dimarts, 27 de gener del 2015

A SI NUS TENEBRAE
Ell per mi era  només un nom ...
El veieu ? ? Veieu la història ?   Veieu alguna cosa  ? Em sembla com si us intentés explicar  un somni , i és en va, perquè cap narració d' un somni  no ens pot transmetre la sensació de somni , aquella barreja  d' absurditat , de sorpres d' atordiment  en un estremiment  de lluita i rebel·lia, aquella sensació  d' ésser abassegat per aquell punt increïble  que és la veritable essència dels somnis...
- No, és impossible , és impossible transmetre la sensació   de vida de l' epoca que sigui  de la nostra existència , allò que li confereix la veritat, la subtil i intensa essència. És impossible, vivim de la mateixa manera que somiem sols
la darrera imatge del dia 
 la primera


 les altres









LA MAGA !

Aparece rio abajo. Sin buscar,como la parca, sale al encuentro.
No es pot  anar  gaire lluny amb aquesta barca. Com la literatura de CORTÁZAR,  ha fet forat ,no em puc embarcar amb qualsevol literatura, . I a més, està inundada...  serà trama del destí  avui?

LA PASTORA
Sento crits: És una pastora tenint cura del  ramat
Quan m' acosto,deixo de sentir la seva  veu que s' elevava  per sobre del sorollàs mecànic ambientat implacable  inhumà.
... moment de triomf per a la selva ...la veu era com un bàtec  del cor...d' un selva que va ser i que ara no és, i crida d' una altra manera.

lllllllllllllllllllllllll


i en algun lloc terra endins se n' adona  que el salvatgisme, el més absolut salvatgisme .l' ha envoltat del tot , tota aquella vida misteriosa  de la selva que es remou al bosc, a les jungles,  als cors els salvatges. No hi ha tampoc cap iniciació a aquests misteris. Ha de viure enmig d' allò que és incomprensible , cosa que també és detestable. I té , àdhuc, una fascinació que l' atreu ; la fascinació de l' admiració, ja se sap, imagineu-vos-ho, cada dia més recança, l`ànsia d' escapar , la impotent aversió,  la rendició , l' odi. 


"Quan sigui gran hi aniré"
Havia deixat de ser  un buit  de deliciós misteri , un retall en blanc  que feia somiar grandeses  a un noiet . S' havia convertit en un indret  de tenebres.
... hi havia un riu en concret ,un riu gran,  i important  que es veia en el mapa , que semblava una immensa serp  descargolada amb el cap al mar i la cua perduda  en les profunditats de la terra. I  mentre mirava  el mapa en un aparador, m' hipnotitzava  com la cua  d' una serp hipnotitza  un ocell.
Llavors  vaig recordar  que en aquel riu  hi havia una gran empresa , una companyia dedicada al comerç.



La serp m' havia encantat

 Quan has de fer assentaments  arribes a odiar aquests salvatges, els odies a mort
Un dia  no em vaig poder de preguntar-li  què pretenia anant allà.
"- Fer diners . naturalment . Què es pensava ? Digué amb menyspreu .
Els homes que venen aquí no haurien de tenir entranyes
Un tuf d' estúpida rapacitat  ho envoltava tot .com l' alè d' un cadàver. Per júpiter !Mai en tota  la meva vida , no havia vist  res tan irreal. I fora la silenciosa solitud que embolcava aquest petit punt  de la terra  m' impresionà com una cosa gran  i invencible , com un mal o la veritat  esperant  pacienment  que desaparegués aquesta fantàstica invasió.


     


1 comentari:

  1. EL MISMO RIO DE LA LITE NOS ARRSATRA HASTA LA MAGA UNA Y OTRA VES DISTINTOS FLUMENS AL MISMO CORAZÓN

    ResponElimina