dissabte, 7 de novembre del 2015

POSTMODERNITAT


Punxo  el concepte quan costa   de processar  algunes  d'  aquelles coses que no s' ajusten a lògica.
A la meva només
Algú a la tertúlia de SAVIS - felicitats CUNI  per deixar-los parlar -  explica  què passarà  dilluns  en termes  . interpreto,  de postmodernitat:  serà una   SIMULACIÓ, un SIMULACRE  DE...,  cosa netament , pel que sembla,  post moderna. Així   dit  en llavis d' un senyor madur,  amb claredat valenciana, sona a assimilació de saviesa passada aplicada al moment actual.
Entre les estratificacions  de les diferents capes del el pastis de tendències, filosofies etapes passades,modes , ideologies , etc. les metafòriques cates arqueològiques, donarien molt de si, LA POSTMODERNITAT  seria una més , ni la darrera com havia pensat , ni la més actual. La desconnexió  temporal de la realitat, també la del passat, evidentment,   pot portar conseqüències  greus  com  per exemple no saber  estar prou al dia  i que al Corte Inglés tenen 8 dias de oro  o que avui a Reus  BUFARÀ LA MARINADA com sempre però amb Lluís Foix present , Desfasat com acostuma a passar   quan vius massa temps , vint dies  són avui dia una eternitat ,  desconnectat del teu lloc habitual. . Ni globalització no hóstias: les realitats  inherents  a cada  contrada  generen vivències difícilment generalitzables.  Tal és LA DESCONNEXIÓ  entre jo i allà entre jo i això  com desconnexió entre l' actualitat i allò que  es va dir POSTMODERNITAT.
-  ¿Como te gusta que te llamemos ? Pregunta allà una quinta mia
- De pequeño era TONICO, allà  ( que ara  és aquí ) me han llamado ANTON . Aquí me gusta como mi tio, me he hecho mayor...
- Pues claro, TON
Los estratos de la vida por donde se ha pasado dejan nombres , encierran como passa  entre los hielos de los polos, aire   del pasado, dejan restos i rastros, aquellas  vitalidades, trajeron estos humus i así estas nuevas
¿Donde està la palmera ?

 ¿Dentro  ?   ¿ En lo que es ARCHIVO MUNICIPAL resto conservado y restaurado  de lo que  fue HOSPITAL de SANT JOAN DE DÉU ? Què lio más grande  sacar palabras  de según qué   imágenes.Peró ahí están ; dura realidad , pura imagen.
Un lloc com aquest sembla  estar arreglat per ser un punt de trobada  i de diàleg amb el passat . Parlava   de en la darrera ruta en bici de diàleg amb LA MODERNITAT, , podia parlar a partir d' ara  de diàleg amb LA POSTMODERNITAT, i asina amb tots i cadascun dels estrast passats - MARUJA TORRES divide sus estratos  de siete en siete y le sale para dialogar con  diez,  El diàlogo con los restos que nos dejan  no cesa
¡Por dios Maruja   !  y  MANOLO  y TARENCI,
¿Qué me pongo este lunes ?


   



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada