CANET, VORA LA MAR ÉS NADA
com l' ESTIMADA  de la poesia de CARNER.

VORA LA MAR ÉS NADA

Vora la mar és nada l' estimada

és olorosa de ruixim marí

té els canvis de la mar en la mirada

i lliure es gronxa per un blau camí

Compta les veles a la matinada,

veu a al tarda el cuejant botí,

d' un so de mar és a la nit bressada;

i el meu plany no li  vaga de sentir.

Amor ensenya´m una veu novella

de prou virtut: no pas la cantarella

de l' aigua al vent o damnejant esculls

que el bon recer de l' oblidada quilla

em valgui el so difós de la conquilla

quan serem sols i aclucarem els ulls

De la paraula en el vent ( 1914 )

Pas a pas de Caldetes a Sant Pol   un dia de finals d 'hivern en companyia  de Sorramar i  Sirena,

Canet sense Rock, la  Vinya la deixem per un altre dia,  ens lluerna   amb aquest poema i la història de la noia de la vila a qui anava dirigit . És bonic ! La  mar sembla  força més   inspiradora que no la noia  i excusa  de Carner per dir  i fer la seva construcció de paraules.Va ser un  amor frustrat, Es deia Anna Domènech.  

.

El pare d' aquesta  la noia va ser  l' arquitecte d' aquesta casa, Lluís  Domènech i Muntaner

Encara perdura tot i estar a la riera i al bell mig  de territori especulatiu amb cases "més actuals"  Com el poema   està molt ben construïda. Bonica, un regal, o millor un GRÀCIA  de Canet.

El poema és molt important  en l' obra de Carner. La casa és Museu... què va ser de la noia ? Sabem que no es va casar. I ? 

La Riera de Canet Com en  tots els pobles del Maresme,  el fons, marí.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés, deixa per trobar a  Canet un mot bonic relat  de les seves memòries on , amb subtil  acidesa  o crítica  tendra,  com  de conte de Nadal,  evoca l' estada a la casa de Canet del seu avi amb qui  precisament venia a passar els Nadals.Quina casa és la dels  Farnés ? Diuen que una casa " moderna"  del carrer de la Gavarra 7.  No és la de la foto. Com és que van fer de rics alguna gent de "la Maresme" Quan va ser ? 

Al final de la riera ens troba el Rei del mar

De fusta, em sona provisional, com resta de performance estil  Comediants o com  d' una falla. que pot ser algun dia ...?  O va ser el ninot amnistiat ? 

Canet, territori literari:   Maria Aurèlia Capmany senyala   la biblioteca de Canet (vegeu ENDRETS geografia literària dels Països Catalans ) i MARTÍ I POL, el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia  (vegeu ESPAIS ESCRITS,www mapaliteraricatalà.2.0 ) 

No fem cap vial literari expressament, però la riera cap a la mar ens porta.   Això sí, on dinem , al bell mig del Canet, ens tracten amb molt carinyo  i veiem,, molt d' amor.

 La sorra de la platja del Maresme com en  l' oceà on són totes les històries i contes de "El Mar de la tranquil·litat" de Josep Sampere, no deixa de produir bons rotllos:

És que més cursi ja ... !

Bé,  el viatge s' acaba aquí,  en una molt   GRACIA de  Sant Pol. 

NOTA: 1. demano disculpes al restaurant La Queixalada , de Canet  per intromissió en la seva intimitat., però ells  ens van fer mossegar molt bé 

Nota2: El poema  inicial  l ' he "arrencat"  del llibre SUPERVIVENT D' UN CANT REMOT Antologia poètica de JOSEP CARNER I PUIG ORIOL,  Edicions  62.  El llibre estava al magatzem on arrepleguen els objectes perduts d' un institut. El llibre està treballat, els versos comptats a llapis... és un llibre maco, i l' estudiant   pot haver après molt  !