PAÍS DE BOIRA
la trepitjo a BALAGUER
Comprovo allò que em dir des del BALCÓ DE LA LLUNA qui em va vendre les botes: no tenen GOROTEX, i quan plogui...
La boira no és pluja , però l' herba és un exuberant dipòsit d' aigua.
La boira semblaria que és cosa aèria...però jo la tinc a dins i m' ha deixat els mitjons mullats i els peus cada vegada més freds.
No estic equipat,
però no deixo la ruta prevista. Posats a fer que se m' instal.li a mi també com vulgui
Bé, fins a la tancada , solitària i freda estació de MOLLERUSSA, precisament aquí sota el conservat antic dipòsit d' aigua em canvio de roba, sort que previsor , portava muda. Me n' adono,que allò de la roba no és mullena de boira precisament com a l' herba de vora el SEGRE, ni tan sols tinc els peus freds... haurà estat la boira compasiva amb aquest punt feble?
Defnitivament la boira se m' ha quedat a dins.
I no és una sensació gens desagradable. Vaja, com la que em tinc del PAÍS que acabo de travessar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada