París ja els havia conquistat , com a tots

SANT POL -  CALELLA:  MAR, FAR ,LA ROCA GRAN I LES TORRETES

Atrapat el sol en el bassal costaner, tan fàcil com atrapar tot  el Maresme nord des del far fins a BLANES. en un cop de vista/foto. mentre l ' ametller desperta    al  primer amor  de Serrat entre les canyes.  Han de ser aquestes, no ?  

                                                      

                                                 

Un contacte intens amb el mar avui. Recullo imatges, sensacions ...  tot el dia    exposat a la natura  i a la meravella  d' un mar en constant  picabaralla  amb tot,  em porto a casa  quelcom de molt íntim , tal que así:  quasi una pulmonia.
Es el  preu de la solitud i  gosadia de ser testimoni únic per platges, cales i penyes   del Maresme  en un dia lluminós.  El sentiment  anímic  s' esdevé  corporal: tanta bellesa i passió  ramànticament havia de fer mal.  Un càstig Les ponentades són estranyes,mouen la mar  però la temperatura no acaba de ser prou freda. Et confies  I plaf ! Ignorant, sense bici i sense sirena  de protecció...  clar que hi havia  absència humana ! Qui s' arrisca si rere  la bellesa amb traidoria, ataca   el  mal  ? Vés, qui ho ha de saber això ! Què sap la mar de nosaltres?

BESTIARIO

No és un llibre fàcil per trobar  BICICLETA. ¡Se trata de  un BESTIARO , claro!  El deixo a les roques  a mercè de l' onatge i de les aus que volten properes.
Lo mismo da leerlo que no

Publicat el 1951, el mateix any  que  THE CATCHER IN THE RYE, fa gràcia  que  tant un autor com l' altre, inauguren  de manera ben diferent la dècada literària dels 50. Trencadors.

Hi ha una mena de BESTIARI arreu normalment en pedra. El significat  del qual com les imatges escrites de CORTÁZAR  o altres, per surreaistes se´ns  poden no escapar sinó  quedar gravades més enllà  del seu significat. 

Alguns exemples:

 

El bestiari és sempre present, sovint viu, natural ,o bé en formes de representació  enforma d' art.

TRISTESA
La bicicleta més trista  de la literatura la trobo en SALINGER. ¿ Més que aquella atropellada del MAR DE LA TANQUIL·LITAT ? Si. I més literària.  dues vegades pedala  el mateix personatge. Personatge  important , molt important pel protagonista narrador de  THE CATCHER IN THE RYE
Només per la primera aparició, contiuo llegint, com sempre amb els autors que la treuen.  Bé, també per  les coses i situacions que posen trist HOLDEN. Importants. Les que odia, són tantes... resenyar-les podria  arribar a cansar. La paraula depresió manté una presència també constant Tot el relat circula en una bici on una roda seria DEPRESIÓ, en totes les declinacions i formes, , l' altra roda  seria  ODI generós  repartit a tort i a dret. El manillar és la qualificació de si mateix  com pertorbat, boig,  , el pedal , la mentida ,Entonces  fue cuando de verdad  me puse a mintir com un loco  diu d' ell mateix,: la mentida, és la fabulació, el relat que es va fent , com  en CONRAD, com tots els que saben seduir... , però aquest és tot un altre vehicle.
En una tercera  menció- no hi ha cap més-  la bicicleta la pedala un ximpancé:

¡Esos noticiarios del cine ! ¡Dios mio! Siempre sacando  carreras de caballos y una tia muy elegante  rompiendo una botella de champán  en el casco de un barco, y un chimpancé con pantalón corto  montado en bicicleta

Per un cercador de cites  literàries sobre bicis, explicar aquesta sense copiar les dues pàgines  del llibre, pot representar  un repte
I UN BÉ NEGRE  contestaria si algú em preguntés si val la pena  explicar el context d' on surt  la cita. Es tracta d' un despropòsit lieràrimant desenvolupat.   La frase feta en català podria ser la resposta  de SALLY al propòsit del protagonista  de fugir junts , però el més curiós és que també seria la de HOLDEN, quan SALLY li diu d' esperar a l' acabament de la universitat per fer les coses com cal, en el seu moment
-Hay miles de sitios maravillsos  donde podamos ir , diu ella  
La resposta d' ell és aquesta
-He dicho que no, no habrá sitios maravillosos  donde podamos ir cuando salgamos de la Universidad
...
i a continuació fa una enumeració on la menció  final amb el  ximpancé  en bicicleta és un recurs  crec per posa de manifest tant l' absuditat  de la situació com la falsedat de la intenció del protagonista, o eso creo...
"- No será lo mismo.  Pero, claro, no entiendes una palabra   de lo que te digo"  Diu ell
- Quizá no. pero a lo mejor eres tú el que no entiende nada - dijo Sally. Para entonces  ya nos odiaremos cordialmente
Aquesta darrera frase la podrien suscriure  tots dos interlocutors, crec 


Si alguna cosa bona  deixar un relat és les ganes de continuar llegint. El relat  de SALINGER pot permetre també  ser una guia de lectura  només a partir de les lectures que s' esmenten. No és d' estranyar la gran audiència i difusió posterior.
Fa cinc anys que va morir . El seu relat és d' aquells per llegir i callar o  fugir corrents  com el protagonista de la seva latent i sovint explícita  bogeria. i si més no de la depressió, malestar, insatisfació...  la caída...

Molt ficat en literatura.

Una columna aguanta el no res . Com en les runes de PALMIRA  o en qualsevol altra antiguitat les columnes recorden el passat. Aquestes tenen memòria recent. no més de trenta anys . Una errada en l' ampliació del pont o una manera de no lesionar determinats interessos . les columnes aguanten aire, i aquest pot ser molt pesant
Un entitat bankaria  diu en la seva persuasió publicitària no entendre perquè li agraden les pelis de vampirs. Tot i aixi-i diu el cartell et regalem dues entrades a canvi de 300 euros d' augment en el teu compte
TOMA vanpiro  brillante i enamorado !!

A SI NUS TENEBRAE

Ell per mi era  només un nom ...
El veieu ? ? Veieu la història ?   Veieu alguna cosa  ? Em sembla com si us intentés explicar  un somni , i és en va, perquè cap narració d' un somni  no ens pot transmetre la sensació de somni , aquella barreja  d' absurditat , de sorpres d' atordiment  en un estremiment  de lluita i rebel·lia, aquella sensació  d' ésser abassegat per aquell punt increïble  que és la veritable essència dels somnis...
- No, és impossible , és impossible transmetre la sensació   de vida de l' epoca que sigui  de la nostra existència , allò que li confereix la veritat, la subtil i intensa essència. És impossible, vivim de la mateixa manera que somiem sols

la darrera imatge del dia 

 la primera

 les altres

LA MAGA !

Aparece rio abajo. Sin buscar,como la parca, sale al encuentro.
No es pot  anar  gaire lluny amb aquesta barca. Com la literatura de CORTÁZAR,  ha fet forat ,no em puc embarcar amb qualsevol literatura, . I a més, està inundada...  serà trama del destí  avui?

LA PASTORA
Sento crits: És una pastora tenint cura del  ramat
Quan m' acosto,deixo de sentir la seva  veu que s' elevava  per sobre del sorollàs mecànic ambientat implacable  inhumà.
... moment de triomf per a la selva ...la veu era com un bàtec  del cor...d' un selva que va ser i que ara no és, i crida d' una altra manera.

lllllllllllllllllllllllll

i en algun lloc terra endins se n' adona  que el salvatgisme, el més absolut salvatgisme .l' ha envoltat del tot , tota aquella vida misteriosa  de la selva que es remou al bosc, a les jungles,  als cors els salvatges. No hi ha tampoc cap iniciació a aquests misteris. Ha de viure enmig d' allò que és incomprensible , cosa que també és detestable. I té , àdhuc, una fascinació que l' atreu ; la fascinació de l' admiració, ja se sap, imagineu-vos-ho, cada dia més recança, l`ànsia d' escapar , la impotent aversió,  la rendició , l' odi. 

"Quan sigui gran hi aniré"
Havia deixat de ser  un buit  de deliciós misteri , un retall en blanc  que feia somiar grandeses  a un noiet . S' havia convertit en un indret  de tenebres.
... hi havia un riu en concret ,un riu gran,  i important  que es veia en el mapa , que semblava una immensa serp  descargolada amb el cap al mar i la cua perduda  en les profunditats de la terra. I  mentre mirava  el mapa en un aparador, m' hipnotitzava  com la cua  d' una serp hipnotitza  un ocell.

Llavors  vaig recordar  que en aquel riu  hi havia una gran empresa , una companyia dedicada al comerç.

La serp m' havia encantat

 Quan has de fer assentaments  arribes a odiar aquests salvatges, els odies a mort

Un dia  no em vaig poder de preguntar-li  què pretenia anant allà.
"- Fer diners . naturalment . Què es pensava ? Digué amb menyspreu .

Els homes que venen aquí no haurien de tenir entranyes

Un tuf d' estúpida rapacitat  ho envoltava tot .com l' alè d' un cadàver. Per júpiter !Mai en tota  la meva vida , no havia vist  res tan irreal. I fora la silenciosa solitud que embolcava aquest petit punt  de la terra  m' impresionà com una cosa gran  i invencible , com un mal o la veritat  esperant  pacienment  que desaparegués aquesta fantàstica invasió.

     

RELOJ

Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido,una cadena de rosas, un calabozo de aire.
CORTAZAR. Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj
...

Allá en el fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano ,tome con dos dedos la llave  de la cuerda , remóntela suavemente. Ahora se abre otro plazo , las árboles despliegan sus hojas, las barcas corren regatas , el tiempo com un abanico se va llenando de si mismo  y de él brotan el aire, las brisas  de la tierra , la sombra de una mujer , el perfume del pan 

CORTÁZAR , Instrucciones para dar cuerda al reloj

I tanmateix. la remor persisteix
...
El present se´ns escapa i cal preguntar -nos pel que vindrà
El record ja no ens cal ... hem vist que oblidar també és viure.
Ara, però, ja és l' hora d' encarar-nos amb el vent , 
i la pell, se´ns derarrugarà
...
No hi ha present , 
tots els camins són records o pregunta
MIQUEL MARTÍ POL
registre 23
 i catorze poemes de Miquel Martí Pol

i tanmateix la remor persisteix

Conservo aquest registre,  havia oblidat que el tenia  de tan tenir-lo
he viscut evidentment,  però els poemes, i versos del poeta, m' han fet
i no s' obliden aquelles  vivències
malgrat que el vent  no ens hagi desarrugat la pell.
ans el contrari

 Impossible viure amb  la càrrega de tots els records que acumulem.
Però seria una pena no poder recodar allò que vols quan ho vols
 

En la sortida d' avui a la SABORIDA assaborim  imatges i paraules com sempre