वीनस के

Avui dia tres de gener el despatx de l' alcaldia de BADALONA estàrà obert a qui el vulguir visitar. Si l' alcalde hi fos, m' agradaria formular-li una pregunta, uf! només una...

( bé, millor ho deixo córrer.  Encara són indeixifrables determinats signes   que em podrien permetre  interpretar l' esdevenir  de la política, local i l' altra... Ideixifrables com els signes  del titol d' aquesta entrada ? Només és un altre idioma, el de la política deu ser més complicat o pervers ... segurament  ) 

La mateixa que faria si pogués  a d' altres  badalonins, destacats o no:

QUÈ ÉS PER ELLS LA VENUS ?

A TOMAS MOLINA

a Pilar RAHOLA a qui reitero la invitació a arròs amb  LLAMÀNTOL

A JOSEP VALLS i PLA

i a tots els poetes que cremen i  agiten al  PONT DEL PETROLI

etc, 

MARIA AURÈLIA CAMPMANY, què diria ? 

No ho sé, però el que copio d' ESPAIS ESCRITS em plau molt 

“Vaig viure gairebé un any a Betúlia. Si ara hi tornés em semblaria, n’estic segura, que m’han canviat la ciutat. Com a Guardiet quan vaig tornar-hi perquè Dina em convidà un final de setmana, i em vaig passar tot el dissabte i el diumenge pensant: Ara! per fi! això…i llavors res del que veia no tenia cap record per mi. I si de sobte podia fins i tot predir una paraula o un gest o el pas de l’ombra del llimoner per les lloses vermelles del badiu era amb el malestar intens de la falsa memoria: “No, no és això. Això és del tot nou. No he tornat més a Betúlia. Va unida a l’esclat de la pau, a l’angoixa d’aquells primers anys de pau, quan no sabies ben bé si t’havien pres l’aire per respirar o, pitjor encara, si ja no t’era necessari l’aire per respirar. Però ¿per què estimo Betúlia i els seus carrers polsosos, i el campanar de Santa Úrsula, i la fumerola de les fàbriques llençada gairebé sempre pel vent cap a ponent? Potser per la presència del mar. Com a Guardiet, gairebé encerclada pel mar. I no sols això, sinó per la gent que hi vaig conèixer.”  Maria Aurèlia Capmany, Betúlia, cap I, p. 34.

Jo vaig conèixer Badalona per la visita al MUSEU. Fa ja uns anys, quan s' iniciava el procés de canvi, en l' època de la  trancisió. El món de l' arqueologia ens atreiai, com ara.Visitàvem qualsevol runa, pedra, castell , paper... el fonament  de les persones les coses que passen, les nacions,  no es pot fer sense conèixer bé allò que tens sota els peus, malgrat estigui ben  tapat, sigui pel VEL DE MAIA, o per les prosaiques capes de terra de l' oblit.  La complexitat d' una ciutat no es pot  resoldre fàcilment... retenir el seu nom a través de la música,  discos solicitados  de l' època molt pre..., sí.  En aquella època, no estic segur que fos tan  BONITO BADALONA en invierno i en verano com ara. Avui, en hivern, de veritat en fa sentir bé i macos.  

Sempre he pensat que vaig ser molt afortunada d’anar a parar per pur atzar a Badalona, a l’Escola Albèniz, instal•lada a can Boscà. Això era als anys de la postguerra i jo anava cada dia, a cavall d’aquell trak-tamvia, que posava una hora llarga en el trajecte, a ensenyar filosofia als nois badalonins, que estudiaven el batxillerat al Col•legi Municipal Albèniz. Dic que vaig ser molt afortunada perquè em vaig trobar no sols amb una població escolar excel•lent, encuriosida, amatent, sorollosa i divertida, sinó que, a més, la vida badalonina em va permetre meditar en allò que és la vida col•lectiva d’una ciutat. Més tard, Badalona es convertiria en Betúlia, no sols per reflectir allò que Badalona era per als meus ulls, sinó tot el que significava la meva experiència barcelonina. (...) Si algú es llegeix Betúlia, la novel•la, s’adonarà que hi ha tant de descripció com de reflexió de la pròpia circumstància, una circumstància dolorosa i atractiva alhora que a tots ens era donat de viure. Betúlia, la novel•la, era el fruit d’un tros de la meva vida quotidiana, tant de professora, com de companya d’excursions i visites, com de confident, com d’observadora d’una realitat cívica que es perfilava sota els dictats, sota la vigilància dels poders que havien guanyat la guerra civil.

"Badalona des de Betúlia" dins Maria Aurèlia Capmany. Carrer dels Arbres. Badalona: Museu de Badalona, 1982, p. 9-10.

Maria Aurèlia Capmany va ser professora a "La Escuela de Enseñanza Media Isaac Albéniz" de Badalona entre els anys 1944 i 1956. El record d’aquesta experiència està present de manera entranyable a tots els llibres memorialístics de l’autora i deixà una profunda petjada entre els seus exalumnes.

La visita a BADALONA  avui, tenia  com motiu el retrobament  amb   aquella  VENUS. de fa , uf!  I com passa amb tots els viatges de debó, el resultat final , la fita és el de menys. 
Com diu l' autora de BETÚLIA, ha estat una fortuna anar a parar avui a Badalona. 
Dios Badalona !

En relació a la VENUS i al Museu,  li-n manllevo:

 "Això és del tot nou"
Si l' espai BETÚLIA és l' inci del trajecte , el MUSEU DE BADALONA , en la part soterrada que visitem  és l' inici d' una experiència  formidable. És de totes les pasejades per runes la completa i fascinant que mai hem fet. Enlluerna. la manera com s' ha resolt l' itinerari per  la presència dels objectes,  del soroll, de veus, les explicacions, les transparències sobre l' excavat, i sobre tot per  la llum, feta exprés perquè les imatges fotogràfiques quedin sempre bé, focalitza el conjunt i la part que estuguís mirant entres en un món fosc,la sensació d' entrada és aquesta perquè   tot el que representen columnes sotres parets no antigues, estan pintades de negre.

La ciutat sota la ciutat roman il·lumniada perquè hi  poguem  circular 

NO És absurd anar a BADALONA per veura només  la seva VENUS...

 El que és absurd és no  comptar amb l' entorn que ella ha creat. És el que  sembla , un lloc de luxe total, . El luxe  més  esplendrós que qualsevol gran ciutat pugui atesorar, és aquí.

La figura és molt visible  des de qualsevol punt , ha volgut un lloc central 

Altres imatges també frapen:

la seva mirada 

Els objectes

Però allò que ha fet possible la preservació  per la maleïda especulació, des constuctora  de totes les èpoques pel que es veu amb les esteles iberes

  És un bloc de ciment entre les runes de la ciutat romana, una mostra moderna  del que anava a passar...

S' explica que es va donar llicència d' obres i s' hi va construir, la pressió i lliuta , com sempre veïnal , va conseguir la demolició, etc, etc, una bella història , molt vella, una constant

Aquesta part del museu  és una exposició permanent sobre els diferents períodes de la història, amb els objectes representatius trobats. Impressiona l' expositor final

LA FI DEL MÓN ANTIC 400-600 dC
Què serà el que  no és ANTIC ?
Sortir del museu és una experiència:  quasi de nit, la gran ciutat no aclapara, l' entenem més bé, se´s fa més a l' abast i human,   sentim com si BADALONA  ens ha narrat  un conte  bonic, amb final feliç.  Caminem fins a l' estació... conscients que ens ha  desvetllat el seu gran tresor amagat. La lluminositat exterior, havent conegut la interior, no ens és estranya.
Només Poetes arqueòlegs, la força de voluntat  i de ser, ho han fet possible ?
Jo també crec  en la influència de VENUS.

Cuando el ojo ve un color se excita inmediatamente, y ésta es su naturaleza, espontánea y de necesidad, producir otra en la que el color original comprende la escala cromática entera. Un único color excita, mediante una sensación específica, la tendencia a la universalidad. En esto reside la ley fundamental de toda armonía de los colores...

Goethe, Teoría de los colores, p. 317