Des d' Aragó anar a València deien, ho he sentit a dir, "BAJAR AL REINO" Quan travessem el Sènia per la N-340, camí de Vinaròs aquest escrit omple el paisatge amb una divertida sensació de no entrar en un reialme precisament.Es troba al cantó de la carretera, tan visible com provocatiu, el passes a no res del pont en el territori valencià que acabes d' estrenar. Entrem al que fins avui era el REINO per passar uns dies.
Per començar ,me... en les fronteres. El Sènia, un gran riu, entre les dues repúbliques, per què no ? Són dos grans Països per pedalar
Continuem. Som a Vinaròs i Alcanar, on la terra tremola. Serà per la situació fronterera ? mira que si la pètria pintada...
No! El causant està allà, al mig. Es diu CASTOR ? La plataforma de REPSOL - FLORENTINO no surt a la foto però és visible des de la costa estant amb bon ull, en un dia com avui. Al xiringuito tothom la reconeix i en parla. Podria ser un miratge col:lectiu ? Crec que no, les publicacions sobre la distància de la costa, segons qui parla, augmenta o disminueix. Com moltes coses tot és relatiu ? Als interessos , segur.
Recomanació: El xiringuito. No té nom. És el primer que es trobes. de camí a Vinaròs per la ruta de la costa, deixant la N 340. No hi ha cap més abans. Es menja i ens tracten molt bé- l' acompanyament del mar, amb el soroll de fons arrossegant el pedregam, fa obviar la cridòria de la gent.
Següent etapa: Via verda OJOS NEGROS, la seguim des de CAUDIEL fins SEGORBE, passant per JÉRICA, NAVAJAS i ALTURA
Molt maca la ruta. Ben senyalitzada sense sorpreses, excepte a l' entrada i travessia de ALTURA
Una Planta emblemàtica, l' ALIAGA. Bé, el romaní, també però ALIAGA és un nom que fa més la cosa.
Un lloc tel·lúric:
Un costum molt arrelat:
Li diuen toro... FLAMEJAT ?
Flamejat, vol dir, que no arriba a SOCARRIMAT. Només flamejat, en una hora està llest:
Els nens juguen. La bici de vici, també.Es fa la valenta a la BARRENA, a aquestes reixes als carrer perquè no escapin les FERES FEROTGES les coneixen amb aquest nom.
En el costum es pot endevinar un sentit com de religió ancestral molt, molt antic. Els oficiants, al cantó protegit BARRENA com en un altar, es congreguen pel ritual i preparatius per l' ofici més important que esdevindrà a la nit:
Elles, naturalment, es defensen dels seus predadors ancestrals
En SEGORBE, quasi al final de la ruta per avui
La bici poruga. Assedegada ? , Acalorada ?
I a la gran estació de SEGORBE...
Impossible passar per Segorbe sense recordar dues coses. Una: la ciutat com BASTIÓ REPUBLICÂ. Aquí vaig veure per primera vegada la bandera tricolor penjada a la façana del que suposo era el PARTIDO REPUBLICANO de la ciutat( ara CENTRO INSTRUCTIVO REPUBLICANO ) I dues: la ciutat guarda important memòria de MAX AUB. Podeu estar ben segurs que una part del seu LABERINTO MAGICO també està en aquest territori Si més no por lo de laberinto, por lo màgico ( de la llum sens dubte ) i sobre todo por lo dramàtico de entonces i de siempre-
...
Una ponència del SEGON CONGRÉS INTERNACIONAL GEOGRAFIES LITERÀRIES em va cridar l' atenció ( Universitat de Vic, 26 d' Abril del 2014) "CASTELLON Y SU PROVINCIA COM ESPACIO LITERARIO" ( Mª Casnoves i S. Ortuño, de la Universitat Jaume I ) Un recorregut quasi més turístic que literari pel rectangle geogràfic d' aquest terç de País Valencià. En la comunicació el seu CID del "CAMINO CID" no travessa la ruta senyalada amb cap bandera tricolor. Llàstima ! Seria un reclam fora de mida en un lloc tal. La república literària, encara que només sigui en aquest tros de País, dóna molta tinta.Impossible vessar tota la riquesa, matisos, i punts de mira en una simple ponència amb un temps limitat, Els disculpo. No els perdono, però, la no menció a ESPINÀS que encara que APEU va fer l' ALCALATEN I L' ALT MAESTRAT una parts importants d' aquesta República , o no ? I no obstant tractaré d' aconseguir i llegir el llibre.
En marxar, de retorn a casa, parem al VORAMAR, com no ? Més literatura ja no hi cap. De gent, i aberracions vora costa, tampoc
des de la TINENÇA veiem un pedazo de costa entre el Montsià Vinarós i Peñíscola Dios quina BARRENA BARRERA, República dels especuladors i deliri predador de la cons/destrucció
( que venga JUAN GOYTISOLO i lo vea por favor. Bé, Peñíscola la te nominada , no és estrany ! )
Lloc emblemàtic del País Valencià tal com diu la placa a l'entrada,l' HOTEL VORAMAR DE BENICÀSSIM, va ser també que va ser Hospital durant la guerra Algú en una altra ponència va dir que el paisatge és tinta, està fet de tinta. I de sang, diria jo
A MONTANEJOS, per exemple. Com Benicàssim lloc d' estiueig massiu i espai de memòria , també de sang. A Montanejos la de l' assassinat GUILLEM AGULLÓ. ( Mira per on ! Un noi de BURJASSOT ) És una llàstima només recordar un lloc per un motiu com aquest. Per cert, punxo la roda en el camí vell de MONTANEJOS a Montan. Serà una premonició un senyal de la justícia que també pot haver punxat tan bé en aquest cas ?
El paisatge de la REPÚBLICA VALENCIANA, no només és tinta i record de sang sinó que és també un PAISATGE SONOR. A ALCOI de l' OVIDI MONTLLOR.Sona tan bé encara... !
Val la pena escoltar els AMANTS. I paga la pena la anar a
BURJASSOT només per seguir la RUTA ESTELLÉS. La gent la coneix. A les parets es poden llegir poemes no tant compromesos, com aquest o els de l' HOTEL PARIS, per exemple...en fi val més que la pena, honorar i recordar ( també afegir-se al 4 de setembre, dia de recordar al poeta ) A Burjassot a més dels poemes, els murals de les parets també parlen intensament.
El paisatge del CAMÍ DE LA LLUNA PLENA , ( GR 33 de Castellò a SANT JAN DE PENYAGOLOSA ) té la sonoritat dels PELEGRINS de les USERES. Fent el seu camí de profundíssima arrel religiosa- també traspua sentit inici àtic ancestral- canten al mig del no res , només de veu , com aquells cants de sempre que havia escoltat de petit als LLAURAORS fent la seua feina. El PICO, de la mateixa manera que fa visible la seva bellesa, es veu d' arreu, tot traspassant la frontera dita provincials, estic segur que venta aquests i aquells cants.
El paisatge és color. El de CASTELLÒ INTERIOR és aquest blau que el temps va modulant com pot de mil i un matisos
El del mar de València, a banda de a Vinaròs i una mica a Benicàssim el veiem sobre tot a Barcelona amb els ulls de SOROLLA. Crec que en aquest EL COLOR DEL MAR és on la sortida iniciada al verd del Sènia acaba de veritat .
