ALGÚ M' HA D' EXPLICAR PERQUÈ AVUI ESTÀ EL MAR  TAN BLAU A TARRAGONA I EL DE LA SEGARRA TAN VERD
Quim Montzó, en plana i columna  paral·lela amb  Pilar Rahola, Jordi Llavina na menos que sota Lluís Foix i altres escampats arreu en diferents planes: Antoni Puigverd, Joana Bonet,  Anton Costas, Miquel Molina,Joaquim Luna, també Teresa Sesé,  desde la secció cultura ( fa venir ganes d' anar a VENÈCIA a la recerca del tresor  ) i Lluís Benvenuty ( si calalia BICICLETA ,per justificar la presència aquí , en la seva secció VIURE tenim  "dues tasses",  guapíssimes )
Tots podríeu fer-ho.
I m' encantaria, llegir sobre  això i el que us passi. Us reconec com bons mestres de l' escriptura, del pensament... Reconec, és ben visible , l' esforç del treball per aplegar les paraules adients a cada idea, , les correccions, revisions,  cercar coherències, pulir, en definitiva, reconec el votre molt bon  i meritori gran  treball , no caldria  ja se sap, però avui us un dia especial. Com Jesús  Hermida, per Pilar Rahola,( bé, molt bé les seves  paraules, per personals  sense acidesa,  reconeixent el que s' ha estat,)  sou importants. Hem surt  el bon propòsit, tal qual  d' aprendre més de tots vosaltres , a quatre de vosaltres ja us tinc en nómina, també per seguiment televisiu  ( acord i desacord és tota un altra qüestió ) També tinc a Joaquim NADAL i no em passa res,  rebo per correu cada un dels seus escrit:  admirable poder i saber escriure i publicar, cada dia , com vosaltres ,  elaborar  cada columna,cada setmana, cada quan sigui. No és només enveja , és aprofitament, és recreació,i competència, incompetència la meva, per suposat, amb l' art de les paraules que uns i altres ens poseu, em poseu a l' abast, un tresor que no només és avui a VENECIA, està aquí.
Us tenim a tots vosaltres aplegats a LA VANGUÀRIDIA ( van en guarida ? ,  en guardia ?  Guaridada de curadada,  i de tenir cura, m' agrada més  i si més no I RIDIA N   ) ja   escampada ja de de bon matí, per trens i estacions, seients i papereres,
Viatjo tot el dia:  de MARTORELL CENTRAL fins SANT VICENÇ DE CASTELLET en FGC, d' aquí la RENFE em deixa a TÀRREGA, torno al tren a LES BORGES BLANQUES, fins SANT VICENÇ DE CALDERS, via SELVA DEL CAMP i REUS  i d' aquí, per fi,  a casa.
Si, el diari és avui una font d' aliment   pol d' atracció de la mirada, me n' adono, a poc que passo de MANRESA,  que el llegeixo a batzagades, i que m' està privant de llegir el paisatge ,valor afegit de sempre i aliment  d' aquest i de qualsevol viatge. Evidentment em quedo atrapat en el carrer del Jordi Llavina...
Per no dur massa pes, escuartero assenyadament LA VANGUARDIA  abans de baixar a la capital de L' URGELL i des d'aquí en  BICI  fins la capital de LES GARRIGUES , passant per ...no vull dir.ho, crec que ja se sap, com diu en Quim tot el que fem se sap un moment o altre. Travesso part de les  terres del CORB,  l'endevino., molt poquet, em sap greu però és un riu tan poca cosa ,  colgat del tot per la immensa verdor quan passo pel pont entre SANT MARTÍ I MALDÀ , sort que ja el vaig veure com un riu com cal a GUIMERÀ  i sort que avui un cabalós ventot, no sé si MARINADA o ponent, m' acompanya clarifica les planes de boira , deixant lluir un poquest la  neu allà lluny, al límit de tot el que es possible amb la vista, Des d' aquí , , com d' altres llocs atalaiats, sobre planures, Catalunya se'' m fa petita, no puc evitar-ho.
Què bé no tenir la responsabilitat vostra, puc deixar.ho quan vulgui, i no em passa res, cap conseqùència per niugú, estic jo i només jo aquí...a donar o passar  comptes, ni tantsols amb correctors aliens,  aquella llibertat  nomenada per  DUBUFFET, refereint-se al' art, l'exercito d' aquesta manera ?  No noto el voste pes , el meu és del tot lleuger,
com el vol d' un   ocell fent carrera amb el tren sobre un camp de milt verds de la   SIKARRA avui.