dimarts, 17 de novembre del 2015

PAÍS DE BOIRA
la trepitjo a BALAGUER
Comprovo  allò que  em dir des del BALCÓ DE LA  LLUNA  qui em va vendre les botes: no tenen GOROTEX, i quan plogui...
La boira no és pluja , però l' herba és un exuberant  dipòsit d' aigua.
La boira semblaria que és cosa aèria...però jo  la tinc a dins  i  m' ha deixat els mitjons mullats i els peus cada vegada més freds.
No estic equipat,
però no deixo  la ruta  prevista. Posats a fer que se m' instal.li a mi també com vulgui
Bé, fins a  la tancada , solitària i freda estació de  MOLLERUSSA, precisament aquí sota el conservat antic dipòsit d' aigua em canvio de roba, sort que previsor , portava muda.  Me n' adono,que allò de la roba no és mullena de boira  precisament com a l' herba de vora el SEGRE, ni   tan sols  tinc els peus freds...  haurà estat la boira  compasiva amb aquest punt feble?
Defnitivament la boira  se  m' ha quedat a dins.
I  no és una  sensació gens desagradable. Vaja, com la que em tinc del PAÍS que acabo de travessar. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada