CASTELL BO, fusta bosc
 
Cal Buchaca
Arròs
anous

POLLASTRE !
Contes de la mare:  
Gallina entremaliada, Tresor del diable,   Dona d' aigua, el gat no treu les urpes fins que les necessita... i a SENDES encara està un tros del llit trencat pel capella i tota la gent que amb ell hi dormia aquella nit  (  Vegeu SENDES, en la foto de Montse  el tros de llit queda a l' esquerra )

Serà prou negre per  trobar el tresor ?

El llibre CONTES DE LA MARE, Rondalles de la vall de CASTELLBÒ per a grans i petits  de PEPI CLOP SEGÚ,  ( una porta a un temps màgic i llunyà, com diu l' autora a la presentació   )  amb il·lustracions de RAMON BERGA, a la contraporta sobre un mapa  amb els noms manuscrits de la vall  ha reproduïda aquesta frase de LLUÍS FOIX  del seu La Marinada sempre arriba:

"Les dones ha estat portadores  fidels de la cultura  i les tradicions del país"

Coneixe´m  dues d' aquestes dones de  Castellbò portadadores   fidels  de cultura i tradicions  segurament, el que si sabem segur   és que són molt, molt   treballadores. La frase de Lluís Foix  és oportuna ,un senyor important de Lleida  vivenciador del món rural; la mirada sobre la dona en aquest món és injusta per incompleta si  prescindim  del treball i les condicions,  siguin les  d' abans i les d' ara.
Escolto  d' una d' elles una narració, conversa informal, ràpida però suficient per marcar el sentit de la muntanya pel que viu aquí i aquells passavolants  com nosaltres. Explica  dues  vivències de manera tant intensa com apassionada.  Sap captar l' interès i seduir  tant per la qualitat dels ingredients  que i posa com   pel sabor que ens deixa.
Perquè CASTELL BO ? Abans de consultar COROMINES, estic per pensar en la terra o ruta del BONS HOMES, Castell del Homes Bons !. Ara de pas i havent tornat,  el  deute,  amb les dones és ineludible.  Ha de ser també d' elles de les  BONES dones,   com les conegudes. Es van portar de meravella amb nosaltres, és d' esperar que l' arròs servit  no sigui  l' última posada.
Fusta ? Efectivament, és i va ser important en la història de la contrada. Va ser   la primera imatge que ens va captar només de posar el peu a terra en aparcar sota vila
CASTELL ?  Allò que de lluny semblen parets, quan estàs a dalt és la pura roca, micorella, excavada que ha conservat  formes de parets i cavitats. El bon rei, només pels catòlics, diuen les cròniques que el va destruir.  Queden traces, aquestes senyals a la roca . És el punt més elevat  del poble i les vistes del CADÏ  són una veritable sorpresa. Hi ha coses que no s' han  fe malbé malgrat el pas de la piqueta de la història,  Ah ! sembla que el COLOMAR  a l' altra banda del riu ,està molt sencer. 
SENDES ? 
M' agrada el que diu Pepita Clop  en la introducció  de la seva rondallística. El títol  ja esmentat "Una porta a un temps màgic i llunyà "
I aquesta frase  sobre la seva mare: 

"Era filla de SENDES ,  com el meu pare, un poblet  de la vall de Castellbò . avui deshabitat i carregat de silencis."