REPÚBLICA VALENCIANA, incursió a pedals.
Des d' Aragó anar a València  deien, ho he sentit  a dir,  "BAJAR AL REINO" Quan travessem el Sènia per la N-340, camí de Vinaròs  aquest escrit omple el paisatge amb  una divertida  sensació de no  entrar en un reialme precisament.Es troba al cantó de la carretera, tan visible  com  provocatiu,  el passes a no res del pont en  el territori valencià  que acabes d' estrenar. Entrem al que fins avui era el REINO per passar uns dies.

Per començar ,me... en les fronteres. El Sènia, un gran riu, entre les dues repúbliques, per què no ? Són dos grans Països per pedalar 

Continuem.  Som a Vinaròs i Alcanar, on la terra tremola. Serà per la situació fronterera ? mira que si la pètria pintada...

No! El causant està allà, al mig. Es diu  CASTOR ?  La plataforma de REPSOL - FLORENTINO  no surt a la foto  però és visible des de la costa estant amb bon ull, en un dia com avui. Al xiringuito tothom la  reconeix i en parla. Podria ser un miratge col:lectiu ? Crec que no, les publicacions sobre la distància de la costa, segons qui  parla, augmenta o disminueix. Com moltes coses tot és relatiu ? Als interessos , segur. 

Recomanació: El xiringuito. No  té nom.  És el primer que es trobes. de camí a Vinaròs per la ruta de la costa, deixant la N 340. No hi ha cap més abans. Es menja i ens tracten molt bé-  l' acompanyament del mar, amb el soroll de fons arrossegant el pedregam, fa obviar la cridòria de la gent. 

Següent etapa: Via verda OJOS NEGROS, la seguim des de CAUDIEL fins SEGORBE, passant per JÉRICA, NAVAJAS i ALTURA

Molt maca la ruta. Ben senyalitzada sense sorpreses, excepte a l' entrada i travessia de ALTURA

Una Planta emblemàtica, l' ALIAGA. Bé, el romaní, també però ALIAGA és un nom que  fa més la cosa.

Un lloc tel·lúric:

Un costum molt arrelat:

Li diuen toro... FLAMEJAT ? 

Flamejat, vol dir,  que no arriba a SOCARRIMAT. Només flamejat, en una hora està llest: 

Els nens juguen. La bici de vici, també.Es fa la valenta a la BARRENA, a aquestes reixes als carrer perquè no escapin les FERES FEROTGES  les coneixen amb aquest nom.

En el costum  es pot endevinar un sentit com de  religió ancestral  molt,  molt antic. Els oficiants, al cantó protegit BARRENA com en un altar, es congreguen  pel ritual i  preparatius per l' ofici més important que esdevindrà a la nit:

Elles, naturalment, es defensen dels seus predadors ancestrals

En SEGORBE, quasi al final de la ruta per avui 

La bici poruga.  Assedegada ?  , Acalorada ? 

I a la gran estació de SEGORBE... 

Impossible passar per Segorbe sense recordar  dues coses. Una:  la ciutat com BASTIÓ REPUBLICÂ.  Aquí vaig veure per primera vegada la  bandera tricolor  penjada a la façana   del que suposo era el  PARTIDO REPUBLICANO de   la ciutat( ara CENTRO INSTRUCTIVO REPUBLICANO )  I  dues: la ciutat guarda important memòria de  MAX AUB. Podeu estar ben segurs que una part del seu LABERINTO MAGICO  també està en aquest territori  Si més no por lo de  laberinto, por lo màgico ( de la   llum sens dubte )  i sobre todo por lo dramàtico  de entonces i de siempre-

...

Una ponència del SEGON CONGRÉS INTERNACIONAL GEOGRAFIES LITERÀRIES em va cridar l' atenció ( Universitat de Vic, 26  d' Abril del  2014) "CASTELLON Y SU PROVINCIA COM ESPACIO LITERARIO" ( Mª Casnoves i S. Ortuño, de la Universitat  Jaume I  ) Un recorregut  quasi més turístic que literari  pel rectangle geogràfic d' aquest terç de País Valencià.    En la comunicació el  seu CID del "CAMINO CID"  no travessa   la ruta senyalada amb  cap bandera tricolor. Llàstima ! Seria un reclam fora de mida  en un lloc tal.  La república literària, encara que només sigui en aquest tros de País, dóna molta tinta.Impossible vessar tota la riquesa,  matisos, i punts de mira en una simple ponència amb un temps limitat, Els disculpo. No els perdono, però, la no menció a ESPINÀS que encara que APEU va fer   l' ALCALATEN I L' ALT MAESTRAT una parts  importants d' aquesta República , o no ?     I no obstant tractaré  d' aconseguir i  llegir el llibre. 

En marxar,  de retorn a casa,  parem al  VORAMAR, com no ? Més literatura ja no  hi cap. De gent, i aberracions vora costa, tampoc 

des de la TINENÇA veiem un pedazo de costa  entre el Montsià  Vinarós i Peñíscola Dios quina BARRENA BARRERA, República dels especuladors i  deliri  predador  de la cons/destrucció

 ( que venga JUAN  GOYTISOLO i lo vea por favor. Bé, Peñíscola la te nominada , no és estrany ! ) 

 

Lloc  emblemàtic del País Valencià tal com diu  la placa a l'entrada,l' HOTEL VORAMAR DE BENICÀSSIM,  va ser  també  que va ser Hospital durant la guerra   Algú en una altra ponència va dir que el paisatge  és tinta, està fet de tinta. I de sang, diria jo 

A MONTANEJOS, per exemple.  Com Benicàssim lloc d' estiueig massiu  i espai de memòria , també de sang. A Montanejos la de l' assassinat GUILLEM AGULLÓ. ( Mira per on !  Un noi de BURJASSOT )  És una llàstima només recordar un lloc per un motiu com aquest.   Per cert, punxo la roda en el camí vell de MONTANEJOS  a Montan. Serà una premonició  un senyal   de la justícia que també pot haver punxat tan bé en aquest cas ? 

El paisatge de la REPÚBLICA VALENCIANA, no només és tinta i  record de sang sinó que és també un PAISATGE SONOR. A ALCOI de l' OVIDI MONTLLOR.Sona tan bé encara... !

Val la pena  escoltar els AMANTS. I  paga la pena  la anar a 

BURJASSOT només  per seguir la RUTA ESTELLÉS. La gent la coneix. A les parets  es poden llegir poemes no tant compromesos, com aquest o els  de l' HOTEL PARIS, per exemple...en fi val més que la pena, honorar i recordar ( també afegir-se al 4 de setembre, dia de recordar al poeta ) A Burjassot a més dels poemes, els murals de les parets també parlen intensament.

El paisatge del CAMÍ DE LA LLUNA PLENA , ( GR 33 de Castellò  a SANT JAN DE PENYAGOLOSA )  té  la sonoritat dels PELEGRINS  de les USERES. Fent el seu camí de profundíssima arrel religiosa-  també traspua  sentit inici àtic ancestral-   canten  al mig del no res , només de veu ,  com aquells cants de sempre que havia  escoltat de petit  als LLAURAORS fent la seua feina. El PICO, de la mateixa manera que fa visible la seva bellesa, es veu d' arreu, tot  traspassant  la  frontera dita provincials, estic segur que venta  aquests i aquells cants.

El paisatge és color. El de  CASTELLÒ INTERIOR és aquest blau  que el temps va modulant com pot de mil i un matisos 

El del mar de València, a banda de a Vinaròs i una mica a Benicàssim el veiem sobre tot a Barcelona  amb els ulls de SOROLLA.  Crec que  en aquest EL COLOR DEL MAR és on  la sortida iniciada al verd  del Sènia   acaba de veritat .