divendres, 29 d’agost del 2014

REPÚBLICA VALENCIANA, incursió a pedals.
Des d' Aragó anar a València  deien, ho he sentit  a dir,  "BAJAR AL REINO" Quan travessem el Sènia per la N-340, camí de Vinaròs  aquest escrit omple el paisatge amb  una divertida  sensació de no  entrar en un reialme precisament.Es troba al cantó de la carretera, tan visible  com  provocatiu,  el passes a no res del pont en  el territori valencià  que acabes d' estrenar. Entrem al que fins avui era el REINO per passar uns dies.
Per començar ,me... en les fronteres. El Sènia, un gran riu, entre les dues repúbliques, per què no ? Són dos grans Països per pedalar 
Continuem.  Som a Vinaròs i Alcanar, on la terra tremola. Serà per la situació fronterera ? mira que si la pètria pintada...
No! El causant està allà, al mig. Es diu  CASTOR ?  La plataforma de REPSOL - FLORENTINO  no surt a la foto  però és visible des de la costa estant amb bon ull, en un dia com avui. Al xiringuito tothom la  reconeix i en parla. Podria ser un miratge col:lectiu ? Crec que no, les publicacions sobre la distància de la costa, segons qui  parla, augmenta o disminueix. Com moltes coses tot és relatiu ? Als interessos , segur. 
Recomanació: El xiringuito. No  té nom.  És el primer que es trobes. de camí a Vinaròs per la ruta de la costa, deixant la N 340. No hi ha cap més abans. Es menja i ens tracten molt bé-  l' acompanyament del mar, amb el soroll de fons arrossegant el pedregam, fa obviar la cridòria de la gent. 
Següent etapa: Via verda OJOS NEGROS, la seguim des de CAUDIEL fins SEGORBE, passant per JÉRICA, NAVAJAS i ALTURA

Molt maca la ruta. Ben senyalitzada sense sorpreses, excepte a l' entrada i travessia de ALTURA
Una Planta emblemàtica, l' ALIAGA. Bé, el romaní, també però ALIAGA és un nom que  fa més la cosa.
Un lloc tel·lúric:
Un costum molt arrelat:
Li diuen toro... FLAMEJAT ? 
Flamejat, vol dir,  que no arriba a SOCARRIMAT. Només flamejat, en una hora està llest: 
Els nens juguen. La bici de vici, també.Es fa la valenta a la BARRENA, a aquestes reixes als carrer perquè no escapin les FERES FEROTGES  les coneixen amb aquest nom.
En el costum  es pot endevinar un sentit com de  religió ancestral  molt,  molt antic. Els oficiants, al cantó protegit BARRENA com en un altar, es congreguen  pel ritual i  preparatius per l' ofici més important que esdevindrà a la nit:
Elles, naturalment, es defensen dels seus predadors ancestrals

En SEGORBE, quasi al final de la ruta per avui 
La bici poruga.  Assedegada ?  , Acalorada ? 
I a la gran estació de SEGORBE... 

Impossible passar per Segorbe sense recordar  dues coses. Una:  la ciutat com BASTIÓ REPUBLICÂ.  Aquí vaig veure per primera vegada la  bandera tricolor  penjada a la façana   del que suposo era el  PARTIDO REPUBLICANO de   la ciutat( ara CENTRO INSTRUCTIVO REPUBLICANO )  I  dues: la ciutat guarda important memòria de  MAX AUB. Podeu estar ben segurs que una part del seu LABERINTO MAGICO  també està en aquest territori  Si més no por lo de  laberinto, por lo màgico ( de la   llum sens dubte )  i sobre todo por lo dramàtico  de entonces i de siempre-
...

Una ponència del SEGON CONGRÉS INTERNACIONAL GEOGRAFIES LITERÀRIES em va cridar l' atenció ( Universitat de Vic, 26  d' Abril del  2014) "CASTELLON Y SU PROVINCIA COM ESPACIO LITERARIO" ( Mª Casnoves i S. Ortuño, de la Universitat  Jaume I  ) Un recorregut  quasi més turístic que literari  pel rectangle geogràfic d' aquest terç de País Valencià.    En la comunicació el  seu CID del "CAMINO CID"  no travessa   la ruta senyalada amb  cap bandera tricolor. Llàstima ! Seria un reclam fora de mida  en un lloc tal.  La república literària, encara que només sigui en aquest tros de País, dóna molta tinta.Impossible vessar tota la riquesa,  matisos, i punts de mira en una simple ponència amb un temps limitat, Els disculpo. No els perdono, però, la no menció a ESPINÀS que encara que APEU va fer   l' ALCALATEN I L' ALT MAESTRAT una parts  importants d' aquesta República , o no ?     I no obstant tractaré  d' aconseguir i  llegir el llibre. 
En marxar,  de retorn a casa,  parem al  VORAMAR, com no ? Més literatura ja no  hi cap. De gent, i aberracions vora costa, tampoc 
des de la TINENÇA veiem un pedazo de costa  entre el Montsià  Vinarós i Peñíscola Dios quina BARRENA BARRERA, República dels especuladors i  deliri  predador  de la cons/destrucció
 ( que venga JUAN  GOYTISOLO i lo vea por favor. Bé, Peñíscola la te nominada , no és estrany ! ) 
 
Lloc  emblemàtic del País Valencià tal com diu  la placa a l'entrada,l' HOTEL VORAMAR DE BENICÀSSIM,  va ser  també  que va ser Hospital durant la guerra   Algú en una altra ponència va dir que el paisatge  és tinta, està fet de tinta. I de sang, diria jo 

A MONTANEJOS, per exemple.  Com Benicàssim lloc d' estiueig massiu  i espai de memòria , també de sang. A Montanejos la de l' assassinat GUILLEM AGULLÓ. ( Mira per on !  Un noi de BURJASSOT )  És una llàstima només recordar un lloc per un motiu com aquest.   Per cert, punxo la roda en el camí vell de MONTANEJOS  a Montan. Serà una premonició  un senyal   de la justícia que també pot haver punxat tan bé en aquest cas ? 



El paisatge de la REPÚBLICA VALENCIANA, no només és tinta i  record de sang sinó que és també un PAISATGE SONOR. A ALCOI de l' OVIDI MONTLLOR.Sona tan bé encara... !
Val la pena  escoltar els AMANTS. I  paga la pena  la anar a 
BURJASSOT només  per seguir la RUTA ESTELLÉS. La gent la coneix. A les parets  es poden llegir poemes no tant compromesos, com aquest o els  de l' HOTEL PARIS, per exemple...en fi val més que la pena, honorar i recordar ( també afegir-se al 4 de setembre, dia de recordar al poeta ) A Burjassot a més dels poemes, els murals de les parets també parlen intensament.
El paisatge del CAMÍ DE LA LLUNA PLENA , ( GR 33 de Castellò  a SANT JAN DE PENYAGOLOSA )  té  la sonoritat dels PELEGRINS  de les USERES. Fent el seu camí de profundíssima arrel religiosa-  també traspua  sentit inici àtic ancestral-   canten  al mig del no res , només de veu ,  com aquells cants de sempre que havia  escoltat de petit  als LLAURAORS fent la seua feina. El PICO, de la mateixa manera que fa visible la seva bellesa, es veu d' arreu, tot  traspassant  la  frontera dita provincials, estic segur que venta  aquests i aquells cants.
El paisatge és color. El de  CASTELLÒ INTERIOR és aquest blau  que el temps va modulant com pot de mil i un matisos 

El del mar de València, a banda de a Vinaròs i una mica a Benicàssim el veiem sobre tot a Barcelona  amb els ulls de SOROLLA.  Crec que  en aquest EL COLOR DEL MAR és on  la sortida iniciada al verd  del Sènia   acaba de veritat . 














dimarts, 26 d’agost del 2014

TIBIDABObama cansat ?
PER FI PAU A GAZA,  !
Catalunya en un puny, obert naturalment
No es cansi  Sr.  Obama
Quina dificultat teniu ?
No us rendiu
Don´t give up

Al Tibidabo paga la pena pujar un dia de tarda, clar,  a l' hivern per tal de veure el Pirineu nevat i quasi tot el nostre petit però gran món
Si la sensació de cansament que capto d' Obama en les imatges que ofereix la tele continuen, posaré el seu nom a aquesta entrada 
En bici, la pujada  al Tibidabo des de sant Cugat o des  Vallvidrera està molt bé.  Insisteixo, si el panorama  compensa, millor. La baixada, siguin per La Arrabassada,  per  la Sarrià de Foix, o pel territori poètic de Sant Just , és una de les  " GRANS BAIXADES DE CATALUNYA" del meu catàleg particular. 
Sr. Obama, ànim !! Sempre a continuació d' ' una  difícil pujada pot venir una  fenomenal  i sempre desitjada baixada, al menys pedalant 


dilluns, 18 d’agost del 2014

CANET, VORA LA MAR ÉS NADA
com l' ESTIMADA  de la poesia de CARNER.



VORA LA MAR ÉS NADA
Vora la mar és nada l' estimada
és olorosa de ruixim marí
té els canvis de la mar en la mirada
i lliure es gronxa per un blau camí

Compta les veles a la matinada,
veu a al tarda el cuejant botí,
d' un so de mar és a la nit bressada;
i el meu plany no li  vaga de sentir.

Amor ensenya´m una veu novella
de prou virtut: no pas la cantarella
de l' aigua al vent o damnejant esculls

que el bon recer de l' oblidada quilla
em valgui el so difós de la conquilla
quan serem sols i aclucarem els ulls

De la paraula en el vent ( 1914 )

Pas a pas de Caldetes a Sant Pol   un dia de finals d 'hivern en companyia  de Sorramar i  Sirena,
Canet sense Rock, la  Vinya la deixem per un altre dia,  ens lluerna   amb aquest poema i la història de la noia de la vila a qui anava dirigit . És bonic ! La  mar sembla  força més   inspiradora que no la noia  i excusa  de Carner per dir  i fer la seva construcció de paraules.Va ser un  amor frustrat, Es deia Anna Domènech.  
.
El pare d' aquesta  la noia va ser  l' arquitecte d' aquesta casa, Lluís  Domènech i Muntaner


Encara perdura tot i estar a la riera i al bell mig  de territori especulatiu amb cases "més actuals"  Com el poema   està molt ben construïda. Bonica, un regal, o millor un GRÀCIA  de Canet.
El poema és molt important  en l' obra de Carner. La casa és Museu... què va ser de la noia ? Sabem que no es va casar. I ? 
La Riera de Canet Com en  tots els pobles del Maresme,  el fons, marí.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, deixa per trobar a  Canet un mot bonic relat  de les seves memòries on , amb subtil  acidesa  o crítica  tendra,  com  de conte de Nadal,  evoca l' estada a la casa de Canet del seu avi amb qui  precisament venia a passar els Nadals.Quina casa és la dels  Farnés ? Diuen que una casa " moderna"  del carrer de la Gavarra 7.  No és la de la foto. Com és que van fer de rics alguna gent de "la Maresme" Quan va ser ? 
Al final de la riera ens troba el Rei del mar
De fusta, em sona provisional, com resta de performance estil  Comediants o com  d' una falla. que pot ser algun dia ...?  O va ser el ninot amnistiat ? 
Canet, territori literari:   Maria Aurèlia Capmany senyala   la biblioteca de Canet (vegeu ENDRETS geografia literària dels Països Catalans ) i MARTÍ I POL, el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia  (vegeu ESPAIS ESCRITS,www mapaliteraricatalà.2.0 ) 
No fem cap vial literari expressament, però la riera cap a la mar ens porta.   Això sí, on dinem , al bell mig del Canet, ens tracten amb molt carinyo  i veiem,, molt d' amor.
 La sorra de la platja del Maresme com en  l' oceà on són totes les històries i contes de "El Mar de la tranquil·litat" de Josep Sampere, no deixa de produir bons rotllos:
És que més cursi ja ... !


Bé,  el viatge s' acaba aquí,  en una molt   GRACIA de  Sant Pol. 

NOTA: 1. demano disculpes al restaurant La Queixalada , de Canet  per intromissió en la seva intimitat., però ells  ens van fer mossegar molt bé 
Nota2: El poema  inicial  l ' he "arrencat"  del llibre SUPERVIVENT D' UN CANT REMOT Antologia poètica de JOSEP CARNER I PUIG ORIOL,  Edicions  62.  El llibre estava al magatzem on arrepleguen els objectes perduts d' un institut. El llibre està treballat, els versos comptats a llapis... és un llibre maco, i l' estudiant   pot haver après molt  ! 






diumenge, 17 d’agost del 2014

LA VALL DEL CORB, GUIA:  LA MARINADA

No hem estat encara a la vall del Corb, i mira que n' hem sentit a parlar, del seu  riu, de trajecte  geogràficament estrany   i amb un acabament...  del tot desdibuixat ?
No conec guia millor per aquest racó de món del secà,   que aquesta:

Sí,  LA MARINADA  és   la paraula de Lluís Foix que,una vegada més,   guia 
El Pròleg, l' HÒSTIA! de poesia com el llibre.
Ah ! I un capítol,  el 3,  A L' ESCOLA EN BICICLETA

Si  ara hi  vaig, ja  serà per sempre més amb la  companyia de la veu i de la  tendre mirada  de l' autor. Insisteixo, tocat de la marinada,  que, com  no ? ens ha donat  de ple.

Igual que a l' EMPORDÀ no tornaré  sense " la guia " -mirada-  de PERE COROMINES, " LES GRACIES DE L' EMPORDÀ"  que port el subtítol de " Poema en prosa"  editat el 1919 a Barcelona, però acabat el 17 d' agost a Sant Pol de Mar  el 1918. Una delícia  de mirada !  El llibre el té la FUNDACIÓ PERE COROMINES DE SANT POL DE MAR. ( cliques a sobre i el pots llegir )   M' agrada, crec que adoptaré aquest títol,GRÀCIES DE... ,també  perquè  entre les Trenta dues esmentades  ( i mil )  de l' Empordà,-  diu l' autor que les comptis -    hi posa els burros de Viura,  les oques de Sant Cornelis  les gallines de Marsà, que van a ponre a Garriguella, les eugassades  que pasten a les planes de Castellò, el vi ranci, "les entelèquies que dormiren en el camí  de la veritat" etc. etc.

Val la pena anar a Sant Pol  només per  fer estada a la Fundació.   A més de assistir, si es vol,  al casament del mar i la terra, amb convit o no de tres estrelles, o per  pujar a Sant Pau per distreure de franc  la gent del poble fent  ombres projectades  sobre la  seva gran paret,blanca, com de cinema  amb el sol caient o amb els focus de nit.
Són gràcies de Sant Pol.  Tots els pobles i contrades les tenen.Clar que si !
Les boques de la terra, Pla, Coromines Amades. com Lluís Foix  ens les senyalen amb molta cura
SALOU,per exemple  les té, LES TRES GRÀCIES, nuament protegides al jardí de la  Torre Vella. Salou en té més de tres. però també  s' hi  poden comptar moltes més de DESGRACIES,  costaneres fonamentalment. Segurament han estat mirades i registrades  ja  per JUAN  GOYTISOLO.


dissabte, 16 d’agost del 2014

AQUESTA LA FOTO
pel primer tercet:  " ... veus de la terra "  "que esborra amb sal el rastre de la guerra
pel vers final,
perquè començo a des com prendre el sentit facilitador de les imatges
en cal una de mar ?  si és en ella, si és ella,
si...
DE DINS EN FORA , AMOR, SENTO, LES ONES

És per tu
que en l' areny
tu ets SIRENA.

ROBIN WILLIAMS  I  PAUL NEWMAN PEDALEN JUNTS
Els poetes mai no moren.
Els gegants   de la pantalla tampoc
i menys quan de manera tan ferma han donat  al pedal

Una película mítica,

"Butch Cassidy and the Sundance Kid"

El títol  aquí  de  DOS HOMBRES y UN DESTINO  amb l' escena de BICICLETA  més sorprenent en un western, amb cançó d' oscar, RAINDROPS KEEP FALLING ON MY HEAD, com no?  va ser  metàfora inspiradora  de moltes coses, com no?  també del títol d' un article tècnic DOS MESTRES I UN DESTÍ   publicada al BUTLLETÍ DEL MESTRES  de fa més de trenta anys.  Deia l' article que el destí dels professionals és anar junts per...
Bé., CAPITANS, ROBIN I PAUL un destí: viure amb o sense bici, a les pantalles del nostre imaginari per sempre més.

De la cançó(( B.J. Thomas) 
 m' agraden aquestes tres versos,,  no estic segur de la primera traducció  que consulto , m' agrada el primer sentit que li hi dono, a propòsit també de les coses que passen:

"So I just did me some talking to the sun
And I said I didn't like the way 
He got things done"


En aquest segons paràgraf, la traducció pot tenir aquest significat: 


"Pero hay una cosa que yo sé,
la tristeza que mandan a mi encuentro
no me derrotará"


.




diumenge, 10 d’agost del 2014

CHOMSKY, Gaza, Sudàfrica, etc. ...
Les seves paraules clarificadores, pausades, prou definitives   no poden faltar.
Apunto informacions per connectar quan vulgui
Aquesta és una foto de l’ ordinador  en un instant dels 58 minuts que dura l’ entrevista. Està transcrita a la mateixa pàgina on està el vídeo:

“Espeluznante”  la informació en la línia groga de la transcripció . És possible que s' hagi fet metòdicament el que diu ?  parla de calories "PERO PARA NO CRECER BIEN" podeu llegir ... uf!

Amy Goodman y Juan González entrevistan a Noam Chomsky sobre el ataque israelí contra Gaza y el apoyo estadounidense a la ocupación
Horrible. Sádico. Cruel. Asesino. Así es como Noam Chomsky describe los 29 días de ofensiva israelí sobre Gaza, que mató a casi 1.900 personas y dejó a casi 10.000 personas heridas.

<iframe width="400" height="225" src="http://www.democracynow.org/es/embed/story/2014/8/7/a_hideous_atrocity_noam_chomsky_on" frameborder="0" allowfullscreen="true"></iframe>

Aquest és la infomació per escoltar  la primera part Porta data d' ahir però segurament l' original es d' abans d' ahir.

Hi ha una segona  part de l' entrevista de 44 minuts que es connecta també molt fàcilment, no la  veig amb traducció subtitulada encara.
La pàgina de Noam Chomsky és molt fàcil
chomsky.info: The Noam Chomsky Website

Juan Goytisolo, La destrucción del paisaje

El culto al dinero fácil ha convertido la costa mediterránea de España en un espectacular adefesio


Juan Goytisolos un dels noms propis que vull tenir aquí.. És un referent per diferents motius.  L' article d' avui  10 d' agost  que publica el  diari El Pais no el puc deixar passar 


L' article fa referència a les costes més enllà del Sènia- Vinaròs  just on acaba  fins el moment la ruta per la costa  que intento completar. 

Goytisolo nomena llocs, ignominiosos  molt coneguts, pot ser per mediàtics.
No menciona cap  de Les Cases d' Alcanar en amunt fins a Port Bou , perquè ?  Pot ser perquè  pensa que  el nostre estimat paisatge costaner s' ha preservat  millor ? o només que això no és ja EPANYA Atenció a la moguda  en contra del projecte Ferran Adrià i Cia.-   cada vegada que pengi publiqui imatges dels nostres "llocs" costaners, em recordaré d' aquest article. Contundent, clarificador i molt trist .La foto d' ahir amb la creueta mirant la Mediterrània, com un rèquiem per aquests paisatge que l' autor va viure també fa 50 anys, penso que oportunament pot ben bé acompanyar les seves paraules avui.
.
Per si un cas aquí  deixo l' article sencer  com memorial 

"Para quien haya conocido la costa mediterránea española de hace medio siglo viajar hoy día por ella es presenciar una feria de horrores y un involuntario ejercicio de masoquismo. ¿Qué queda de las playas cercanas a la audaz incursión marítima de Peñíscola, de la orografía rocosa de Altea, de la suave manga de arena del mar Menor de Murcia?
Recuerdo mis visitas a ésta cuando el único edificio existente en ella era un pequeño pabellón de recreo situado junto a la gola y los pescadores sólo podían acceder a la zona de mayor riqueza piscícola una vez al año, en el día fijado por el cacique de aquel impoluto lago que imitaba a Franco con traje y gorra blancos, erguido en la cubierta de su pequeño yate.
...... 
( falta un tros )
La estrechez de miras, el señuelo del provecho inmediato, la perspectiva ilusoria de una prosperidad ininterrumpida acabaron con una España que debía cambiar pero no del modo insensato en el que se efectuó.Hermosos pueblos de Andalucía, configurados con la delicada imbricación de las aldeas bereberes del Atlas, cedieron el paso al desastre urbanístico de Mijar o Mojácar con sus casas encaramadas unas sobre otras a fin de avistar el mar garantizado por los promotores en un amazacotado conjunto falto de gracia que alcanza las proporciones de una pertinaz pesadilla o espectacular adefesio.Eramos pobres, nos soñamos ricos y al despertar del sueño descubrimos que somos pobres de nuevo
Eramos pobres, nos soñamos ricos y al despertar del sueño descubrimos que somos pobres de nuevo y, como hace medio siglo, tenemos que buscarnos no ya los garbanzos sino el menú de los fast-food fuera de nuestras fronteras. A la autosatisfacción chovinista de los años de vacas gordas ha sucedido el desengaño y amargura provocados por la falta de futuro y el naufragio de nuestras previsiones y anhelos. Ni siquiera nos queda el refugio de volver al claustro materno de unos pueblos devastados por la barbarie inmobiliaria. Los parques naturales que sobreviven en las proximidades de la costa andaluza, de La Almoraina a Cabo de Gata, perduran de forma precaria. Los planes faraónicos permanecen al acecho de nuevas presas. Alcornocales, pinares y otros bosques centenarios corren el riesgo de ser barridos por un monstruo como el del hotel de Carboneras, un golf resort de 18 hoyos o un coto de caza para jeques del Golfo. (¿Para qué ir a masacrar elefantes a África si podemos traernos unos cuantos ejemplares a la Península y disparar heroicamente a su manso testuz en un cómodo safari sin correr el riesgo de una caída y rotura de cadera?). La prepotencia de los saqueadores campa a sus anchas y son recibidos como reyes por nuestros políticos (Barcelona y Madrid emularon noblemente en rendir tributo al Gran Casino de Las Vegas, el filántropo Adelson). 

Lo elaborado pacientemente por nuestros agricultores y artesanos —los bancales cuidadosamente escalonados de la costa alicantina, las bellas alquerías almerienses— ha sido víctima del atropello por una seudomodernidad sin contenido estético alguno. Nada o casi nada del nuevo panorama arquitectónico de la oxidada Marca España está hecho para durar sino como ejemplo de estropicio y absurda grandilocuencia: Ciudades de las Artes sin arte y de las Ciencias sin ciencia, convertidas en una concha vacía como el cráneo del cerebro que las concibió.
Las generaciones venideras juzgarán como corresponde la codicia de unos y prepotencia de otros en su miope concepción de un progreso que se ha desvanecido como un espejismo a costa de la destrucción de un paisaje que permanece vivo en la memoria de los viejos pero que ya no se recuperará jamás.
Juan Goytisolo es escritor.



Juan Goytisolo sempre tindrà nom aquí . . per ell vaig a DARWISH, a Palestina, des de sempre,   a JEAN GENET fins  al darrer lloc. És un referent.
El darrer encontre va i em porta de la mà un altre nom propi i referent  de tota la meva  vida:   JOAN BAIXES ,amb el curt MEMORIAS DE TORTUGA  Curt cinematogràfic de Frederic Amat amb guió de Juan Goytisolo  que té com artista a més d' en Joan  " nimanimenos" que ALBERT PLA. el poeta, convidat enguany  al festival de Caldetes,lloc senyalat del Maresme,  con PACO el  IBÀÑEZ...  L' anunciat POR EL LADO MAS SALVAJE DE LA COSTA m' ho he de prendre seriosament.

NOTA el 29 d' agost ( surt amb data del 10 )  : en l' anterior entrada REPÚBLICA VALENCIANA, nomeno JUAN GOYTISOLO. En realitat  aquesta entrada amb l' article  està preparada des del dia 10 d' agost. L' a/ costa/ ment, és un continu lament siguis on siguis. Ni Vinarós, ni, per suposat Benicàssim s' escapen . El record de l' article ha estat, per desgràcia molt present. Què fem,  Juan  ? 




dissabte, 9 d’agost del 2014

NAGASAKI, 69 aniversari

Un altre any, només un altre any
74.000 persones, assassinades .. a la ciutat japonesa,  de l' impacte de la segona bomba.
i des de llavors i abans, tantes i tantes  víctimes allà i aquí, les   massacres  sobre la gent semblen no tenir aturador...

LLUÍS FOIX, LA PETITA I GRAN HISTÒRIA

Pedalejo pel bloc de Lluís FOIX:   www.foixblog.com    El seu ordre fa palès el desgavell d' aquest, no? És un plaer comptar amb les seves paraules i les dels seguidors a punt i actuals, sense vacances; sper pensar sobre  temes que  són més que candents.
Quan pugui li preguntaré  si aprenem alguna cosa de la història a propòsit de tots i cadascun dels conflictes actuals, dissortadament tan sanguinaris i cruels amb les poblacions innocents com sempre-  En la que podria ser la primera entrada del Blog, em crida l' atenció l' article , IRAQ TIENE HISTORIA, maig 2004, ja fa deu anys! Apuntaria un senyal per trobar resposta  Copio i enganxo el final de l' article:

"En el Pentágono saben de estrategias para derrocar regímenes por la fuerza. Y lo hacen bastante bien. Pero no conocen la historia. Y contra ella se van a estrellar."

És oblit o desconeixement de la Història ? 
M' agradaria continuar preguntant  a ell o a d' altres amb més coneixement d' aquí o d' on sigui. Continuaré des d' aquí, com no ? 

UNTOLD HISTORY , HIDDDEN HISTORY ? 

És d' agrair que TV2 hagi programat aquest dies la  la sèries d' Històries no explicades o amagades del cineasta OLIVER STONE 
No dic que sigui l' explicació del perquè de tot plegat, però ajuda a formar criteri  i entendre també  algunes coses 
...

Estic pedalant també   per la vall del Riu Corb,molt àvid però amb  ordre, capítol a capítol amb la guia del  llibre  LA MARINADA SEMPRE ARRIBA del mateix  Lluis Foix No paro de recollir  paraules, SORT,TROS, ROVINES COVI, CUGULES...  pot semblar una  petita història , és la  seva història. Però no ho és. Em sembla  molt gran  per la forma i pel contingut  El que la fa dimensionar  és que és la de tots, quan ens recorda els noms de cada cosa, els origens, d' on venim...  i valora per exemple "Les Catedrals dels Pobres... i, sobre tot,  no oblida, crec que tampoc no amaga. Quan acabi aquesta  ruta i m' hagi signat el llibre... una altra entrada específica.

Ah !  Foto. Un altre MONUMENT:


Ningú dels qui vam preguntar ens van saber donar raó de la localització d' aquest monument ben cèntric vora el port a Sant Carles de la Ràpita, potser el coneixen per un altre nom  o no vaig explicar-me prou bé.. El vam localitzar , o millor, com les coses importants, ens va sortir  al pas...
El monument recorda els milers i milers de persones que van ser expulsades per decret  de les seva terra i van ser embarcades en aquest port, punt de concentració i sortida ... fa 400 anys i una mica més...
La història,  com llavors, continua arreu.

NOTA: la foto de l' inici la vaig prendre  a la platja entre Cambrils i Miami  just a la zona  on van a parar el reguitzell  de càmpings  que no deixen altra alternativa de pas amb bici que   la platja o pels propis carrers dels mateixos càmpings.
M' ho vaig trobar.No em va passar per alt. Era el dilluns de la segona pasqua, festiu,  9 de juny, a les 13 hores , hora punta i jo de ciclista penitent arrossegant la bici per la sorra...
Quí  ho va fer ? què volien dir? I sobre tot a qui podria anar  dirigit  ?
 No deixo de pensar que estava en  un territori MIRONIÀ,tendre, i per la senzillesa, de TÀPIES. Sovint amb les  coses més petites, i simples ens porten  a emocions molt grans.



divendres, 8 d’agost del 2014

MONUMENTS BIKE

 Planet of the Apes ?


NO.  Badalona !
------------------------------------------------------------------
Great  puss in boots ?

No. In my little BIKE
----------------------------------------------------------

Forest wolf ?


No ! Castelldefels

--------------------------------------------------------------
In my  land:
My favorite nun

My favorite grandfather in VENDRELL

The Dwart in my great BIKE ?

Yes ! In Vendrell too.
-------------------------------------------------------------------------------------------
My bike in HUMAN TOWERS ?
Yes, in ALTAFULLA

-----------------------------------------------------------
Com m' agradaria compartir, intercanviar, veure  imatges semblants  de DAMASC, GAZA,, TRÍPOLI, EL CAIRE,KABUL, BEIRUT,BAGDAD, i de les ciutats del KURDISTAN o d' UCRAÏNA  i tants d' altres llocs on  la  bici no fos res més que la més innòcua de les  eines per la pau.
SERÀ POSSIBLE ?

dimecres, 6 d’agost del 2014


Foto: EFE



La foto és del meu ordinador  . 

El que diu el peu de foto és prou eloqüent:
Foto: EFE
Un niño y un joven permanecen cerca del mar, entre escombros, en la playa de Gaza. La destrucción, no solo física, es el signo de la Gaza de hoy.
,,,
Obro una  altra finestra:  les paraules de Darwish. Voldria saber si com a mi, també a d' altres fan una mica com d' antídot.  Són  com  l' aire  que t' arriba quan camines  en un dia xafogós com avui, donen  consol i  esperança 


Que sigui una treva ben llarga  !
Apunto:
(amb )
"...   PROU TEMPS PER A DONAR A LA IDEA  EL COS DE
L' ASSUTZENA "




MAHMUD DARWIX en català : NOMÈS... UN ALTRE ANY
Em troba el llibre "Només un altre any" antologia bilingüe,àrab - català, a la biblioteca de Martorell. (Amb traducció de Dolors Cinca. Edicions 62 /1993) Trobo interessant la nota  informativa en la pàgina anterior al pròleg : "Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració de departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya"   Molt bé !!
Al matí la casualitat, si es que existeix, em fa prendre aquesta imatge. A la biblioteca, en una pàgina ja doblada per algú em salta aquest vers:
QUI OBRE EL MEU COR ALS GATS ?
 

El poema es diu precisament  com el títol que  porta el llibre. Comença així:

"Amics meus,
amb els qui quedeu  en tinc prou per a viure un any, 
només un altre any."
El poema és llarg,. Uns quants versos abans de la pregunta anterior desitja   el poeta:
"No us moriu ara, no us allunyeu de mi, "
I pregunta: 
"Què faré després de vosaltres ?
Què faré després  dels enterraments ?
Per què m' enamoro de la terra  que us arrenca del meu costat
i  us amaga del mar ?
...

Veig les imatges  de la treva. per TV Em sorprenen les imatges dels soldats. Em pregunto, saben el que han fet ? 
Si parlés amb els nois  que vaig trobar a l' estació de Monistrol els preguntaria pels seus poetes i preguntaria si  coneixen  Mahmuh Darwich. 



dimarts, 5 d’agost del 2014

NEVER. NEVER ?

La proppassada tardor, en el transbord al cremallera per pujar al monestir de Montserrat  vaig coincidir amb dues noies i un noi de vacances que em van dir que eren d' ISRAEL  . Vam entrar en  conversa, informal de circumstàncies... recordo  el NEVER del noi al meu comentari sobre  la condició  d' anar a l seu país si no es solucionava prèviament el problema amb els palestins.
Mai podré anar amb la meva bici per les platges i recórrer la   Ciutat Blanca de TEL-AVIV  ?  I fer una ruta fins la propera GAZA per exemple ?
M' agradaria molt  connectar amb aquells nois israelians   per si les mancances en el meu  anglès va ser causa  d' un més que possible malentès.
Recordaran un lloc com Monistrol ? Seria molt bo obrir amb ells de nou les finestres del diàleg iniciat amb una conversa en un dia de tardor...
Mai s'obren aquestes finestres que van semblar  tan tancades  ? Ja ho preguntaré.
......
Pesco,   del llibre de Josep Maria  ESPINÀS "Relacions particulars" pres aquesta tarda a la Biblioteca  i amb posterioritat de l' entrada, que ara amplio   , dos versos del poema CANÇÓ DEL DIA QUE JA VE que SALVADOR ESPRIU li va dedicar:

"Si volguéssiu escoltar,
obriu ara la finestra: "

El poema porta  data  gener del 1963.

En la conversa amb els excursionistes inclouria , per què no ?  aquesta pesca d' avui: ESPRIU, ESPINÀS, i també la de MAHMUD DARWIX ( = DARWIRSH) , però la deixo per demà, em convé passar-la  per marinada, especialment  per les imatges dels soldats  en estat de TREVA que ens ofereix la nostra TV3-

dilluns, 4 d’agost del 2014


MAHMUD  DARWISH
És un poeta palestí, ja desaparegut,  que no puc deixar de considerar ara en un mar  de poesia, com un pilar important  de paraules entre aquesta i aquella riba. Escullo aquestes: 

"Este mar nos deja sus oidos y sus ojos  
y regresa al mar por el mar"
...
"Cargad con vuestros nombres y marchaos
Tomad lo que queráis del azul del mar 
y de la arena del recuerdo"



És una foto prop de Sinera. Quan quasi tinc ja apamada, pedalada i passejada   quasi tota la costa d' aquí em pregunto,com de possible ha de ser  una cosa així  per tota la Maditerrània  Per què no conèixer els  100 pobles que canta  Serrat,   les seves costes i llocs?  Arribar a l' extrem orient i visitat  les escoles  i universitat bombardejades  de la FRANJA DE GAZA  i la seva gent i els seus poetes . 
Un dia o altre serà ... 
El coneixement purament geogràfic d' aquesta part de Palestina  no deixar de ser  un al·licient  al pedaleig,si obviem naturalment el perill de les canoneres  del bloqueig.  Les dimensions de la Franja   en extensió, Km2, són similars  a la del  nostre estimat llargarut ,comprimit i edificat Maresme. 
 La dimensió de la tragèdia traspassa qualsevol distància, la història , tota ella,  les raons polítiques i geoestratègiques, qualsevol  opinió a una i altra banda...
 .
Els pobles amb voluntat de ser no poden desaparèixer, per més conflicte circumstancial o permanent que tinguin, no? 

Com és de gran la CLAROR  de la mar què ens uneix !