WALTER BENJAMIN guia ANTONI MARTÍ                    Venia travessant una ciutat 
                                                                                                                           construïda amb els  somnis i els  records 
                                                                                                                          Joan Margarit, PARÍS del poemari CÀLCUL D' ESTRUCTURES  

per les ciutats de BUENOS AIRES, VALÈNCIA, BARCELONA, PARIS-PROUST  BERLIN...
i de pas a  PORTBOU, gran i melancòlica ciutat,     ho fa  amb claredat  suficient perquè els assistents sapiguem construir activament, de l' experta i evidentment  mediadora mà  d' ANTONI MARTÍ  la pròpia guia,la guia de  la pròpia  urbanitat  que obre  el camí de pensar sobre  qualsevol   indret on posem els nostres peus i mirada.
Així ho crec.
Els elements d' aquesta guia no els podien donar el dia abans a Girona( LITERATURA I CORRENTS TERRITORIALS, LA CONSTRUCCIÓ DEL TERRITORI )    Aferrats al que s' interpreta com realitat  es podem construir   itineraris que, en no incloure  la subjectivitat  de qui mira, acaben  sovint en un NO LLOC, Serien  rutes que comencen  a la oficina de turisme i acaben a la oficina  dels objectes perduts.Sense el qüestionament del concepte "territori " la construcció  sempre serà  ineludiblement feble  Sense l' ombra de la subjectivitat  els perfils  desapareixen  i les imatges  es cremen per la lluminària únicament turística o la no menys aclaparadora del pitjor sol  d' estiu.
La dissertació D' Antoni Martí. també  tractava de respondre a la pregunta de si és possible la literatura  a partir  de Walter Benjamin
Les consideracions, els arguments,les premisses i   els temes, que exposa  el porten a una  negació. Falsa des del meu punt de mira. Mentre ell diu que NO clarament, el meu cap en gest deia  rotundament   SI. La contradicció del ponent està  en negar una possibilitat quan  alhora està construint, ell mateix,  un  rotund relat de qualitat de la més alta literatura.  Dius que no i estàs caminant  de ple en el seu ferm territori. 
Faig un pas més per si no queda prou clar : literatura ets tu Antoni, i el teu relat un model molt ben parit d' eixerida literatura 
Antoni Martí  exposa i s' exposa  No entenc Barcelona - diu-  i marxa  a Buenos Aires i des d' allà comprèn, més bé Europa . Walter Benjamin escriu una INACABADA (?) CRÒNICA DE BERLÍN des de la distancia , des de París, i vés a saber  de quin Berlín  parla , segurament  del més interessant i menys conegut, el seu interior.
Antoni Martí ( i Monterde per no confondre amb el cap d' estat  andorrà ) autor de  El far de Løndstrup,  parla d' ASSAIG AUTOBIOGRÀFIC  com la forma de fer de Walter Benjamin  en l' obra esmentada, dóna detalls tècnics de les edicions que s' han fet ...
El plat fort  ens el serveix quan parla de les cinc guies  que obren la porta del coneixement  de la ciutat que podem  tenir  davant els nassos: LA MAINADERA, LES PROSTITUTES, PROUST ( ) PARÍS  LA COMPANYIA DE... ( en el cas de W Benjamin    Frank HESSEL, és a dir algú que acompanyant la mirada et fa llegir els signes per  desxifrar   missatges, valorar indrets sense important importància, etc.
Les explicacions d' Antoni Martí són entenedores,  tenen sentit i  fonamentació  quan parla de la FLÂNERIE, de BAUDELAIRE. La seva sinceritat  ens arriba quan  parla,  a la seva manera,  de la imprompta  que deixa sempre del primer  llibre llegit,  de la necessitat d' aprendre a perdre´s  en el laberint de les ciutats.
Impacta  quan  ens posa ELS MORTS com guies. I ens recorda que davant  l' espai del MEMORIAL a Walter Benjamin  van morir dues persones en l' incendi passat. 
Quan algú desperta  imatges, la necessitat de posar més i més  paraules  no fa sinó evidenciar la necessitat de calmar   sentiments.   

 I tanmateix algú havia de recordar les coses 

perquè no caiguin en l' ombra de l' oblit.
...
El nom de Walter Benjamin, com el mar avui,   crida i fa deturar. Vull  acabar  amb  paraules  de POETA

En la remor de veus de les onades  
ens ha quedat la teva mort...

 

Joan Margarit, CÀLCUL D' ESTRUCTURES,

NOTA: 
El  poema que segueix  al que porta per títol PARIS,  en el llibre de Margarit és 
 PLATJA DELS MORTS, Colera 
M' ha semblat que els poetes  sempre van un pas endavant  de filòsofs i literats per això  entre mig dels dos poemes  entro amb el meu modest no res. Li faria saber  saber a Antoni Martí..., segur que li agradaria.
  
El   primer vers   de Platja dels morts és de record:

Quan Portbou no tenia cementiri

Va encapçalat per un d'  ANTONIO MACHADO:

Tus ojos me recuerdan las noches de verano