GAZIEL
Agustí  Calvet  ( 1887-1964 ) un  fill del segle i un tros de l' anterior.
Literatura del MERCAT:
Tots els camins duen a Roma,Història d' un destí ( 1893-1914) MEMÒRIES I edicions 62 i  "La caixa" 1981 Les millors obres de la literatura catalana .
L' any passat algú important com FM ALVARO a  SERRA D' OR de l' agost, 655-656, va recordar GAZIELa la secció Mals  Pensaments,  als 50 anys de la seva mort : Just l' any de la fundació de les CCOO, just l' any de RAYUELA... quanta quant història, quanta quanta literatura, quanta quanta paraula, amb THE BEATLES  en plena forma, JUAN GOYTISOLO desclassant-se i cercant  segurament  senyes d' identitat ... Sembla mentida tanta ,tanta diversitat
Els GUÍXOLS de Sant Feliu li deuen guardar un ESPAI ESCRIT com a mínim. El mereix:  s' enten el que escriu, i és font d' imatges.Hi ha imatges, del  cinema, anuncis,, etc,  que porten a vessar paraules  , i hi ha paraules, escrits, com els de GAZIEL, que impacten imatges
Del   capítol XII, AMB JOAN MARAGALL ALS JOCS FLORALS DE LEIDA ( Maig del 1907 ) en trec (?) Imagino aquestes:

1. Maragall  viatjant en tren entre Lleida i BCN, fent marrada per PICAMOIXONS. En companyia de Gaziel, un tal Oller,  amic, un professor de dret (?) de l' UB  i el pare CIRERA capellà i  científic  de l' Observatori de l Ebre , estudiós només  d' una única estrella.

2. El tren anava lentament,  com un bon pagès que es passeja per les seves terres. Maragall es posà a contemplar  tot seguit el paisatge. La silueta plana de Lleida...

3. Llavors Maragall es girà francament  de cara a nosaltres  els dos acòlits asseguts davant seu ., i se`ns posà a parlar  de la posta , dels seu encís  penetrant , de les sentors salabroses que l' aire , passant de finestra a finestra , ens duia  de la mar propera, però encara invisible , i de la gran pau  de la nit que s' anava atansant. Oller i jo. embadocats  l' escoltàvem. 

4. - Senten? - ens deia - ¿Senten com ara canten els grills ?
I abaixava la veu , com si tingués por d' espantar-los. Els camps tots sembrats  de vinyes, a l' esquerra  del tren,  i la mar, com una immensa  i viva foscor , a  la dreta , dormien sota el cel estrellat. Les incomptables veus dels grills no s' entenia  bé si remuntaven de terra  o regalimaven  del lleu perpelleig dels astres. 

5. La descripció  que  Agustí Calvet fa de la conversa, conversa de tren, entre el poeta i  un   l' astrònom que  no coneix ni el poeta, ni havia  llegit res de  la seva poesia,
Pura delícia literària,  te n'oblides de la forma, de les idees preconcebudes, de la tendensiocitat dels Espais Escrits, de tot , i com passa amb KURTZ, fa que  caiguis en la xarxa del plaer de les lletres. La mirada de  Gaziel, periodista redomat, obre un vel en aquest viatge perquè descobrim, si no  ho sabíem, les qualitats juntes   com persona humana i les de  poeta del seu Maragall.  Qualitats com les que coneixem del nostre proper  Margarit:  capacitat d' escolta, humilitat, assumpció del no saber  en  preguntar , curiositat...

6.Era la formidable  poesia sideral , que inesperadament havia vingut a sobtar , dins un obscur vagó de tren, entre PICAMOIXONS i BARCELONA, tres viatgers que tornaven d' engegar  quatre coets  de poesia humana als Josc Florals de Lleida.

No sé si Agustí Calvet havia o no llegit Conrad.  Hagués pogut:  Tenia estudis, sabia idiomes, anava a escola bona fill de la burgesia del suro, amb minyones  que li portaven el got de llet  a la nit de les bombes al Liceu,com ells mateix relata,  etc. a més, quan escriu les memòries , ja ha passat més de mig segle...
 No és gens estrany doncs que el paràgràf següent pugui semblar del narrador Marlow parlant del desitjat i admirat  personatge cercat  al cor de les seves tenebres.
Gaziel es refereix a les paraules de Maragall escoltades al tren   d' aquesta manera:

Ara no sé què donaria per haver pogut  recollir exactament les paraules fervoroses del poeta . Tot intent de recrear-les avui seria  - a més d' un fracàs segur-  un sacrilegi. Només puc dir, sense per d' una cosa ni d' altra, que les paraules de Maragall eren exemptes de tot efectisme , directes , i li brollaven  sense càlcul ni esforç: eren "paraules  vives", com ell les estimava, tèbies encara de la vida interior que les dictava, davant la immensa pau de la  nit de primavera.

El nostre Marlow / Conrad, allarga el paràgraf amb la  descripció de l' aspecte del poeta i   i alguna nota, tenia  quaranta- cinc anys...  En el  següent,   Maragall els  els fa sentir el silenci  dels grills esmentat abans.
Acabament:
A) El darrer paràgraf ja valia per si sol com una joia, no calia  res més   per quedar captiu de narrador i narració.  Per llegir més,  abominar-lo si escau o per apreciar més  el que val i el que aporta.  ,
B) El coneixement que pretenia en LA VIA VERDA de  final a SANT FELIU-  COSTA ESBRAVADA  queda colmat en escreix.  Ja no sóc un ignarant de... podré escollir
C) Allà ell amb la seva vida els seus coneixements i  l'  ús que en va fer, la ideologia que defensava  i va defensar, si no m' agraden, les criticaré. I llavors no  em quedarà més remei que el posicionament  en  la meva història, els meus coneixement, la meva  ideologia , etc. Pres  o lliure de les imatges que m' ha donat.
D) Un  paisatge   literari  entre Lleida i Barcelona, passant per PICAMOIXONS  sense ideologia, cansa ?  Els que tenen el pensament NO D' ESQUERRES  poden ser pesats  en no  veure res més que els colors, la poesia elevada, els estels, o escoltar el cant dels grills  des del tren.  L' amo  -  es fa l' amo de les paraules- i oblida que ningú les té en propietat... oblida, oblida, i això més que esgotador pot ser sospitós.
El  Pirineu  o Montseny de Manent és bonic. Que tal si algú hi posés UNA central de CARBÓ o una  NUCLEAR o una MAT ?
E) Un llibre de Gaziel, o un escrit  de Maragall   a la cala  Sant Francecs de Blanes  per si sols res no dieun  del context , del voltant , cal veure, relacionar, mirar el mapa,  per orientar-se  per saber més,  evident
F) El pensament d' avui:  recollir  imatges d' un text  -  imagino que una activitat així és la que  fan els adaptadors  al cinema -  queda realitzat.   Estic content. La peli de Gaziel és bona.
....
Not Post: Gaziel té OBRA COMPLETA , en català en l' editurial SELECTA, aquells llibres  de fulles fines, que juntes fan impacte daurat, juntament amb tots els grans junt ambVerdaguer Maragall...
Un full de ruta de lectura possible  seria llegir  els seus quaderns de guerra, saber de la seva vocaci´lierària, tornar  a SANT FELIU  a vaure quins GUÍXOLS hi resten d' ell
 i , sobre tot ,sobre tot llegir la poesia per la qual  li van  donar LA FLOR NATURA (? ) i no les 250 ptes a què aspirava,   dels jardins florals de Lleida aquell 1907, amb la inter/cesió  del  seu president, el propi MARAGALL.
El carrer CALVET , de BCN , és el seu ?  No és que m' importi massa, però ja posats...