BLANES:  LECTURES

1

Al bar més escandalosament  desmarat de tots, parada obligada.  les parests externes suren lletres
.
A l' interior  hi ha aquest poema:

 El primer vers AQUESTA MAR ÉS COM LA TEVA MIRADA, me l' emporto i el crido a la sirena que m' acompanya.
No tinc més dades sobre qui  i perè aquests  bar de Blanes està emparaulat   així . És un bon começament de ruta.

2

Dalt SA PALOMERA, un cop atavesada la porta de la COSTA , com sempre,  ESBRAVADA;
Lectura a)

 Lectura b)

Brossa. Basura molta merda  escampada. Duran el  gran festival de focs d' artifici , l' illot,segur que sembla una meravella. Els concerts al CONVENT  són de nit i tampoc es deu veure gaire a terra. ben pensat és preferible aquesta merda  que la puc treure fàcilment  a la del Convent  que ni puc entrar , si no és pagant  o en situació de boda, cosa altament improbable.

3

Dalt SANT JOAN:  CÓMIC DE PILARIN BAYÉS ?

Si.   A l' ERMITA  de SANT JOAN a  través de les vidrieres de la porta  es poden veure. Les parests estan decorades amb tot de dibuixos  pertinents.  Hi ha  els noms de tots   els que han col·laborat  en els treballs de la capella. Tots han estat voluntaris. 

Hi ha una ASSOCIACIÓ D' AMICS DE LES ERMITES DE BLANES. En la ruta d' avui passem per aquesta i dues més.

4

Ermita de SANT  FRANCESC

 Boniques paraules. La platja  té el seu encant tot i que és  una platja presonera, empresonada:  a banda i banda barren el  pas  reixes  de vivendes  particulars, en temps del poeta,  potser també, encara que la seva sigui RECLOSA.  L ' amfiteatre  des del castell de Sant Joan fins el mar és una fantàstica urbanització  pròpia d' aquesta costa.

És la platja de Joan Maragall, sí .Solitària  Paisatge i  mar sospiren...
(la lectura  que podem fer sobre la destrucció del paisatge millor la del GOYTISOLO  ja referencia a l' agost en aquest blog.

Alguna cosa bona té aquesta cala. a banda de ser Metàfora: el silenci, del gener.   La sirena em fa  callar per escoltar el SO NET de la sorra que deixa caure sense parar cada inspiració del mar en cada una de les rímiques ones.

5

Al passig de DINTRE, davant l' edifici de l' Ajuntament  hi ha instal·lat un pessebre  amb motiu de les festes de Nadal.

La presència del pessebre em fa recordar l' escrit de CUNQUEIRO sobre el monjo repoblador del conquerit territori . Les construccions realitzades representen edificis històrics de la vila, el palauvescomptal l' esglèsia gòtica...
Davant , a la valla es poden llegir plafons amb textos històrics com aquest:

 

Impressiona els TRES.CENTS  defensors enviats a galeres...

Algú ha escrit  sobre  tots els pannels com una pintada :  NADAL?       POLITIQUEIG !
Polèmica eterna entre el text i el context o sobre la puresa de l' art no contaminat per les impureses de la història o millor de qui les explica

i  6

LECTURA DES DE DALT EL CASTELL

Geografia física: El delta de la Tordera, El MARESME  nord, Sa Palomera i els illots , l' horitzò ,
Geografia humana ,econòmica, social ... brutal. La  GR 92 ha de passar per aquí , no hi ha sender  més proper a la costa

 Depredadora

Geografia històrica  amb importants forats

Per xemple la GEOGRAFIA,  ZOOLOGIA  BOTÀNICA
No podia ser dalt de CASTELL i  deixar de donar una mirada  lectura,  directa cap  a l' EST,  penínsuleta  entre el port i la visitada CALA SANT FRANCESC,  

 És la COSTA BRAVA DE PAGAMENT i de  JARDINS TANCATS que ploren d' emoció sobre els penyasegats particulars...  és una costa que no pertany al caminant ,  aquest queda exclós del "paradís"  i encara com no el fan de més  peatge ! ( crec que ens tiren dos gosos quan travessem la despoblada i avui  buida  urbanització, inevitable pas per arribar dalt EL CASTELL.  No ens fan res,  van cercant casa d'  acollida, deuen tenir gana, nosaltres, més ràbia que ells per estar atrapats en un laberint,  de carrers fins trobar les marques PR per pujar  dalt de tot, Costa Brava Catalana ! ës el primer sentiment de ràbia de la ruta, el segun  al carrer de Blanes esperant un BUS que mai passa per anar a l' estació Servei Públic Català ! )  El CAMI DE SANT FRANCESC és un típic PASSATGE  entre valles, tanques i reixats... , el mar, invisible.   Evidentment per arribar aqui dalt hem deixat el MAR I MURTRA jardí botànic.  i EL CONVENT, Hotel  de la  punta.  No ens acaben d' agradar ni l' entorn ni el concepte. De la mateixa manera que els parcs zoològics  tenen animals tancats, aquí tenen espècies engabiades, en conserva...  d' arreu, diu la propaganda per fer atractiva la visita. Des de  fora  tot passant es veuen molt bé les reixes.
Sobre el mapa pintat de verd  són tres  els jadins zoolològics  entre BLANES i  LLORET:   LA MURTRA,amagat sota els pins de la fotografia , el DE LA PINYA ROSA  I EL DE LA CLOTILDE.   Això  si,  la FUNDACIÓ de qui va ser AMO de tot aixó, un empresari que ho va comprar  els anys 20, ha editat  un llibre de 50 euros dedicat a les espècies protegides de Catalunya, DINERO DINERO !  Li han fet un monument al passeig , sembla una persona normal,  asseguda mirant la seva obra., quina ?

Geografia  Literària:
 La bahía es bellísima.
Mónica Maristain. “Roberto Bolaño: Estrella distante” (2003

El Carrer AURORA, lloc nomenat per ROBERTO BOLAÑO  existeix  de veritat.. No és aquí en la part alta .Abocar-se al balcó és inevitable, quasi és l' únic que deixen la privacitat depredadora  que toca con sus manazas el mateix CASTELL
He olvidado el nombre de la calle, ( de Lindavista, cIUtat de  Mèxic )  aunque a veces  creo  que se llamaba AURORA. En Blanes viví  durante unos años en un piso de la calle AURORA
... y luego las pisadas se perdian en la calle AURORA...  ( R BOLAÑO, El secreto del mal ( compilació Anagrama   )
Les nostres no es perden de miracle en el laberint urbanitzat de la Porta a la  més que BRAVA,   aquí ja CORNEADA costa 
El nom d' aquesta plaça, difícil d' oblidar: al nucli urbà.  La COSTA  no és  només una FESTA

 Notes:
Referència RUTA LITERÀRIA DE ROBERTO BOLAÑO. Existeix, no als Espais Escrits  però  prenc les següents notes per continuar llegint i no oblidar de l Web oficial de l' Ajuntament :

Ruta
Roberto
Bolaño

“Yo nunca sospeché que
un día llegaría a Blanes
y que ya nunca más
desearía marcharme"

 Roberto Bolaño va arribar a aquest racó de la
Costa Brava amb la intenció d’obrir un negoci de
bijuteria; tanmateix, Bolaño ja coneixia Blanes
gràcies a la novel·la Últimas tardes con Teresa de
Juan Marsé, segons va explicar ell mateix en el
pregó de Festa Major (1999), on va afegir que la
sonoritat de la paraula “Blanes” el va subjugar

 A Blanes, “un paraíso sin estridencias y con un mar
magnífico”, va posar punt final a una vida
d’itinerància per diferents països de Llatinoamèrica i
Europa.

L’obra de Bolaño és plena de referències al
paisatge i a la gent de Blanes. El passeig de Mar, la
platja, el port, la Font Gòtica, la torre de Sant Joan
i la zona dels càmpings són només una mostra
dels espais que són presents a les seves pàgines.

Blanes va ser l’escenari vital de l’escriptor. Hi va
viure durant gairebé vint anys, bolcat a la família i
a l’ofici d’escriure, fins que va morir el juliol del
2003. Dies després, les seves cendres es van
espargir a la badia de Blanes.

Yo sólo espero ser considerado un escritor
suramericano más o menos decente, que vivió en
Blanes, y que quiso a este pueblo

( Escrit a la placa de la  sala de la biblioteca   que porta el seu nom )

--------------------
Allò que ell va estimar,  ens costa a estones,  però  al final, es fa estimar.  Les gavines ajuden una mica.