ALCOTAS

Les imatges importen. En el cinema, en els anuncis TV, en la publicitat en general. Captivadores dels sentits.  Omplen ? Afalaguen, afarten, embafen. Penetren sense permís, s' instal·len  i aquí la tens !,  per sempre ?
 Una bona imatge penetra  en aquella  foscor o claredat de full en blanc,  que representa no tenir paraules.
La paraula podria se l'  antídot, quan la   tens - per saber   que la tens ( la imatge) , si la vols o no, i on ... ja que et penetra sense permís tan si com no !
ALCOTAS  m' ha fet pensar. De fet No sé què fer amb les imatges de pobles i pobles, amb cases abandonades, un dia o altre havia de trobar el fil  per sargir-les d' alguna manera al pensament.
Avui trobo agulla.  A veure què sortirà...
La primera és la de NÚRIA GARCIA. Guarda  del REFUGI D' AGULLES, havia de ser  la primera , i autor d ' una  esplèndiada guia ja esmentada.  Recordo la seva opinió en un programa sobre la seva terra, EL PALLARS, quan deia que mai s' havia estat tan bé  com ara en el Pirineu  si es té en compta com havia estat fa només cinquanta  anys, com es vivia, com eren les imatges que es conserven de l' època , de les cases, de es condicions de vida de la gent. Té tota la raó. Vam coneixer  fa 30-40 anys els pobles  de la Vall de Boi, , aquells del VIATGE AL PIRINEU de CELA i  ESPINÀS, mollt abasns de LA PEDRA DE TARTERA ,  el coneixem ara. La diferència agradi o no és abismal  I jo que me n'alegro pels que hi queden. El paisatge, els recursos ,l'  ecologia, millor no parlo ara.
La segona LABORDETA
Sabia que no em fallaria . Su  ALBADA en ALCOTAS suena bien.

Adiós a los que se quedan,
y a los que se van también.
Adiós a Huesca y provincia
a Zaragoza y Teruel.

Ésta es la albada del viento,
la albada del que se fue,
que quiso volver un día
pero eso no pudo ser.

Las albadas de mi tierra
se entonan por la mañana,
para animar a las gentes

a comenzar la jornada.

Arriba los compañeros
que ya ha llegado la hora
de tener en nuestras manos
lo que nos quitan de fuera.

Esta albada que yo canto
es una albada guerrera,
que lucha porque regresen
los que dejaron su Tierra.

Els propietaris d' aquestes vivendes, qui són ara ? On estan aquells que les van habitar ?  les seves cases estan com les van veure fa ... ? Em puc alegrar  per ells ?  N tinc  resposta per ells , sí per mi.

La meva , uf !

Sort de SERRAT,
no queria ser labrador, com molts,
per compaginar llàgrimes i paraules, ME´N VAIG A PEU, En ALCOTAS suena igual de bien,

Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vells.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec.
I oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors. 

....

ALCOTAS  és un poble de Teruel, fronterer, prop de EL TORO I BARRACAS del PAÍS VALENCIÀ
La reflexió que mouen les imatges passen per la història tant col·lectiva com personal.
Dos periodistes coneguts  me l' expliquen:
El primer LLUIS FOIX , ja esmentat, per a  qui sempre  bufa LA MARINADA, a través dels seus records personals relatats  dels anys de posguerra i els 50 i 60. La forma  periodística , l' acostament al món rural, que ell ha viscut , captiva perquè és el de tots aquells que l' hem viscut.   Serviria per il·lustrar imatges de totes les ALCOTES que conec. periodista de la VANGUARDIA, si no conegués algú, periodista també, amb ull més profundament crític 
És a dir, ELISEO BAYO.  El seu EL MANIFIESTO DE LA TIERRA, Planeta 1973, és una anàlisi de la transformació  del món rural.  Com periodista, però lluny del llenguatge propi del personal de dretes, o amb  postures conservadores, ELISEO BAYO és un observador   

de la consolidación  del proceso capitalista  y el fin de la sociedad agraria tradicional las tensiones  y desajustes que ello ha causado...,

Això diu la contraportada del llibre. eren aquells temps , un altre  llenguatge:  
latifundios, objetivos de la revolución burguesa, agresión capitalista contra el campo,tránsito  de la sociedad feudal  a la capitalista, poder de la iglesia i de señorios,  intentos de transformació entre 1931 i 1939, (REVOLUCIÓ I CONTRARREVOLUCIÓN ) etc. 
Paraules per fer essència de poesia  que es van extenent  en els  diferents capítols. del llibre.
Vaig conèixer ELISEO BAYO. Als  joves estudiants de COU nocturn  del PELAYO, ens va impactarr. Encara em dura.  El posaré en una entrada exclusiva, per record i   per contingut. Algú que va parlar  del meu món, que me l' explicava, havia de ser un referent.  Ara el seu pensament a través del llibre,  s' esdevé un document imprescindible, per entendre i no oblidar qui som i    d' on venim. Eliseo Bayo és la consciència  ara del  que va passar llavors i que llavors ens passava, vivíem,  quasi sense saber.   Curiós  el camí seguit pel fil de  la memòria.  en un poblet com aquest
Si LABORDETA i SERRAT ponen música i versos , ELISEO BAYO pondria la letra. Una lletra amb noms de lloc, útil encara per, cas de visita o simple passada, recordar com ha passat la història i escoltar bé el ressò de les  marques que hi deixa. En todas en ésta i  en todas las ALCOTAS que en nuestro mundo són.
Buèn antídoto contra todo el pensamiento ruraloide, conservador  y  añoraloide de  un mundo pasado que nunca fue mejor, ni lo dejaron , ni lo dejan... cuando vea un entorno tal que así , pensaré  en ELISEO, en SERRAT, en LABORDETA, en MIGUEL HERNANDEZ,en ALBERTI: Els espais escrits a més tenen  història

Adiós ALCOTAS, piazo tierra
Las tierras las tierras de España
...
Les imatges importen,
les idees també.