divendres, 3 d’octubre del 2014

ULLÇANÈS
No es troba cap entrada amb aquest nom en el cercador de GOOGLE. Impressionant que a l' ULL que tot ho veu no li consti.   En canvi se m' ofereixen  més de 400 mil  entrades pel nom de la comarca. Dic comarca ?  El LLUÇANÉS  no existeix encara com a tal.  Tot i la seva caracterització geogràfica, històrica, de paisatge, deu ser cosa de la poca gent, o potser és cosa de cobejança  per la seva privilegiada situació entre les dues grans veïnes, no està encara com comarca independent  en la geografia oficial
Entre El BERGADÀ i la PLANA DE VIC  com les dues dones que s' abracen,  EL LLUÇANÈS , existeix ?
Evidentment que si no i cal donar més arguments. Només aquest, tan real com simbòlic que podem contemplar en la imatge:
és aquest ULL
A més és una GRAN TALAIA DE CATALUNYA com l' indret que l' envolta
Segur que JAUME I d' Aragó per veure bé Catalunya també va haver de passar i segur que va fer estada al  CASTELL DE LLUÇÀ mirador gegant  sobre l' ERMITA RODONA de Sant Vicenç. Espai fundacional. territori de frontera, d' història d' arrel densa
Si, les dues grans comarques s' abracen  i l' ULL que formen - de dos , UN-  és l' espai  que percebem.
L' art primitiu, com el que  inspirà Picasso, nomenat pel guia, de SANTA MARIA DE LLUÇÀ - percep espais que semblen no existir  i en realitat són una simplificació i la nostra juganera ment hi col·labora.
L' ULL del   ÇANÈS ens mira.
Totes les fronteres ens miren.  Perquè segons com, són invisibles.  Com la de la imatges de les Santes
Tinc la impronta  d' un territori fronterer entre dues grans comunitats, aviat repúbliques independents, i segurament per aquest motiu  m' agraden les fronteres com  territori que comunica, , com llocs de proximitat a l' altre, , com  espai de creació, de compartir i de ser
Lluçà  conté  aquesta imatge, una reproducció, està en una ruta, la GR 1 namenos ! que uneix fronteres i límits,  nord sud  i transversals... d' Empúries a Montanyana. Hi  ha moltes torres de guaita,  castells, talaies  molt punts per elevar la mirada.

Val la pena anar al UMseu episcopal de Vic  ( MEV ) per veure el frontal d' altar major  d' on surt  la  imatge.
Aquí la tens  presa en directa al MEV, aquesta mateixa tarda. Molt amable la vetlladora del museu , m' ha deixat entrar tot i que només faltaven deu  minuts per l' hora de tancar. Emocionant abraçada.

Igualment paga molt  la pena anar a LLUÇÀ per escoltar i abraçar les explicacions de l' excepcional guia   de la Canònica que sembla transfigurar-se  com la comarca inexistent en una figura més del seu excepcional  i simbòlic claustre.
En realitat tots d' una o altre manera som habitants d' un territori de frontera,
Aquestes  figures que  no semblen estar ni pintades ni formar part del  conjunt del quadre, emergides en relleu amb claror pròpia en  un territori  absent,en penombra,  què ens diuen ?   No serà  que tots també en realitat existim, som  en  una abraçada com aquesta ?

Dedicat a l' ANNA  PERQUÈ L' ART QUE PRACTICA ÉS COMPLICAT AMB i en DETERMINADES FRONTERES 

1 comentari:

  1. Avui sembla que EL LLUÇANÈS ha perdut un dels ulls, o l' ha ganyat ? L' abraçada inexistirà com sempre però demarcada, co marcada, amb fronters sobre el paper, com totes quan es dibuixen als mapes

    ResponElimina