FRANCESC PUJOLS
A qui les BICICLETES LI PRODUÏEN PÀNIC 

Pensador ACTUAL I RABASSUT, DE  RABASSA NO MORTA ?

¿Què va fer que ARTUR BLADÉ I DESUMVILA s' interessés de la manera que ho va fer per escriure un rabassut llibre a partir de les converses i convivència amb Pujols,  tots dos exiliats a Montpeller del 1939 al 41? Un gran narrador indiscutible, recordat a Benissanet en un reconegut  itinerari  que dóna  valor afegit indiscutible al poble, amb un conversador impenitent , en Pujols, estimat,  recordat,  present en monuments i amb Torre a Martorell  on  passa aquelles  hores  que diuen eternes.

Des de  les converses fins la publicació del llibre el 1967   passa molt de temps   i es poden fer moltes trampes. Un parlava i l' altre anotava, i passen 27 anys...   Ja havien fet fortuna els HOMENOTS d' en Pla,  i no el veig nominat ! No calia,l' escriptor empordanès ja havia publicat el 1931 el Manual d'  Hiparxiologia i una de les  TRES BIOGRAFIES és d' en Pujols.  Dos literats, fites majúscules  de la  de la narrativa,  cronistes del seu temps, parlant  del personatge Pujols,   BLADÉ  està clar, pero i Pla ? ,què diu de Pujols ?  Caldrà consultar els hereus i , com no   GILIET DE FLOREJACS conegut cronista que circula entusiasmat  dels camins de SIKARRA

El llibre de ABD, i no per l' estil només ,es una molt captivadora explicació  de la filosofia , vida, història de FPiM i del temps que els va tocar de viure.Em plau  el relat de Bladé, em plauen els relats de M A  Campmany, de TERESA PÀMIES, DE GAZIEL, DE... tots aquells que m' expliquen històries , cadascú amb la seva veu , amb  to i matís  diferent totes m'arriben !
Hi ha admiració vers F Pujols per part de l' escriptor de Benissanet, no hi  dubte...però FPi M és un filó  de primera i  per una ploma tan àgil i potent  com la seva el metall preciós està  garantit amb escreix. 
Si Pujols podria tenir interès per explicar  el què i el com de la seva filosofia, el que llegeixo amb molt de grat és  com no se n' amaga   ( de la mà del mestre ABD)  de la seva manera de pensar, de com explica el que passa al seu voltant, i del posicionament tan clar que ell fa. ABD fa que li agafis confiança al personatge:

"... atesa lla meva condició de terratinent..."

El filòsof de la hiperaxiologia i de l' escala lluliana , amic d' en Dalí, director del PAPITO, etc, etc, no se n' està de relatar coses de la vida concreta  i d' esdevenimentspolítics que ara són història passada però que llegits a dia d' avui poden  donar relleu al moment històric que estem vivint.
Sorprèn la dedicació  al tema  del rabassaires, va escriure un article LA RABASSA MORTA que pretenia ser conciliador -  mediador entre els rabassaires  i els propietaris intransigents. Vet-ho aquí un filòsof de la celestialitat tocant de peus temes de la terra, que el toquen directament.  És creïble ?   Tal com relata ABD, si. Conclou Pujols/ ABD:

Així,   ( amb el contracte de rabassa morta, ) la propietat circulava per les venes del cos social i mai no desmereixia , ans el contrari ugmentava cada any  de valor  i afavoria igualment el rabassaire i el terratinent. La qüestió de les parts a cedir pel primer podia ser matèria de discussió, però no afectava la natura de l' emfiteusi. i si es donava el cas  que hi havia censos tants mòdics que algun cop no passaven d' un got d' aigua  que el rabassaire "pagava" a l' amo en senyal  confirmatòria  de la perpetuïtat  del domini.

per acabar de reblar el tema explica  que quan venir els seus rabassaires que volien donar-li com amo EL QUART en comptes del TERÇ. Cap problema, sembla que el propietari Pujols va cedir, faltaria més!
A què ve  aquest interès per LA RABASSA MORTA i les explicacions pujolianes ?
 És la meva història, ni més ni menys: ho ha viscut. La família tenia vinyes en aquesta modalitat de contracte tan essencialment catalana i que tan em cridava l' atenció. Com era possible que se li dones una part si l' amo no treballava ? Va ser el principi de la presa de consciència ... però això és un altre tema

En un món que sembla voler desdibuixr les ideologies ,  per ocultar de manera un tan barroera  la defensa de determinats interesos , la claredat expositiva i el pensament de Pujols , es molt alliçonador. És d'
d' agrair,
El PROGRÉS

Lloc   on FP passava estones , seu de la Unió de Rabassaires
Com està el tema  de la RABASSA avui dia ?
I  el pànic a les bicicletes...
Es fa tard, demà...
L a veritable Torre de les Hores

L' entrada al món pujolià ?

I també l' entrada   a un dels grans de la narrativa: ABD.

El Pròleg al llibre ABD explica com  va elaborar el llibre,descriu l' exiliada... podrièm dir que hi ha tota una ruta literària filosòfica i de memòria històrica fenomenal  per la ciutat francesa  seu d' aquell  circumstancial  refugi,  la intensitat emotiva  arriba de ple en el moment  de  la separació del jove  ABD del seu filòsof  que retorna a Catalunya

He cregut que calia apuntar aquestes impressions, d' ambient- i de sentiment- les quals ajudaran ,em sembla, el lector a situar -se en el temps i fins i tot,potser en el paisatge, el paisatge íntim, el paisatge de la simpatia i de l' afecte.

Ai  Artur,!  Un paisatge escrit,   quasi mai es troba enfora 

... el 8 de gener de 1942- vençut per la defallença dels seus ulls, desmoralitzat  per la situació que imperava a França i atenent  en fi , els precs que , des de Martorell , li adreçava  reiteradament el seu fill Faust , Francecs Pujols retorna a Catalunya .
Vaig restar a Montpeller ensopit i desenfeinat. De vegades sortia a passejar , entotsolat, pels camins que tants cops havia  recorregut en comanyia  de l' amic absent,i em corprenia aquella tristesa  dels capvespres desolats quan sembla  que a tots els horitzonts - àdhuc  al de la vida  - hi ha una posta.

Ah!  LA BICICLETA...

Aquella tardor ( 1941)   va ser molt curta   i a mtjans d' octubre ja feia gran fred. I, com que anàvem mal alimentats, encara el sentíem més. Francesc Pujols se'n defensava  com podia amb el seu abric fabulós i el passamuntanyes  d' orelleres. Fou un d' aquells dies  en què, veien-lo baixar del Peyrou i travessar el carrer, després d' haver  mirat a dreta i esquerra  amb molta parsimònia, Mestre fabra, amb una punta de malícia, va dir " Sembla el xofer de Déu "
El filòleg no sabia  que Pujols  patia agorafobia i que era això  el que el feia caminar  de biaix , temorenc  i amb el pas incert  de les dones gràvides. Els automòbils , i encara més les bicicletes, li produïen  pànic. No era home de carrers, ni d' espais oberts sinó de jardins, cafès i llocs resguardats.

 Sabeu què és una RABASSA ...

A l' entrada de BENISSANET  hi ha una  empresa que es dedica a la venda d' oliveres arrencades d' aquí d' allà, un exèrcit  molt gran, massa gran   disposat al sacrifici... el que   em crida l' atenció és l' enormitat de la base del tronc, just aquella part que queda sota , arran de terra , que no es veu normalment  i és d' on surten les arrels...