CUNQUEIRO
de Galicia,  hizo verbo.

Una idea física de Galicia que he tenido, como un sueño por veces en la imaginación, es la de una larga mano de tierra oscura tendida en las aguas vagabundas, y en el cuenco de la mano, una verdes hierbas como trigo verde , nacidas en los surcos de la vida y de la fortuna
Los Santos Inocentes en Finisterre, 
Faro de Vigo, 27 de diciembre  de 1953 

Aquesta placa commemorativa es  troba com una moneda al rocam del Cap de Creu  sembla   vinguda de l' altre extrem, FISTERRA, Moneda,  signe d' intercanvi . Les geografies IMAGINARIES , ho prenc de CUNQUEIRO,   han fet possible  unir allò que està distanciat,  unir aquells dits, llargs isolats que  atrevits, desafiants,ens fan tocar   mar i oceà.

 ALVARO CUNQUIERO,  com  PASAJERO EN GALICIA,  fa realitat  allò que el paisatge és, per ell.
Diu CESAR ANTONIO MOLINA en el pròleg  de la compilació de TUSQUETS:

El espacio, para Álvaro Cunqueiro, sólo existe como  reconstrucción del pasado , de los sueños.

En EL CAZADOR DE BEIRAL... , què importa allò que sigui BEIRAL ?  En bici o caminant   penso que l' únic espai a recórrer està  en el relat de CUNQUEIRO. Bé !  El   paisatge ?  diu l' autor  de  l' escrit:

... me imagino al obispo ( el obispo  Odoario, repoblador de Lugo )  poniendo en la oscura soledad de las tierras iglesias, palacios, lugares, viñas, caminos y puentes como niño que pone pesebres de Navidad con país,y después va poniendo pastores y labriegos, monjes, soldados, una mujer que lava junto al puente ... un gaitero en el atrio   - aquí, en el atrio de Beiral - y un mirlo y palomas en el aire.
 p329 Publicat al Faro de Vigo el dia 11 d' octubre del 1953

Cunqueiro cuenta historias , el paisaje que ens  atreu és aquest,  el literari... i no para.  La riquesa literària és exuberant.  Escriu en el mateix relat:

Todos los años se pierde una historia y una canción . se pierde hasta la memoria de los milagros. Pero las mañanas, amigo Trabazo, permanecen.

Qui era Trabazo ?  , poco importa, no, amigo ?  Si la mañana permanece...

Cunqueiro, va ser FALANGISTA.

La biografia diu que fins el 1944. Era sospitós, tanta insistència en el paisatge asèptic,interior disfressat de, o embellecido, no envillecido,  finament cobert  per una boira o  vel de nosequina Maia   , com si la història  fos només  la imaginada o l' antiga., No la recent, la que va compartir amb el bàndol dels vencedors  de la seva guerra incivil. Una història, un paisatge  com un pessebre on colocar únicament figures a sobre, sense TOMBES, cunetes, tàpies de cementiris, barrancs,  sense morts en la costa, etc
El que no diu - els anys 50 . no ho podia dir ? - , pot ser  explica la insistència en el seu paisatge, paisatge cobert del vel de Maia, com el de su paisano  Cela, o el del cercano Pla de Cadaqués. bones peces  dels 50, el de MANENT, etc.
Què va passar aquells anys, a banda del naixement de tot de generacions inguerreres ?
Quins límits plantejava la circumstància al pols de  la creació ? Què va ser de l' esdevenidor de tots aquells que van poder passar la ratlla  de la circumstància letal ? Com van participar o no en la conservació o en la destrució del mateix paisatges que glosen ?  el seu món és un altre ? El del  CHAPAPOTE  seria una metàfora para la historia posterio. 


La costa de Galicia de la foto, és LA COSTA DA MORTE, 
És bonic el que CUNQUEIRO  explica sobre el sentit esperançador  no de termini de FINISTERRE, precisament aquí i amb el títol el dia anterior als INOCENTS... del 53.
Havia pensat  que les seves paraules donen prou de si per fer companyia a  les imatges del nostre viatge a GALICIA el 2011:  MONDOÑEDO, celebraven els 100 anys del seu naixement i el llibre ara nomenat el vam adquirir a la llibreria ALVITE, després de berenar en ... O REI DE... exactament de què ?  EL MIÑO, TUY, LAS CIES, RIBADAVIA, PONTEVEDRA, LA CORUÑA, etc, pràcticament tota la ruta
 quedaria emparaulada , i amb versos de TOMÀS GARCÉS ( versos que CUNQUEIRO diu com un rezo  a un capellà. de..., p 375, DOMINGO DE RAMOS , faro de Vigo 11 de abril 1954 ! )
Podria , però ho deixo córrer. El que va dir LOIS PEREIRA podri  ser més que suficient. I el RIVAS también  da mucho. I pot haver d' altres  desconeguts...
I no cal  sempre que les paraules facin companyia. Poden ser de les malas... En mi pueblo decian " no te juntes con ese " normalment no haciamos ni caso...quinnes són las malas compayies en un territori com GALICIA ? Qui parla  va apuntar NETZSCHE ?
Seria injust  si no acabo amb la frase que em  va fer parar atenció en l'' article ...INOCENTES EN FINISTERRE:
Cunqueiro parla de inocentes peregrinos que van   pels camins de l' edat mitjana,també els situa  a FINISTERRE,   diu:

Yo lo sigo  ( al Santo Inocente, peregrino )  por los dulces caminos de Francia y los solitarios camins de España, por la áspera cuesta galaica,  y las posadas , hasta Compostela y Finisterre. Bernanós advirtió  que seria inútil  buscar un solo camino abierto por el hombre  que no contenga , como un vaso, sangre derramada. Ya Shaquespeare lo habia dicho más brutalmente

La lletra en negra, la poso jo. Podria aquest vas de sang innocent obrir pas a una lectura més peitosa  amb Cunqueiro ?  Falta més informació i contrast...i més viatge a Galicia.