diumenge, 18 d’octubre del 2015

CAMALLERA
Deixàrem la via ferrada  i seguirem  per un camí  carreter, el qual  ens portà  a les primeres cases de Camallera , i com que la coca ja només en restaven dues mossegades, una  per  cadascú, i amb l' excusa  de demanar-los un got d' aigua  mirar si ens donaven quelcom de menjar. Afortunadament tinguerem  sort i la bona gent  ens allargaren unes llesques de pa i quelcom més.
Pere ROCA I PLA , L' ENSULSIADA . del camp d' Argelers  a la catalunya vençuda, Viena Memòria 2013

Dol recordar que això va ser via de pas de vençuts  i  exiliats.  A la platja d' Argelers vam conèixer el nét de qui parla així  del seu pas per Camallera escapats dels camps de concentració francesos i fugitius aquí
El relat continua dient que la gent de les cases  de CAMALLERA  preguntava per parents als camps . de França.
Nosaltres els explicàrem  tal com  realment estava allò  i les tranquil·litzarèm.Això ens valgué un bon tros de pa i un bocinet  de pernil, i també una informació que ens permetria esquivar les patrulles feixistes , i també  ens pregaren que esquivésimm  Girona , car allí hi havia un control que demanava papers a tothom , i si no en duien eren empressonats  irremissiblement  amb no gens bones conseqüències. 
OC  p 123

La solidaritat,
La compasió pels  el fugius
reixes i portes  que es van obrir





I no fa tant
Avui mateix...
En unes altres vies   ferrades, estacions, en altres CAMALLERES  en altres fronteres , la història deixa inscrit un record de llàgrimes i  injustícia  però també d' esperança  per la bona gent  que hi ha arreu.


Marxo de CAMALLERA pensant que no era necessari   venir, podia haver escurçat la ruta.
Què em diu el teu nom ?  No sabia, conscientment    però alguna cosa m' ha fet passar pels teus carrers.
I la MEMÒRIA  d' un altre ha trobat la meva.

Quan et deturis on el meu nom et crida
digues que estic somiant mar en calma la claror de ...
CAMALLERA








Les dimensions fan pensar que  va ser testimoni de la dimensió de l' ensulsiada

les rutes de la memòria sovint no necessiten lletreros formals hiha guies que no sabem que sabem , i les hem de deixar  anar sense restricccions.



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada