LOIS PEREIRO
¿Qué é Galicia ?
 a. Auga. Ar
    A Amnesia do vencido, a Atracción do Abismo, a Arbre ó pé da Arbre, e a ledicia do espacio   circundante
    O Atlántico é a Alma e o Acantilado o corpo da sua chamada Atroz
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
ñ
o
p. Poesia,Patria, Paixón.
    Perigo de extinció, perdidos na nosa propia  Pureza, da necesidade de ser un Pobo, A nosa indiferencia  alimentará  o proceso de autoxenocidio que vivimos
   Paisaxes espalladas, enfiadas entre os Perfiles do Pasado, coa Presencia  dunha vexetal sensación de eternidade
   Paixón  e Poses punk, refrexos Postmodernos e altas horas nos Peiraos urbans da noite
q
r
s. O Son da Soedade e o Silenzo. O Salvaxe Sarcasmo dos Soños do presente, e o Silente atracción polo Suicidio: o Sil 
   O Miño é o noso Sangue, e o Sil a súa Sombra.
   Sereos e Sombríos, finalmente trascende o Sorriso  astuto
t
u
v
w
x. 25 de Xullo
y. y
z. Fin

Lois Pereiro¿Qué é Galicia ? ( guión televisivo )  ( Emitido por la TVG el 25 de Julio . Xullo del 88 )Poemas 1981.1991
  
Nota: LOIS PEREIRO, Poeta galleg, va morir el 1996., va està efectat per la SINDROME DE LA COLZA.  i per la SIDA.
L' escrit  és del llibre OBRA COMPLETA ,p. 172.-179.  Edición bilingüe, editat per la Xunta de Galícia . Libros del SILENCIO. el 2011. ( Amb pròleg de Pere GIMFARRER) quest any va ser escollit com autor  homenatjat el dia 17 de maig DIA DAS LETRES GALEGAS
Reprodueixo  algunes lletres  de tot l' alfabet. No va ser  un poeta del establishment cultural,
...
Acróstico 

Somentes
intentaba conseguir
deixa na terra
algo de min que me sobrevivise


sabendo que deberia ter sabido
impedirme a min mesmo
descubrir que só fun  un interludio
atroz entre dous muros de silencio

só puiden evitar vivendo à sombra
inocularlle para  sempre    a quen amaba
doses letais  do amor que envelenaba
a  súa alma cunha dor eterna

sustituíndo o desexo polo exilio
iniciei a viaxe sen retorno
deixándome levar sen resistencia
ó fondo dunha interna
aniquilación chea de nostalxia  
                                                   Novembre 94 

Lois Pereira, POEMAS POSTUMOS ( 1992-94 ) OBRA  COMPLETA p  196

..........
Del viatge a Galicia reposen  molt bons records. La pena  i les llàgrimes  a la tornada a casa per exemple.Cercàvem  PENYASEGATS...  només amb Fisterre,  i estar a la TORRE D' HERCULES  ja ens huríem conformat. El viatge ens va donar molt més. Un viatge sense paraules de...   mai  no estaria prou  fet.
Ara passat uns anys, el color  de les fotos  té   la vivesa   de la melanconia,  un sentiment present encara. Les paraules de Lois Pereiro, perfilen  molt bé qualsevol d' aquelles imatges, externes o internes.
Les de CUNQUEIRO, per una  altra entrada...
De tota manera  els  versos  de Pereiro, no tenen un sentit més universal ? Rotundament, si.
A més la poesia  que possibilita, com aquesta,  connectar  sentimets idèntics de territoris  difeents, no és la gran poesia ? Galícia  i Pereira  segur que són tan lluny ?   
No importa no tenir la traducció. És molt fàcil amb els medis d' avui dia. Les paraules, conegudes poden teixir  sentits molt proper, tant com els records del  temps viscut en aquelles terres.