Éstos, los seres humanos , en los diálogos, pasean de vez en cuando por el declive de piedras
WALTER BENJAMIN, Epílogo de la novela HEIMLICHES BERLIN de FRANZ HESSEL
la paraula separada en dos ,HEIM i LICHES, és prou interesant i descriptiva de la situació del relatador de les imatges i del que elles per elles mateixes podrien relatar i delatar
El 19 d' octubre deixo relat, pedres i altres "mirillas" per quan torni de la meva desconnexió amb Catalunya.
Quan hagi pedalat el Berlin de HESSEL i el que tinc de BENJAMIN - no hi podia faltar una bici segurament tornaré al tema.
Serà veritat el que diu Benjamein de Hessel ?
No existe hoy autor alguno que se acerque con más entendimiento y libertad a la tendencia germano- griega de unir palabras. En su boca las palabras se convierten en imanes que irresistiblemente atraen otras palabras.Idem OC
Benamin posa exemples de tals unions. Quan cerques significats en alemany la separació s' esdevés a font si no màgica,si engrescadora . Prova de profundir en LICHES sinó.
Avui som 7 de novembre. Ahi va ser el primer dia del retorn de la desconnexió. A vere què fas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada