ESPRIU
tot i la recerca des de la primera entrada amb tu ,pedalant de continu  amb el teu poema de la tàpia del cimentiri  de SINERA  en la memòria,  no he trobat cap bicicleta,  ni en la claror de LAIA  ni en la foscor de ... quasi tots els altres,  ( sort de  M A CAMPMANY que  m' ha ajudat a entendre  el perquè de tanta foscor de la teva no bogeria   )
Avui que vaig SUD ENLLÀ   quan  el nom  de la darrera comarca em crida,    
com una espelma al sant  perquè em guiï pel bon camí, ( i ens lliure de tot  mal, creu-me  que el vent avui era del pitjor de l' antologia de la crueldat ciclista )
faig ofrena  del meu instument , just en el moment  en què una llum trasera  s' encén com una espelma a la verge
agraeixo al senyor del cotxe, li dic de veritat ,   la seva contribució involuntària que, en deixar-lo aquí  aparcat  sota de la monumental  estampa del  descampat del carrer NUMÀNCIA  de BCN , ens   ha donat  una llum tan d' espelma  postmoderna
Me'n vaig, ¿serà el miracle de la física quàntica o només  un avís  que  allò que va començar i que avui vull cloure és una etapa, ?  només una etapa per donar pedal a nous projectes ?  Vull ceure que  avui no  és cap final,  LO  RIU imponent avui  fugint de la nuclear, així m' ho diu.