ATREX
He resseguit tota la tarda la meva única pàtria , el paisatge de .............. poseït pels meus ulls sense recança ni esforç , aquet perfecte paisatge que em destroçaran
Els llavis poden nomenar tots els racons
He esperat l' encontre d' avui amb tu. .................. a la fi, de carn i ossos. I ara que el prodigi es realitza, negues aquesta identitat i t' amagues sota l' aparença d' un................
Mostra't tal com ets i fes així que aquest dia sigui més complet. Esbrinarem plegats, al vespre, el secret de les estrelles...
El país que havia perdut la seva ànima seia amb les mans buides vora el port i mirava amb tristesa les aigües mortes, quan jo vaig arribar. "Seré aviat com elles. Ja ho veus , no expresso res, res de meu autèntic. Aviat seré com aquestes aigües , un mirall indiferent"
No cal explicar de quin Laberint surten aquestes paraules. Ho sap tothom i la destrossa és profecia.
ResponEliminaDe meu només els punts perquè en aquesta absència de mots puguis posar d' altres.
A partir d' ara dues frases seran referent: el paisatge, única pàtria i el paisatge poseït en els ulls, és a dir a l' interior.
ResponEliminaLa profecia la recordaré d' aquí a dos dies . A un any de sortir al diari l' article de Juan Goytisolo LA DESTRUCCIÓN DEL PAISAJE. Un altre referent , aquí prou nomenat.
L' escrit correspon a un llibre fet el 1935, i malgrat pugui haver estat afegit en altres edicions ( el relat d' un surt ) amb posterioritat , és previa al de Goytisolo. A vere si es va inspirar ... ! M' agradaria preuntar-li personalmennt.
Encara no li he trobat cap bicicleta i porto més d' un any pedalant sense parar. . Sortosament avui dia no és difícil trobar-ne escampades per qualsevol paisatge, i a piles ,com aquí, en aquest racó de món.
ResponElimina