IMPRONTU
Max AUB

I 

Pasa una bicicleta

por la carretera.

Parece que no es nada 

una bicicleta ...

Pero vista detrás de una alambrada 

ese trasto de dos ruedas 

le llena a uno de ideas 

Por la carretera 

va que vuela  

una bicicleta

II

¿Què treta 

me juegas

fortuna y rueda ?

De mis pies nacen andas

y surgen sedas.

Por sólo altibajar mal las rodillas 

yo mismo  me llevo en sillas.

Ya  más que Clavileño, Clavileña

dulce, metálica, sin par sorpresa:

¡oh  noble bicicleta   !

21 -2-42

MAX AUB, DIARIO DE DJELFA
Edición de  Bernard Sicot  
Visor de Poesía, Madrid 2015 
(Max Aub 1944, 1970 )

NOTA 
Djelfa és ciutat i regió d' Argèlia, lloc , seria un  "NO  LLOC" segons prologuista editor B Sicot ,  del  camp de concentració on MAX AUB va estar deportat    des del 28 de novembre  de 1941 fins el 18 de maig del 1942.Les autoritats franceses van considerar que aquest era el lloc  idoni- va passar abans  per diferents camps a França des del 1940 - per allunyar estrangers "indeseables y peligrosos"
La  rotunda  referència cervantina -  un pres que ens fa veure  a  través de l' alambrada  una noble bicicleta com    CLAVILEÑO / CLAVILEÑA-   fa saltar pels aires  tots els límits de la ficció.
Aqueta  bicicleta  va camí de ser la que tingui una més  sòlida  fomamentació   literària.
Poema rotundo, ¿No , amigo ALBERTI ? Sin desbancar el tuyo, la lengua incorpora una nueva  metàforas con estos  TRASTOS  DE DOS RUEDAS.
Sólo puedo imaginar  lo que dice el cercado, prisionero DON MIGUEL , oportú moment de recordar enguany ,  des de su ARGEL  a MAX AUB en su "campo" de DJELFA :

- Suba sobre esta máquina el caballero  que tuviera ánimo para ello   

CERVANTES , EL QUIJOTE, Segunda parte, cap.  XLI 

Del capítol  esmentat , DE LA VENIDA DE CLAVILEÑO, CON EL FIN DESTA DILATADA AVENTURA  ja que l' he pedalat , seguint el  fictici vol engany  cervantí, em quedo am aquesta frase  sobre les conseqüencies  del trànsit  de qualsevol  territori literari de qualsevol època i de qualsevol  autor. Diu DON QUIJOTE  a propòsit  de les explicacions que fan dir a SANCHO  un cop acabat  el seu vol  amb CLAVILEÑO:

 ... y pues no nos asuramos , o Sancho miente  o Sancho sueña.

Idem OC 
No deixis de llegir el càpitol  del QUIXOT   , ni el DIARIO DE DJELFA especialment la introducció i guiatge   de BERNARD SICOT  per tenir idea no només del conjunt  , l' edifici d' on surten les dues cites , sinó de la dimensió  de la comparació: 

CLAVILEÑA  DULCE, METÀLICA