GRANOLLERS  MONTMELÓ
EL CONGOST

Dimensió  de la pintada mural,   farcida  de paraules menudes així la literatura de Mercè Rodoreda se´ns fa grandiosa
És injust dir que és la més ?
Cau a les mans, atret només pel títol  QUANTA, QUANTA GUERRA... me´l deixen a la biblioteca d' Olesa, niu brossià d' amabilitat.
Aviat em cau de les mans. Ni és "la guerra "  i si "un rotllo...  "
Sort  del postfaci d´ANTONI MORA, mediador, assessor, assitent , necessari.
Em dóna les claus, grans com aquestes de MONTMELÓ: Freud,  Jung i Benjamin i altres que no compto, per entendre que és això d' aquesta " tanta,  tanta guerra"
Tenia les claus, grans i tot , no   tan sobre dimensionades però les tenia. I torno en pau  al relat  i  a poc a poc les portes  se´m van obrint.
Està aquella guerra, però està com  reflectida.

No és un document sobre, com aquest recordatori del que va ser .
Ni uns retrats d' un passat,

                                     

 

              o simples peces antigues embolcallades de modernitat






Tampoc un domini màgic com podria semblar el nom de PEDRA dels ENCANTS, no és litaratura, és literal.

Crida l' atenció, i la llegenda que porta a sobre  podria fer-se realitat
La novela , com aquesta plaça és  va mostrant a poc a poc  cada vegada més espectacular. 

Només el riu i jo. Ni guerra ni mal . Vaig agafar el ganivet de l'Eva, vaig ficar la mà a dintre de l'aigua i la vaig obrir. La barca anava sola ...fins que fent un esforç la vaig acostar a la terra . Un raig de lluna  com una espasa  em va caure a sobre . el riu va repetir-la. La boira , una boira rasa  de color  de sofre, s' arrossegava  i anava cobrint els morts.

Tan bonic com brutal,l' episodi d' on surt la cita, ho és del tot.  Sinistre,  si es vol interpretar així,  com  Antoni Mora!   La Rodoreda no se n' amaga, rere cap vel. , però
Sota la taulada, l' aparença de buit , una columnata ferma aguanta l' estructura i protegeix sense amagar
Aqueta plaça va sentir patir i viure  els brutals bombardejos. La crònica escrita llegida, precisa que no es van fer en dijous dia de mercat.

El CONGOST

Com una ombra que arrossega ombres, el volen restaurar. Ho necessita. El color és negre, no és efecte lumínic del moment,  negre com  aquell ANOIA de fa temps abocant i compartint amb el gran riu tot un  món de mortífers colors.
Negre, molt negre...
Quant, quanta guerra...també aquestes.