No? MERCÈ RODOREDA
Sortint de Granollers direcció Montmeló, amb el CONGOST a la dreta, m' aturo un moment i saludo al noi. De prop em sorpren l'aspecte d' envelliment , descurat,, de patir necessitat i miserable. No és un noi, és un pobre. El soroll que fa picant, les troballes ? per separar allo que li pot ser útil, la bicicleta per terra fa inevitable la mirada , la salutació i la solidaritat .Continuo el meu sender vora riu trobat avui amb la bici per terra.
En el cor contenidor de la Catalunya més atapaïdament industrial, solitàriament algú recicla
Mercè Rodoreda, dos sentiments m' acompanyen, què en faig ¿ reciclar, pair ?
Quanta quanta, guerra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada