MOSQUERA

La MOSQUERA és un paratge d' ALMEDIJAR   boscat  d' alzina surera
Fugint de qualque tòpic adjectiu,  pensant en tu, prefereixo i apunto d' de Vicent Andrés ESTELLÉS aquests tres versos  més contundents i amb tant  de pes com el record que tots dos  ens duem.

Recorríem camins de dissortada llum;
,,,
Amada, mira el bosc. Mira el bosc i no oblides
...
Amada, mira el bosc. Vagament sóc feliç.

V A Estellés, Ègloga IV SALICI  Obres CompletesII, 3i4 p 91.92

Els noms de lloc , com aquest, com  EL MOSCADOR, partida de  MONTAN  per exemple són la permanència del parlar antic en la terra, arrelat queda,  per  sempre ?  Allà  i en la llengua  de la gent fins l' extinció.  No es possible que  la mateixa natura  posi nom , però hi ha llocs com aquest on fàcilment la natural podria traspassar  el seu mutisme.
Qué  deu voler dir ESTELLÉS amb la paraula SALICI ? No ho sé, els diccionaris no em donen raons, per mi   Salici queda arrelat a LA MOSQUERA i al MOSCADOR,  perquè vull. 
Cerco un poema d' Estellés    on parli  d' una zona on les paraules   tenen un altre dring. Trobo aquest títol  amb una  molt bella bella imatge:  

PER LES TERRES ALTES DE CASTELLÓ , ON EL VAGABUND JUGAVA AMB ELS RIUS  QUE LI EIXIEN AL CAMÍ  COM SI FOSSEN ALEGRES GOSOS SENSE AMO

M' és suficient ; ALMEDIJAR  també és en terres prou altes 
...     
 
Vicent Martí, agricultor   valencià   versifica al programa  Al  RV. Con el REVILLA de Cantabria ,  componen un muy buen poema. M' ho passe bé;   ni   palabros extraños    ni  adjetivos    rimbombantes
La Huerta és un lujo , diu el presentador  a Vicent com comiat del programa. 
La Mosquera,  paratge de Castelló , també ho és , puc afegir  amb coneixement de  causa i de pas.