Joan Margarit,  mar,  bicicleta

Els confusos versicles de les ones

Des de que  hem conegut,Joan Margarit  viatgem sempre amb les seves paraules.  I segur que també amb  el seu afecte.

Autoretrat amb mar és el primer poema del seu llibre CÀLCUL D’ ESTRUCTURES.

No puc estar de preguntar-me   aquí  per   la Rondalla de la miserable BICICLETA que munta el trist ciclista del suburbi   o per l’ altra Rondalla  del nen gris que menciona el poeta   en aquest   poema.   Rondalles que ha  de recitar el nen callat , perduda criatura, invitada a amagar-se, per protegir-la  dins  seu.

Ni podem deixar d’ escoltar, com aquest  nen callat,   els confusos versicles de les ones.

A Sitges els poetes reunits aquests dies segur segur que que també ho fan amb totes les perdudes criatures que els poden acompanyar, A Sitges són tan clars els versos que s' escolten de la mar ! 

INSISTEIXO, poetes.
La sirena ens detura a Sitges, com Espriu a Sinera... no passis de llarg, sento entre onades d' hivern  escolta'm , encara que pugui ser trist el record ,

INSISTEIXO,
L' onada  de Joan Margarit, com segurament d' altres,   passa per Sitges. Exactament  Passant per davant  del Terramar , (  arriba des d' aquell  Mar d' hivern... )

i  el seu ressò s' escolta   a Port Bou,

i mou els còdols de La platja dels morts a COLERA

Sirena, Serena,  també Sinera,  a prop del passatge  de Walter Benjamin, on el seu nom també ens detura i crida
...
CÀLCUL D' ESTRUCTURES  és un gran llibre,  íntimament solcat  de mar , on escoltem clarament  les veus que  ens deixa i aquelles que  se'n van.