Atrapat el sol en el bassal costaner, tan fàcil com atrapar tot el Maresme nord des del far fins a BLANES. en un cop de vista/foto. mentre l ' ametller desperta al primer amor de Serrat entre les canyes. Han de ser aquestes, no ?
Un contacte intens amb el mar avui. Recullo imatges, sensacions ... tot el dia exposat a la natura i a la meravella d' un mar en constant picabaralla amb tot, em porto a casa quelcom de molt íntim , tal que así: quasi una pulmonia.
Es el preu de la solitud i gosadia de ser testimoni únic per platges, cales i penyes del Maresme en un dia lluminós. El sentiment anímic s' esdevé corporal: tanta bellesa i passió ramànticament havia de fer mal. Un càstig Les ponentades són estranyes,mouen la mar però la temperatura no acaba de ser prou freda. Et confies I plaf ! Ignorant, sense bici i sense sirena de protecció... clar que hi havia absència humana ! Qui s' arrisca si rere la bellesa amb traidoria, ataca el mal ? Vés, qui ho ha de saber això ! Què sap la mar de nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada