VIU DE LLEVATA, CREU DE PARVES i ALTRES HISTÒRIES AMB TREMP

La travessa del PIRINEU  des de TOLOSA / TOULOUSE  prestenc acabar-la avui a TREMP sortint  de CAN COSTA a PONT DE SUERT, allà, al fons. Fantàstic Pirineu que facilita el pas... de rius i perones
Arribaré ?
Per començar    mor el mòbil. Aquesta és la darrera  i única imatge de l' etapa d' avui. No importa, les imatges poden quedar en la retina , tenen noms i el color que  que dona a les coses i llocs  les  fantasies ,  la solitud   i sobre tot  la por,.L' experiència del COLL DE LA CREU DE PERVES , ni l' esperava ni la desitjava . Sense refugi enlloc, tot l' aiguat em cau a sobre sense pietat, m' inunda  el tot i les parts, em deixa   la satisfacció d' haver sobreviscut i la preocupació   de vestir una càlida pulmonia.
Què esperava ! Estic en la ruta    amb més pobles abandonats,  nomenats  en CAMINS DE QUIETUD. Poc paisatge  deixa veure la canviant nuvolada. No defreuda. el que es presenta. Aquella primera impressió de veure la serralada de neu tan  propera...  es repeteix avui  amb la serralada rera VIU DE LLAVATA  coberta d' estiu, llamps i trons.   Després de més de quaranta anys, com vella coneguda em fa els honors a la seva manera.
Aixeco el dit a cada  cotxe que passa, pocs. No paren. Millor l' experiència serà  nomes per a mi.
...
La carretera N260 entre PONT  DE SUERT i TREMP és com un sarment  de 52 Km del que pengen raims de pobles, abandonats o no. El  primer trencall , ¿ com es diu aquell  punt per on es trenca tan fàcil el fruit  del cep  ?  MALPAS, premonitori ?   Faig d' altres, aquest encara no, el nom es queda.  I mira que el de la benzinera m' ho ha dit.  Portes  llum. NO, portes xaleco reflector: NO.El casc ha d' anr més apretat... etc ( per no portar, no porto ni impermeable, ni la roba emvolcallada en aillants plàstics, no li dic per no preocupa-lo del tot )  Moltes gràcies company. Vas deixar la bici o et va deixar ella ? 
 Bueno es que cada vez que empezaba era un martirio para el cuerpo...

 Del trencall de Malpàs penja CASTELLÀS i  RAONS   PERANERA i ERILLCASTELL  són, en el meu mapa , granets ja  despenjats.., els que pengen a prop de Pont de SUERT,  no els compto, és  la mateixa carretera,però,  i els de l' ARAGÓ  , Uf! La tira
VIU DE LLEVATA :  impressionant racó de món. Una mica més avall, el trencall que va a ODONS també va a  BEGUDA I ABELLA  tots d' dos d' ODONS
Del COLL DE LA CREU DE PERVES  no veig, cegado por el agua,  el tencall  de CORRONCUI el pla l' intueixo abans de la pujadota. Podria anar a NAENS
No me n' entero del pas per un dels  gotims més bonics. XERALLO, BUIRA,  LES ESGLÉSIES,  LA MOLA D' AMUNT, SENTÍS, BENÉS, EL MESULL i MANYANET . Sobre el mapa venen ganes  de recórrer la vall,.
No recordo gaire SARROCA, fa moltíssima baixada i la pulmonia,  un mal  pensament, amenaça. Els peus neden en aigua.  Podria  des d' aquí  a VILELLA i ERDO
Quina vinya més poblada. Avui l' abandonat sóc jo.
A SENTERADA ni paro, em fa vergonya deixar  en el bar tant de rastre humit.. Compto 19 poblets, és la vall més granada, el  raïm /racimo més gran.
Des d' ERINYÀ ja es veu la POBLA . SARRADELL està solt  com  TORALIOLA, SANTA ENGRÀCIA...  Fa molta gràcia  trobar  el desviament per SANT JOAN DE VINYAFRESCAL. El nom indica que ja estic molt avall ,  surt el sol i  torna l' estiu  al cos i a l' ànima , a la roba  encara no.  No caldrà que em compris  res sec.  La fantasia és d' arribar a TREMP i, a banda de preguntar per MARIA BARBAL, extendre la roba xopa  en un parc amagat de mirades.
Arribat a la capital, faig l' estesa   a un banc ple de sol a  la céntrica plaça de la glorieta, a tocar de l' església . 

Mira la bugada  !

Diu una vilatana

-No senyora , no: la mullada .

 Preciso.

- Ah es que s' ha mullat !

- Molt 
...
No trobo MARIA BARBAL, ni pregunto, però trobo  gent simpàtica, que em diuen l' hora, i on és l' estació , etc
No  entro a cap llibreria tampoc. Unes fotos precioses voltant Santa Maria  em parlen directament  de les meravelles que no em puc deixar  perdre de la comarca.
 L a  venedora del carrer pincipal em diu   carinyo... 
La Conca ni TREMP  tinc la sensació que ja no seran  mai  més un llocs de pas.
...
Ah i a l' estació trobo i entro en conversa amb un   noi en viatge circumstancial   enginyer,   físic  ?  O  i tècnic, que -  entre temes de filosofia, religió,energies , entre  fusió i fisió  i tennologia  de trens japonessos -,  em dona la raó en el meu  exemple sobre la interpretació   del concepte d' ENTROPIA a partir dels canvis  en  una llauna /lata  successivament reciclada.
Intentar raonar-se  sobre l' existència de déu...,
( ens acompanyen muts  uns núvols preciosos que  envolten totalment  la Conca, semblen aturats  a les serralades i elevar-se cada vegada més com torres impossibles )
Jo li parlo de bogeria , és a dir de literatura.
No coneix  KEN KESEY  ni el seu VOL  , ni  la  seva DEMON BOX.
El  nostre tren arriba . Viatgem en vagons diferents fins a Lleida.