nerviosas y medio enloquecidas bicicletasCelianas
No puc saber a quí es refereix exactament quan MAX AUB menciona que
...los que encabezaron la represión eran, de verdad,escritoresSigui con sigui Cela i Max Aub es podrien conèixer perquè així es menciona en la biografia del gran G. Sigui feta aquesta advertència per la simpatia que Cela pugui despertar: poca, amb els anys ha anat minvant. Perquè el menciono amb entrada específica ? Per la bicicleta .Como los cerdos del pàrquing de Pont de Suert, se lo merece.
Don Camilo ( amb Espinàs, i ... ) van fer la ruta pel Pirineu de Lleida el 1956, El llibre es va publicar el 1963. Curiosament Cela acaba el seu llibre,VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA, amb extensa visita a la capital de L' ALTA RIBAGORÇA.
Punt de parada i trànsit de bicicletes i ciclistes un dia d' agost d' enguany, sembla que el autor de LA COLMENA també aquell any de 1956 també va trobar-ne...
... un pueblo con ... ( llarga enumeració: cuatro escuelas, dos confiterias, una libreria, etc. ) ... no es un aduar ni un villorio.
El viajero , con su desayuno y su ciencia a cuestas , se dio a patear Pont de Suert , la próvida fuente de los kilowatios entre jeeps descarados y veloces , señoritas bien vestidas y con zapatos nuevos, bicicletas nerviosas y medio enloquecidas,, niñeras que cantan soleares por lo bajines, camiones poderosos, mozos de finos modales...
Aquell Pont de Suert que ell va veure i descriure fa quasi seixanta anys costa de reconèixer ara , bé, el trànsit de poderosos camions per desgrat de ciclistes, continua amb intensitat desbocada.
El pateo actual pot donar algunes imatges que no em resisteixo a penjar
El gat ,pota alçada, podria estar saludant l' ensenya ?
Pont de Suert té encant dins i als voltants. Per algun motiu Cela li dedica nou pàgines, les del final del llibre, una manera fenomenal d' acabar un gran viatge. Les paraules que dedicaca al monestir de LABAIX ( LAVAIX ) paguen la pena , la seva prosa inunda, anega un líric dol final:
- ¿Se marea ?CJ Cela , VIAJE AL PIRINEO DE LÉRIDA , Cap La Fuente de los kilowatois y cCarlomagno y sus paladines bajo las aguas.
- No señor;me puse triste de repente.
El viajero piensa que hubiera costado muy poco trabajo- y muy poco dinero. salvar a estas piedras de su amarga y tímida ( y también escandalosa ) agonía . Cuando las aguas bajan, el monasterio de Labaix, como una fantasma a la que el miedo sujeta , se estremece airoso y en la pura huesa, a la doliente orilla. Cuando las aguas suben, el monasterio de Labaix, igual que un condenado a muerte al que el espanto pone aún más allà de la resignación, cierra los ojos para no sentir el frío que le entra, casi con mansedumbre, por la raíz. Y cuando las aguas suben aún más todavía, el monasterio de Labaix, náufrago ilustre al que nadie quiso lanzar un cabo a tiempo, semeja un anciano navío roto contra la costa en su última singladura , aquella en que las fuerzas, durante tantos años mantenidas, le fallaron de golpe.
-¿Se marea ?
- Sí.
Palma de Mallorca, julio de 1963 - febrero 1964.
Ed Noguer, 4rta edició 1974
En l' extrem d' aquest pont hi ha l' indicador per veure el Monestir . ¿Hi seran també les paraules del nóbel en aquest ja per sempre espai escrit ?
MAX AUB fa membre a CELA de l' Academia de la Lengua ja l' any 1956 en el seu fictici i punyent discurs d' entrada. Molts anys abans que entrés de veritat, Max AUB ja reconeixia els mètits literaris del que seria també premi nobel
ResponElimina( Antonio Muñoz Molina va entrar en la RAL amb un discurs sobre el discurs de Max Aub: tos dos discursos recollits a DESTIERRO Y DESTIEMPO, material fonamental en la nostra història de les lletres contemporànies