diumenge, 22 de novembre del 2015

FABULOSA SOLSONA





Com qui va a veure  un vell amic  i el troba a la porta  de casa esperant,
com la primera vegada, sempre amb els braços oberts
El puc fotografiar  ? 
- Naturalment
- Em contesta amb amable veu la recepcionista del Museu Episcopal. Em diu quan pactem  l' entrada que puc fer les fotos que vulgui mentre no siguin amb flaix. M' hi llenço a l' atac. 
Han passat quatre dècades de la primera estada.  Llavors  el  Museu el veiem com una  mena de magatzem d' espolis amb piles de polsosos  objectes i   les  pintures romàniques exposades  com  quadres en una galeria de vell...   ara, t' han fet l' amo de la casa.
Em perdo a la primera planta,  en part embovat amb les vistes a l' exterior - ¿com explico que aquestes vistes també són un dels tresors  pels quals val la pena pagar entrada ?   
A l'  únic visitant que hi trobo  és ELQUENOSAPRES,  tampoc m' entén absort en la contemplació com està,  el deixo i dono la primera volta  des del paleolític a la REINADESAL, és a dir torno al punt d' entrada.
Per sort  la recepcionista, segurament des del vídeo  control,   ha estat al tanto del meu  vacil.lant  tomb,   puja i m' indica la petita escala d' accés per guiar de nou i segur les meves passes en el  laberint de la història.  Abans de començar la visita  li he preguntat què és allò d' imprescindible  que no puc deixar de veure  en una visita llampec  (  de perdut ja estic, i la bici està a l' entrada  de Palau  )  tenint en compte que he d' estar a l' estació d autobusos d' aquí a poc. Sense dilació em respon:  evidentment  a TU,   les pintures de SANT VICENÇ DE RUS  de pas   i el RETAULE DEL SANT SOPAR.  No em diu res més. És d' agrair una resposta tan concisa ,  clara i fàcil de recordar.
Et trobo aviat. Estàs  més gran del  que et tenia  en la meva imaginació i no em sé avenir  de com ha canviat  la teva fisonomia, no percebo aquella ingenuïtat , de dibuix  fet per un nen  entremaliat , la teva mirada... desencaixada ?   desorbitada   ?  M' interesso pel lloc d' on et van treure i pel teu estat. Venint del BERGUEDÀ, com jo avui,dono les gràcies al teu colom, o el que sigui ,  per portar-te tan en forma dins la teva roda i a mi en la meva.
SANT  VICENÇ DE RUS el puc veure per dins aquí.. Per fora, va ser  una meravella, recordes ?  El procés que va des del descobriment sota la capa del temps fins aquí, és un misteri.  em quedo amb ganes de preguntar  El  rescat del color de la història de fa mil anys, una autèntica meravella. Em quedo amb ganes de preguntar.
I  el RETAULE DEL SANT SOPAR ?   No puc deixar de  mirar sota la taula




 

     
 També una meravella , no?
I tots aquells que  deies que t' han acompanyat , EL VELLET, MOSSOS, FOLKLORISTES, ARQUITECTES, PINTORS, POETES, HISTORIADORS, RESTAURADORS , etc. ? Tots  han vingut. Tots tenen alguna cosa a dir i la volen dir.   També en WALTER BENJAMIN des del seu  BERLIN.  Solsona té molta pedra vella i nova, moltes  portes, parets  i apadadors però avui aquí no m' hi  caben,  ni uns ni altres . 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada