Un dia del pasado noviembre tuvimos un atardecer notable 

Instruments i colors propers en la imatge del manual de Geografia econòmica  de la contrada   , la  orografia sembla llunyana , però la tenim identificada  des de casa  El polígon previ i les rotondes encara no 

El paisatge escrit, del polígon previ i de les rotondes escriuen la postal   de benvinguda. Diria que falta una línia

..., y el sol detrás de nosotros  parecía un bondadoso pastor llevándonos de regreso a casa...

H D THOREAU, WALKING

"hago mío lo que veo"  

cita  F GROS de  Thoreau

 Nuestros tesoros,  nuestras verdaderas propiedades   son la suma   de las imágenes  que hemos recibido y conservado

aquestes són paraules del propi ,   F GROS, del seu   Marcher,  une philosophie,  un gran llibre

i  em  llenço de cap a les biblioteques  de la rodalia per llegir més de  THOREAU, un dels caminadors  més nomenats en el llibre  de GROS i de filosofia més actual i colpidora.

Com  una  paraula sempre et porta  a una altra, un autor és sempre  pont, guia,  camí  cap  a un altre.    A més, si puc, m' agrada llegir-los  de primera mà.  No  em conformo  amb llegir  el mencionador, vaig al mencionat a vere com l interpreta  qualsevol dels  JOS que crec   m' acompanyen.  Un obstacle per avançar, no ?  NO.  Es com deixar-se caure en  un pou com aquest  cada vegada. i a cada pas ?  Segurament , però  es tracta d' un pou  de riqueses no de gel No marxaré cap a GANDESA, - ves per on, salvatge camí  de l' oest - sense fer net   de lectures impactants i de rodar  les  BICIS TROBADES.

WALTER BENJAMIN, impacta i   sedueix. L` espectacular BICICLETA( tindrà entrada exclusiva )  trobada en  el LA ISLA DE LOS PAVOS... de Infancia en Berlín,  roba  el cor del  ciclista  , omple  el paladar del gurmet literari  i   fa treure el Jo FLÂNEUR  quasi sense voler, almenys de nom, fins i tot  en uns carrers com els de SOLSONA  intensament buits de la massa on  passar desapercebut  és impossible.
He d' assegurar que la sortida no la faci amb una simple disfressa ni aquí, lloc d' un nomenat CARNAVAL,     ni  a cap  altra capital  ara que les puc  tenir ben situades ,totes elles,  en  l' imaginari. El flâneur ha de tenir  un variat aixovar sempre a disposició per no cridar cap atenció

.. alguien observador ....que coge las cosas al vuelo, ya puede soñarse cercano al  artista...  seguidor de huellas...

W Benjamin, Obras I ,2  Abada Ed
 
també amant de la solitud , però en la multitud quan pot
amb aparadors, on mirar, lògic en la ciutat del comerç cap de comarca.

Torno als PASSATGES, i OBRES  per saber més d' aquesta figura , però em temo que he de fer pont a BAUDELAIR  sense remei , i no sé si arribaré.
M' agradava la geografia, ara és passió  igual que  per la història. Els  microrrelats són a cada pas,. Microrrelats !!  No necessària ment   la lectura,  ha de tenir text escrit amb lletres

Tot i que  informacios com la d' aquest van bé  per relacionar coses (me  n' entero que  el seu riu és el  NEGRE com a VIELHA ,  recordo que he passat  per   CAN NEGRE,a Berga... ) insisteixo: les portes, relaten ,el tronc , amb un ancestral apaño

i altres misteriosos forats, etc, ningú n calla

 

no  falten parets

artistades pel  temps
JAVIER CERCAS insisteix més d' una vegada en què el passat està aquí , que és una dimensió del present. Dic bé ?  Val la pena haver llegit de tirada EL IMPOSTOR recomanat per T en el seu moment ? Per estampar, aplicar,  la frase en una paret com aquesta ,evident que si. Amb l' excusa de la menció  en el llibre del   
Boletín Informativo del Colectivo Internacionalista de Comunicaciones Libertarias y Ecológicas de Trabajadores Anarcosindicalistas
La coges  ? 

i per què m'  agrada que m' expliquin histories  familiars, que és la de tots  que encara vivim , estic temptat  de fer  entrada exclusiva també,, consultaré REYES MATE abans ja que  la memòria del filósofo o la del narrador no es la del historiador ( REGALO ENVENENADO El País )


La meva ( memòria)  em porta ajust aquí  a  un racó de MONTMARTRE,  quan baixavem   a peu al centre , cap indici extern ho apunta , però la dimensió interna, com un  pou ,  és agosarada , imprevisible, incontrolable. Serà així com com actua EL FLÂNEUR ?
Si  BAUDELAIR    el trobà en POE ( EL HOMBRE DE LA MULTITUD  )   i BENJAMIN  es basa en el gran poeta , què faig ? Es pot racionalitzar totes les sensacions  que ens inunden  només a partir d' un concepte. El jo  psicòleg no circula avui ? I el psiconalista ?

sss


 tttt

Si al principio la calle  se le había convertido en interior , ese interior ahora se le ha convertido en calle  y vaga por el laberinto de las mercancías como antes lo hacía por el laberinto urbano 

W BENJAMIN , Oc

L' any 63 va quedar restaurat  el PONT DEL DIABLE,vaig viure aquell pont trencat (recordo  la imatge d' una bicicleta arribant amb molt de risc a l' abisme i donant la volta per baixar en  carrerilla  en direcció a l' escorxador, del poble eel teniem  allà, recordes la sang cap el riu al costat del pont ? )  )    los malos muy malos y rojos,  en su retirada , volaraon el immenso arco gótico central. A la inauguració  van venir convidats ELS TRABUCAIRES DE SOLSONA. No sabria explicar  com d' extraordinari em va semblar aquell soroll i el fum  a les grades.escalotes  del PONT. Com és que surt aquí el record ?  Associació lliure , de veritat , com les passejades del FLÂNEUR de POE  ? o auxili de les muses  perquè pugui dir alguna cosa més elaborada ?  com per exemple que   una acció de guerra real  es tancava   amb una de simulada, a trabucades. Què diferent del costum valencià  d e les traques!

Car j' ignore  où tu fuis, tu ne sais où je vais

BAUDELAIRE, À une passante, Les Ffleurs du Mal 

Maruja, ¿que te dijo la  CARMENA ?  Las hostias de Pamplona !

Hi ha artistes    que no tenen  miraments  a l' hora de provocar. Aquest monument  estic segur que és una  representació de   la ciutat que estic trepitjant , una subjectiva interpretació o potser un  punt  per integrar les diferents peces del  puzzle arquitectònic  real que ens envolta . CERCAS diu que la realitat mata  ( REYES MATE jaquea    )   i que la ficció salva  o cura , pero de què ?  de la mentida ?  No m´ho empasso

Estaba claro que había zonas de aquella realidad que escapaban a la historia y solo nos eran accesibles desde la memoria, que no es solo subjetiva, sino objetiva; que no produce solo sentimientos, sino también conocimiento. La memoria del filósofo o la del narrador no es la del historiador. Muchos de estos debates asoman en la poderosa novela de Cercas, aunque él, cuando ejerce de ensayista, opta por desacreditar la memoria. Se cuela en su obra el debate español sobre memoria e historia y eso desorienta mucho. Porque al entender la memoria como quieren los historiadores (algo subjetivo y sentimental), tira piedras sobre su propio tejado. Al fin y al cabo, lo que aquí nos convoca es un caso de falso testigo para descubrir algunas verdades a través de una mirada moral al pasado: la memoria.

Tornaré,  REYES MATE  com LLEDÓ són referents encara  del pensament,  el relat de CERCAS , em pot privar d' estones de "sueño",  mèrit per haverme  enganxar, però no los "envenena" )

Alma errante en busca de un cuerpo , entra . cuando quiere en la persona de otro

Benjamin OC

Aquí, com en una novela editada,  habla la mercancía

 Aquí el microrelato  del tècnic i restaurador

L' estudi exhaustiu de les patologies amb l' anàlisi històric  determinen , l estat actual de l' edifici

Puc extrapolar  a altres realitats, no ? 

les patologies més importants.... 
...DESPLACACIONS
EROSIONS
ALVEOLITZACIONS 
DESCAMACIONS

Palabros bonics,   sobre la veritat o sobre la memòria ? 

  

Molta feina  amb les pedres que  ens  surten a cada pas.