PONT DEL PETROLI
Pedalo cap a BADALONA amb la intenció de conèixer  JOSEP VALLS I PLA. La tardor va posant els colors al punt i em deixo portar. Allargo fins a MONTGAT, i de tornada acabo  a l' estació RENFE de SANT ADRIÀ.
No sóc l' únic ciclista a qui sedueix  aquests trams entre el  Barcelonès i la  Maresme. Saludo a casi tots els germans de bici que se' m creuen. És un lloc que convida a la amabilitat, a la comunicació,. També hi ha llocs per estar sol.  És una més que  fantàstica  ruta post estival.. Plena d' al·licients motius per gravar i recordar,  amb platges i passeigs  amb poca gent a molestar  i,  com lloc cívic, força encarrilat.  Bé, amb matisos. Com sempre,entre pobles, és a dir entre BADALONA I MONTGAT en aquest cas i en part entre Badalona i Sant Adrià.   la no urbanització , la descampada esvaeix els carrils marcats, no així els camins de pas.
El més important  però és que en tota la ruta podem  tenir un o altre pedal a tocar de  mar.   Fins i tot quan s' arriba al territori copat per  la CENTRAL  DE SANT ADRIÀ ara en ple procés de deconstrucció, si ho vols, pots internar-te per un dels passatges POSTMODERNS CUTRES, de cosa MALPARIDA del passat, amb mala fama ara  entre el veïnat proper. Pobre lloc ! si li queden dos telediaris !  Si  només és  una mena de reserva,  refugi  d'artistes de muralitat    compulsiva.  Lloc de filmació d' escenes  de LOS NIÑOS SALVAJES,ELS NENS SALVATGES - no és gens estranys, però caldria preguntar a l' autora del film per què va escollir aquest lloc tan  tremend ament significatiu -  peli de culte, objecte de reflexió  i referent per orientadors psicòlegs post freudians. És la CALA MÉS recòndita i artificialment POSTINDUSTRIAL  que ens queda.
EmbadaliT nejant - un FLÂNEUR  malgrat  circuli en bici no pot quedar  en un altre estat -   me n' oblido de l' amic JOSEP. No pas del seu pont ni

de gaudir-lo com sempre i cada vegada més.  La Placa recorda qui és en Josep VALLS I PLA.
La fusta  del terra sona rítmicament  al pas de les rodes. La sensació és de cosa ben feta, de modernitat,  de reconversió  estil   postmodernitat total, ben parida amb inversió institucional sobrada La lluita i bogeria d' en JOSEP  ha donat  aquest fruit:  El PONT. Una mà estesa  a la mar perquè els badalonins, i ciclistes passavolants, experimentem la sensació d' estar al mig  de l' onatge  sense obstacles i sense moviments pertorbadors. Li diuen PONT, també el nomenen amb  un altre nom. Lògic, no fa la funció de pont estrictament.  No uneix  si no és de manera metafòrica.  El lloc és una metàfora. Aquesta dimensió ineludible aquí,  el feia punt d' unió amb GAZA en el dramàtic moment del juliol

La visió de la costa des d' aquí és única. Fas teu el Maresme, infinit i proper,  com si res, d' una glopada  No estàs en una escullera ni en un illot. Ets  en l'aire,  com en una nau aturada  expressament perquè captis  l' onatge ( jo me l' emporto a casa )

 i facis extensió de la mirada...

per comprovar la dimensió del lloc que et sustenta,

 i  la teva  pròpia dimensió

  Per saber com de fràgil  i  sol estàs   exposat a forces  de dimensió un tant desconeguda   que  sense compassió  envolten i  aclaparen,

 perquè valoris l' única companyia segura   de què  disposes, la fermesa de les   paraules del poema que JORDI SARSANEDAS va dedicar al PONT, segurament tant captivat i impressionat com tu. 

Abans de marxar llenço  a les aigües  amb fermesa una moneda de color coure. És un costum, com d' agraïment   Crec que no  espero ni tan sols veure l' esquitxada. No obstant, La MAR agraïda em dona molt més. Em retorna un enfonsament pausat de la moneda  amb  giragonces, com un moviment de comiat,  com un peix  daurat que a poc a poc torna a les profunditats, deixant  un rastre  lluminós  d' irisacions, que no m' acabo de creure que hagi estat   jo el causant amb la meva , màgica ? - acció  de tant que dura.  A més,  una moneda petita, la mar me la fa veure   en  una dimensió que em sembla  increïblement gran.

Definitivament és el lloc més poèticament vital de la costa.

On la poesia menys toca de peus a terra , ans el contrari, on més es fonamenta el seu   sentit en la mar

Sortim del PONT i com  el  tòtem  d' una ciutat  que sabem ens està  construint  a cada pas la  nostra pròpia màgia,  no  el podem deixar de saludar. I li parlo amb paraules. Ens retorna una dimensió tan humana!

   

Salut a l' ASSOCIACIÓ CULTURAL  DE POESIA PONT DEL PETROLI  i al seu BLOG, per nosaltres, ells i el PONT ja són un referent,  l' igual i diferent  que el paratge de la CENTRAL  
NOTA. gent de Badalona, corre mons com nosaltres, m' informen que el dia de la inauguració del PONT, en JOSEP artífex i fundador de l' associació, repartia CAVALLETS DE MAR  a la canalla. M' nformen que  en aquest punt  s' hi crien. he de conèxer en JOSEP VALLS