No es troba cap entrada amb aquest nom en el cercador de GOOGLE. Impressionant que a l' ULL que tot ho veu no li consti. En canvi se m' ofereixen més de 400 mil entrades pel nom de la comarca. Dic comarca ? El LLUÇANÉS no existeix encara com a tal. Tot i la seva caracterització geogràfica, històrica, de paisatge, deu ser cosa de la poca gent, o potser és cosa de cobejança per la seva privilegiada situació entre les dues grans veïnes, no està encara com comarca independent en la geografia oficial
Entre El BERGADÀ i la PLANA DE VIC com les dues dones que s' abracen, EL LLUÇANÈS , existeix ?
Evidentment que si no i cal donar més arguments. Només aquest, tan real com simbòlic que podem contemplar en la imatge:
és aquest ULL
A més és una GRAN TALAIA DE CATALUNYA com l' indret que l' envoltaSegur que JAUME I d' Aragó per veure bé Catalunya també va haver de passar i segur que va fer estada al CASTELL DE LLUÇÀ mirador gegant sobre l' ERMITA RODONA de Sant Vicenç. Espai fundacional. territori de frontera, d' història d' arrel densa
Si, les dues grans comarques s' abracen i l' ULL que formen - de dos , UN- és l' espai que percebem.
L' art primitiu, com el que inspirà Picasso, nomenat pel guia, de SANTA MARIA DE LLUÇÀ - percep espais que semblen no existir i en realitat són una simplificació i la nostra juganera ment hi col·labora.
L' ULL del ÇANÈS ens mira.
Totes les fronteres ens miren. Perquè segons com, són invisibles. Com la de la imatges de les Santes
Tinc la impronta d' un territori fronterer entre dues grans comunitats, aviat repúbliques independents, i segurament per aquest motiu m' agraden les fronteres com territori que comunica, , com llocs de proximitat a l' altre, , com espai de creació, de compartir i de ser
Lluçà conté aquesta imatge, una reproducció, està en una ruta, la GR 1 namenos ! que uneix fronteres i límits, nord sud i transversals... d' Empúries a Montanyana. Hi ha moltes torres de guaita, castells, talaies molt punts per elevar la mirada.
Val la pena anar al UMseu episcopal de Vic ( MEV ) per veure el frontal d' altar major d' on surt la imatge.
Aquí la tens presa en directa al MEV, aquesta mateixa tarda. Molt amable la vetlladora del museu , m' ha deixat entrar tot i que només faltaven deu minuts per l' hora de tancar. Emocionant abraçada.
Igualment paga molt la pena anar a LLUÇÀ per escoltar i abraçar les explicacions de l' excepcional guia de la Canònica que sembla transfigurar-se com la comarca inexistent en una figura més del seu excepcional i simbòlic claustre.
En realitat tots d' una o altre manera som habitants d' un territori de frontera,
Aquestes figures que no semblen estar ni pintades ni formar part del conjunt del quadre, emergides en relleu amb claror pròpia en un territori absent,en penombra, què ens diuen ? No serà que tots també en realitat existim, som en una abraçada com aquesta ?
Dedicat a l' ANNA PERQUÈ L' ART QUE PRACTICA ÉS COMPLICAT AMB i en DETERMINADES FRONTERES
Avui sembla que EL LLUÇANÈS ha perdut un dels ulls, o l' ha ganyat ? L' abraçada inexistirà com sempre però demarcada, co marcada, amb fronters sobre el paper, com totes quan es dibuixen als mapes
ResponElimina