Em fan parar atenció en aquesta foto
Es un relleu del monument del CARRER MAJOR . Un RAM , que no pot ser més que de LLI . Nom escrit als vidres de l' aparador de la botiga, - només floristeria ? - de davant del consistori
Linyola al bell mig del PLA és una garba de camins que fa molt de goig. Tenen memòria històrica, un nucli antic molt ben preservat, amb porxos acollidors com la gent amb qui em trobo. M' agradaria tenir les paraules d' ESPINÀS o les d' altres caminadors com CELA per explicar com es que a LINYOLA no em fan sentir estrany , es preocupen pel benestar de les meves mans i com la seva calidesa, fan oblidar que som en un dia sense sol. Serà que, en caure una mica apartat de les vies nomenades principals, un visitant és un especimen a atendre amb cura com bé un escàs ?
Les explicacions de la dependenta de la pastisseria fan ganes de córrer cap a l' ESTANY D' IVARS , que La persuasió en les seves paraules és millor que les millors dels fulletons turístics , no importa que avui el cel no el tinguem pintat de blau , la boira aviva uns colors que amb massa lluminosit poden passar desapercebuts , no Sr PLA ? A LINYOLA potser no li calen els seus adjectius
- em diu la mateixa personaNo pateixi per la bici, aquí no les roben.
El que em faltava sentir. Pla, Sr PLA com la palma de la votra mà , estic en un territori ideal.
La boira és com aquest vidre, pots escriure permet , apartant amb una ditada el tel, veure-hi molt i molt clar.
M' agrada aqueta imatge captada dins el recinte del PESSEBRE.,Recorda en certa manera el color també daurat de les pedres del nucli antic del poble al costat i ben visibles des d' aquí.
Bé, Sr Pla , no serà LINYOLA més que un punt lluminós al mig d' aquesta PLANA el punt que la ilumina a tota ella ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada