Aquesta bonica escultura a Vilassar de Mar situada al davant de la magníficament conservada Torre de defensa (Torre d' en Nadal, a la Plaça de Pau Vila ) pot representar els anhels d' un poble per superar obstacles, no?
Crec que l’
escultura també és molt representativa del que
pot significar el mar en el Maresme pels
seus habitants: pot ser l' anhel d' eixir com déu mana per gaudir d' una meravella que la natura generosa ha donat i que les circumstàncies humanes, els ha manllevat. Bé, siguem justos: de la claror, com la de Sinera,no han estat privats...
La dona està a punt de
saltar. La postura és molt expressiva en aquest sentit. Vol banyar-se a la platja, per suposat nudista, No podem veure ni una bonica esperançadora línia blava. Abans del gran salt que ha de fer, mira els grans
obstacles: carretera immensa ,reixat , doble via, cotxes, trens que van i venen sense parar, catenàries escull artificial de roques,passeig per vianants no gaire gran, poden passar bicis! etc. …
En les ciutats del Maresme amb força tocs modernistes com Vilassar o Mataró, Ruben Dario sense desentonar podria afirmar des de la torre esmentada a la dona: “Margarita está linda la mar “
Ella li contestaria
que sí, que com sempre a qualsevol estació i a qualsevol hora, qualsevol paraula poètica no faria prou justícia: La mar del Maresme és femeninament bonica, molt bonica ; però afegiria immediatament:
"LINDA SÍ , PERO HOY ESTA SUCIA,
ADEMÁS, NO HAY PLAYA, EL LINDO MAR
TRAGÓ LA ARENA
Y NOSEQUIEN NO ME LA REPARÓ TODAVIA "
ADEMÁS, NO HAY PLAYA, EL LINDO MAR
TRAGÓ LA ARENA
Y NOSEQUIEN NO ME LA REPARÓ TODAVIA "
...
MATARÓ A GRANEL
i NU
Mentre buido una
mica la seva botiga ( es diu GRANEL ) ,
la Carme,vigila, com en agraïment, la meva
bici aparcada a l’ entrada. Som en un carrer absolutament cèntric del Mataró
mes antic i amb més solatge. En la conversa ens costa relacionar Mataró amb la Mediterrània i productes
com la farina de garrofa. Passa al Maresme: , tant llunyanament propera
queda la mar?
La Carme m’
explica una historia tan bonica com sentimentalment trista , ambientada lluny en
el temps a la masia de Can Abat de Castellví
de Rosanes. No podía tancar amb millor joia la ruta. Els tresors, com passa sovint, són a prop de casa.
Em recomana de fer estada amb cafè a la petita i modernista Plaça Gran de Mataró. Li faig cas. Al bar NU, es diu així, el pastís
de pastenaga està boníssim , recomanat
del tot. Demaneu-lo.
...
Amb el tram entre
Cabrera - Villassar i Mataró,
tanco el llarg trajecte entre Vinarós i Blanes per la costa realitzat durant tot l’ hivern i
fins ara. Aquest tram el fem, la bici i jo el 26 de juny/14 de tarda.
M’ agradaria creure
que la brutícia de l’ aigua que faig esmentar a la Dona que salta, és per les
tronades recents, cosa que segurament és circumstancial. La cabrejada
de la gent per la no disponibilitat de les seves platges així com la
dificultat d’ accedir- hi, l’ he captat
sempre, especialmente a Arenys És una constant en el Maresme , especialment en determinats llocs.
Amb la bici temps hem tingut de comprovar, aquí ho veureu, que no posen les coses gens fàcils.
...
Del trajecte entre Cabrera i Mataró especialment del tram abans d’ arribar a
Mataró, millor no parlar. Els obstacles aquí són a més a més indústries, químiques, factories, seveis , reixats i més reixats, Com en d’ altres parts del Maresme “ d’ acostar-me al mar amb la bici que me
n’ oblidi per aquella zona “ Això em diu
un noi que, com en una Oficina de turisme perfectament adaptada al lloc , m’
informa també de la gent que hi transita i que el seu gos mossega…
Dios! Com mossega el Maresme aquest mar !
