CASINO DE MANRESA

Dos  escriptors, MAX AUB  I JOAQUIM AMAT PINIELLA , dues vides paral·leles, només es portaven deu anys de diferència    fan cura per la paraula , cura de les ferides a través de l' escriptura  com PHILIPPE LAÇON evidentment, a banda  d' altres efectes i de les motivacions que cadascú pugui tenir. Tots ells ja eren  objecte de les picades de la mosca  de la que parla LEON FELIPE, la loca mosca de los sueños  ( española,diu el poeta , però pot  picar en qualsevol llengua: francesa,catalana... )abans del trauma de la guerra, exili, camp d' extermini  i atemptat que uns i altres han  patit.
La incessant ferida pot vessar torrents desfermat de paraules de sang,  de patiments, de mal 
Incessant ferida que aboca paraules per cicatritzar
Uf !
Cicatritzar ?

La cicatrització, és un intricat procés en el qual la pell o un altre òrgan tissular es repara ell mateix després d'una ferida. En la pell normal l'epidermis...

En aquest intrincat procés, l' escriptura, la paraula,  l' art, qualsevol medi, separador  fa  efecte  de reparació.
Unes novel·les  com EL CASINO DEL SENYORS  o LAS BUENAS INTENCIONES escrites  i si més no publicades el 55  i el 54, respectivament, què poden estar representant   per als seus autors ?  Segurament coses diferents  per vivències, per situació....
No apareixen bicicletes en el CASINO, d' AMAT PINIELLA, només una  motocicleta puja  les escales  del Casino,és   suficient, perquè  el personatge protagonista de la gosadia  prengui mal. El pròleg de LLUÍS CALDERER  és imprescindible  per no quedar-se amb les aparences   a les quals podria conduir el text  de la novel·la quan l' he llegida intentant   no tenir    en compte  determinats referents.  Pot resultar poc clar el sentit reparador  si s' espera sang i trauma. o una explícita alienació ideològica.  No,AMAT PINIELLA  és un senyor i diu de manera tan suau les coses que poden passar quasi desapercebudes:

 En ocasions així , quan hom ja s' ha resignat , només és qüestió  de trobar avantatges  que facin suportable la contrarietat.

No sé com dir que   el seu relat  fa  submergir   en la més pura literatura. En la més  pura ficció ,   submergits, insisteixo, en  la seva història parlant del Casino , és com si ell , autor de KL REICH , supervivent de MAUTHAUSEN,fundador d' AMICALMAUTHAUSEN,expulsat de MANRESA,  ens diu amb la veu del seu personatge mireu que faig malgrat  el que  hagi passat . Puc construir meravelles  Un trauma   com aquell  no crec que ningú el pugui superar. És un deute, no ja personal, sinó  de tota  la humanitat  La ferida de d' AMAT PINIELLA  en aquest relat  sembla  si no  curada, , sí menys traumàtica ?  És un punt dolç , segurament com diu el prologuista, l' acidesa, també puntua  i fort,  però magistralment administrada.
 Quan el seu personatge  es passeja per la ciutat  fora del casino Amat Pineiella li fa dir de la gent que  veu pels carrers:

No em féu cap gràcia  que entre tots envaïssin tan a la lleguera  l' aire greu, sever i venerable, senyor en una paraula, que es desprenia  de les pedres velles de La Ciutat

 I va passar censura, excepte en un punt on el vel  del censor  del 1955, es veu que es  va esquinçar


...

Trobo   una bici en pintura ,  ( G imatges  és font de tot, )  Es tracta d' una exposició en l' antic CASINO DELS SENYORS,  en el que ara és centre cultural  de la ciutat. Sé que la ciutat l' ha reconegut,.

La mosca del somnis no para.
Capto,  per informació en la xarxa, que hi havia intenció amb motiu del centenari  de plantar estàtua de record  al CASINO.
No serà  la de la fotografia ?
No pot ser AMAT PINIELLA  ! Segurament la figura serà  la del protagonista, narrador   de la seva  obra que continua copsant  des de la seva cadira tot el que passa.